Ecologia” i “sostenibilitat” són paraules que, afortunadament, comencen a formar part de les tendències de consum mundials en l’actualitat. Aquí anem per darrere dels nostres veïns europeus però, els que porten temps lliurant aquesta batalla, saben bé que el que fa 30 anys a Espanya eren conceptes estranys i curiosos, (com l’agricultura ecològica), avui dia s’han convertit en una oportunitat de producció, comercialització i consum amb un altíssim potencial.
El consumidor està canviant i cada vegada es fixa més en el que menja, en la seva qualitat, en saber d’on ve i qui està darrere, si és una empresa local o una gran multinacional.
Per situar-nos una mica, segons les últimes dades que van presentar durant Biofach, el FiBL (Institut de Recerca per a l’Agricultura Ecològica) i la IFOAM (Federació Internacional d’Organitzacions d’Agricultura Ecològica), hi ha 43,1 milions d’hectàrees al món dedicades al cultiu ecològic, 2 milions de productors en 170 països i unes vendes que van arribar als 55.000 milions d’euros.
Com hem tractat en altres ocasions, si reparem en les dades de consum intern d’aliments ecològics, ens trobem amb un mercat petit i tot i que estem al capdavant d’Europa en superfície ecològica, exportem aproximadament el 75% de la producció. Sabem per diversos estudis que el principal motiu pel qual aquí no augmenta la quantitat de productes ecològics consumits és el preu.
L’espanyol gasta a l’any només una mitjana de 20 euros en productes ecològics, molt per darrere dels 86 d’Alemanya, els 210 de Suïssa o els 61 de França. Segons les dades de canals de distribució, a Suïssa el 90% del producte ecològic es comercialitza en hipermercats, a Alemanya al voltant del 50%, a França al voltant del 40%. A Espanya només un 20% es comercialitza en grans superfícies i el 75% en botigues especialitzades. És lògic suposar que aquesta tendència també arribi aquí. De moment, a part de les botigues, els mercats i els grups de consum, la proliferació de supermercats ecològics és evident i també les grans superfícies es fan ressò d’aquesta demanda i ja comencen a oferir marques blanques ecològiques a preus més barats, que potser sacrifiquen quantitat però no necessàriament qualitat. No és el cas dels EUA, on les marques blanques sí que han baixat la seva qualitat.
A més allà el menjar viatja entre 2.500 i 4.000 quilòmetres de la granja a la taula, la qual cosa suposa un gran impacte mediambiental i una enorme despesa energètica. En principi les grans superfícies representen un model que poc te a veure amb la cultura ecològica basada en consum local, de proximitat, responsable, accessible, just i respectuós amb el medi ambient. No obstant això, la presència de producte ecològic en un canal de venda massiu com l’hipermercat, l’exposa a un gran nombre de consumidors, el dóna a conèixer i, per tant, influeix en la demanda i l’opció de compra en tots els canals de venda. Al mateix temps, no són pocs els productors que estan introduint els seus productes en aquestes grans superfícies per arribar a un públic més ampli. Les grans superfícies poden jugar un paper important i ajudar en aquesta qüestió proposant marques de distribuïdors ecològics a preus molt similars als dels productes convencionals. Potser per això avui en dia, a Europa, gairebé un 75% dels clients de productes ecològics es proveeixen en els hipermercats. El petit botiguer eco no tindrà més remei a curt termini que especialitzar-se ja que, els productes de primera necessitat, la gran superfície els comercialitzarà més econòmics.
El que mengem té un impacte en la nostra salut, i la manera de produir, en el nostre planeta. Per això, no podem oblidar que si volem menjar bé cal canviar el model agroalimentari i, aquí a Espanya, per exemple, podríem començar per prohibir els transgènics. Perquè el consumidor ha de poder triar si forma part d’una cooperativa o grup de consum, si compra a la petita botiga o en una gran superfície, però si no es prohibeixen els transgènics arribarà un dia en què, tant l’agricultura convencional com l’ecològica , estaran contaminades.
