Els episodis de contaminació atmosfèrica que viuen aquest hivern ciutats com Barcelona, Madrid, París, Londres o Pequín posen en evidència -un any més- la incapacitat de les societats industrialitzades de garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Més enllà de la incomoditat de no poder veure el blau del cel durant molts dies -i no precisament per la formació de boira natural-, l’aire irrespirable d’aquestes i moltes altres grans urbs afecta greument la salut de les persones.
En les dues darreres dècades s’han portat a terme arreu del món desenes d’estudis sobre la relació entre qualitat de l’aire i aparició o agreujament de malalties. Els dos exemples més propers i punyents han estat publicats la darrera tardor per la Organització Mundial de la Salut (OMS) i experts de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
L’OMS calcula que uns 3 milions de morts a l’any estan relacionades amb l’exposició a la contaminació de l’atmosfera en espais oberts (principalment, ciutats), segons el balanç publicat el passat 27 de setembre a Ginebra (Suïssa) . Més del 90% d’aquestes morts prematures relacionades amb la mala qualitat de l’aire es deuen a l’aparició de malalties cardiovasculars, accidents cerebrovasculars, pneumopatia obstructiva crònica i el càncer de pulmó. La contaminació de l’aire també augmenta el risc d’infeccions respiratòries agudes, recordava aquesta entitat de Nacions Unides.
La doctora Flavia Bustreo, adjunta al director general de l’OMS, destaca que “la contaminació de l’aire continua fent mal a la salut especialment als grups de població més vulnerables: les dones, els nens i les persones d’edat avançada”. L’informe de l’OMS reiterava una realitat coneguda per tothom: les principals fonts de contaminació de l’aire són les maneres ineficients de transport (vehicles amb motor de benzina i gas-oil) , la crema de combustible a les llars i la crema de deixalles, les centrals elèctriques que fan servir carbó o hidrocarburs, i les activitats industrials.
Aquest informe de l’OMS presenta també detalls sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica per Estats. Així, les dades indiquen que a Espanya moren cada any de forma prematura unes 7.000 persones a causa de les malalties relacionades amb la falta de qualitat de l’aire. En concret, l’any 2012 -el més recent amb dades oficials en aquest estudi publicat al 2016- van morir a Espanya a causa d’aquests problemes de salut un total de 6.861 persones.
El trist repartir d’aquestes xifres va ser el següent: 3.134 morts es van deure a malalties cardiovasculars, 1.834 a càncer de coll, 1.765 a accidents cerebrovasculars, 125 a pneumònia obstructiva crònica i 3 a malalties respiratories agudes en nens de menys de cinc anys. L’informe afegeix que la pol·lució va ocasionar al 2012 a Espanya 15 morts per cada 100.000 habitants.
L’informe de l’OMS indica que els països amb més morts atribuïbles a la contaminació són la Xina (1.032.833 morts anuals), Índia (621.138), Rússia (140.851), Pakistan (59.241), Ucraïna (54.507), Egipte (45.531), Bangladesh (37.449) , Turquia (32.668), Japó (30.790), Filipines (28.696), Vietnam (27.340), Polònia (26.589), el Brasil (26.241), Alemanya (26.160), República Democràtica del Congo (23.034), Mèxic (16.798) i el Regne Unit (16.355).
El 18 de novembre passat, la revista especialitzada Environment International publicava els resultats d’una investigació liderada per científics d’ISGlobal que ajuden a entendre l’abast concret d’aquest problema, amb dades recollides en tot el territori espanyol entre els anys 2009 i 2013. Els resultats posen de manifest que les concentracions de contaminació atmosfèrica estan associades amb importants reduccions en l’esperança de vida.
Així, aquest estudi epidemiològic indica que un increment de 5 mg / m3 (5 micrograms per metre cúbic) en la concentració de partícules PM10 (partícules contaminants d’un diàmetre menor de 10 micres) dóna com a resultat la pèrdua de gairebé un any de vida a les persones que respiren aquest aire contaminat. Al seu torn, un augment de 2 mg/m3 en la concentració de partícules PM2,5 es va relacionar amb una reducció de 7 mesos de vida.
Per tenir idea dels valors esmentats en aquest estudi es pot recordar, per exemple, que les dades oficials de 2015 de la ciutat de Barcelona indiquen que a la Plaça Universitat, la mitjana anual de PM10 va ser de 31 mg / m3 mentre que a la part alta de la Diagonal (Zona Universitària) la mitjana anual va ser de de 24 mg / m3. Aquests increments en la concentració de partícules PM10 i PM2.5 estaven associats amb un augment del risc de mortalitat del 5,7% i del 3,7%, respectivament.
L’investigador d’ISGlobal Xavier Basagaña destaca que “l’associació entre contaminació atmosfèrica i mortalitat és una evidència, per tant, fer-li front hauria de ser una prioritat de salut pública”. Sense arribar a l’extrem de provocar la mort, la contaminació atmosfèrica perjudica seriosament la salut i la qualitat de vida de les persones. Veiem dos casos que ho demostren. A l’abril de 2015, la revista científica Stroke va publicar els resultats d’un estudi dirigit per científics del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston i de l’Escola de Medicina de la Universitat de Boston en que es demostra que l’exposició a llarg termini a ambients amb aire contaminat causa danys a les estructures del cervell i afecta la funció cognitiva en els adults de mitjana edat i gent gran.
De forma paral·lela, dos articles publicats el passat mes d’octubre a la revista Fertility and Sterility pel grup d’investigadors Hospital del Mar de Barcelona indicaven que els nivells elevats de contaminants atmosfèrics derivats del trànsit a les grans ciutats causen un major nombre d’avortaments i alteren la qualitat de l’esperma.
Documentació:
– http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2016/air-pollution-estimates/en/
– https: //www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27871798
– https://www.isglobal.org/es/web/guest/new//asset_publisher/JZ9fGljXnWpI/content/asocian-la-exposicion-a-la-contaminación-atmosferica-con-una-reducción-importante-de-la-esperanza-de-vida-en-espana
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual Febrer 2017
