Reduir, reutilitzar i reciclar. Aquestes tres paraules s’han convertit en una de les regles d’or en la gestió del residus i, en general, en la defensa del medi ambient. El consumisme de la nostra societat va associat a la generació de residus i és per aquest motiu que hem de fer un esforç per aplicar dia a dia la regla de les Tres R.

Sovint estem tant immersos en el costum de comprar, fer servir i llançar a les escombraries qualsevol tipus de productes que fins i tot ens oblidem del gran volum de materials que convertim en residus. Recuperem la memòria veient les dades més significatives de la gestió de les deixalles i les nostres  principals mancances.

A Espanya es generen anualment una mitjana de 463 quilos de residus per persona a l’any i només un 27,21% d’aquestes deixalles es diposita correctament en els contenidors de reciclatge, segons un estudi publicat per la Comissió Europea en 2016. L’informe destaca que tot i que la recollida selectiva de residus s’ha incrementat en 10 punts percentuals en l’última dècada, encara cal “un gran esforç” perquè Espanya arribi a la taxa de reciclatge del 50% establerta com a objectiu a nivell europeu per al 2020.

Sis països compleixen ja el mínim marcat per la directiva de la UE, amb Alemanya al capdavant amb el 64% de residus reciclats, seguida per Àustria, Bèlgica, Suïssa, Holanda i Suècia. Els països europeus que més han avançat en la última dècada en el reciclatge de residus són Lituània, Polònia, Itàlia, Regne Unit i República Txeca, segons dades de la Comissió Europea.

Les dades de la Comissió Europea mostren la necessitat de millorar en la gestió de residus a ciutats com Madrid. Les dades oficials de l’Ayuntamiento de Madrid corresponents al 2015 indiquen que a la capital espanyola es generen 395 quilos de brossa per cada resident i any (és a dir, 1,08 quilos per persona i dia). La Comissió Europea destaca però que només l’11,6% dels residus municipals generats a Madrid es dipositen als contenidors corresponents per al seu reciclatge, una taxa de recollida selectiva inferior a la mitjana de les capitals europees (que és del 19%).

Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, d’altra banda, indiquen que a la ciutat de Barcelona es generen 1,27 quilos d’escombraries per persona i dia, però en aquest cas el rati de recollida selectiva de residus és del 36,2% (dades del 2015).

Les ciutats europees que lideren la llista de reciclatge són Ljubljana (Eslovènia), Tallin (Estònia) i Hèlsinki (Finlàndia), que al 2014 van registrar un rati de separació de residus del 55,4% 47,2% i 38,6%, respectivament.

yo reciclo las3R

A Catalunya, l’any 2015 es van generar unes 3,7 milions de tones de residus municipals; amb un increment de l’1,7 % respecte al 2014. La taxa de generació de residus a Catalunya se situa en 1,35 quilos per habitant i dia. Les dades oficials de l’Agència de Residus de Catalunya indiquen que l’any 2015 es van recollir selectivament el 38,9% dels residus generats; amb un increment del 3,7% respecte a l’any anterior.

Per tipus de residus recollits selectivament a Catalunya destaca l’avenç important aconseguit al 2015 en el paper i cartó. En els contenidors de color blau (paper i cartró) es van dipositar 298.134 tones de materials reciclables, es a dir un 9,8 % més que l’any anterior.

La recollida selectiva d’envasos lleugers (llaunes de begudes i similars) va ser al 2015 de 134.011 tones, amb un increment del 3,0 % respecte de l’any anterior.

Per contra, en l’apartat negatiu, les dades oficials indiquen que al 2015 la recollida selectiva de matèria orgànica (restes de menjar i restes vegetals de mida petita) va ser de només 371.574 tones, amb una disminució del 0,7% respecte al volum recollit al 2014.

La Comissió Europea destaca precisament en l’informe mencionat anteriorment que una de las grans mancances en la gestió de residus a Espanya es l’escassa recollida selectiva dels residus orgànics. De fet, a hores d’ara, continua sent molt baixa la implantació dels contenidors de color marró en els que s’han de dipositar restes de menjar i altres productes orgànics amb els que es pot fer compost (molt útil per adobar camps i jardins).

Cal que les administracions i empreses apostin de forma decidida per les Tres R, incrementant el nombre de contenidors als carrers i les infraestructures de tractament i reciclatge. Però, en especial, es necessari que els ciutadans siguem conscients que una part important de les solucions estan a les nostres mans. Si no actuem personalment per reduir la generació de residus i per deixar les nostres escombraries en els contenidors adequats seguirem patint les conseqüències en el nostre entorn.

Un exemple del que podem fer pel medi ambient, en el àmbit dels residus, és el que mostra la recent campanya divulgativa promoguda per Ecoembes “Se te ha caído” (www.setehacaido.com) mostra com les persones ens avisem les unes a les altres quan ens cau un objecte de valor a terra i, amb ironia, proposa que cridem l’atenció als veïns que llancen a terra tota mena de papers, envasos o restes de menjar. L’objectiu final d’aquesta campanya és que tots siguem conscients d’aquesta trista realitat i evitem aquest problema ambiental i cívic que internacionalment es coneix com a ‘littering’.

Autor: Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència
Bio Eco Actual Abril 2017