Diu Samuel Hahnemann, el metge alemany que va desenvolupar l’homeopatia, que “la primera i única missió del metge és la de restablir la salut de les persones malaltes, que és el que s’anomena curar”.
No sembla aquest suficient argument per part de la comunitat científica. El primer text d’Hahnemann sobre la teoria homeopàtica “Assaig sobre un nou principi”, es va publicar en 1796 en un diari de medicina pràctica i en ell enunciava ja el principi de similitud pel qual és coneguda l’homeopatia “similia similibus cuarantur” (el similar cura el similar).
Des dels seus començaments fa 250 anys ha funcionat alhora que generat polèmica i rebuig per part d’alguns metges. No obstant això, la pròpia OMS des de fa molts anys recomana que l’homeopatia i la medicina naturista s’incorporin en els sistemes públics de salut “perquè millora la qualitat assistencial”.
Segons l’OMS, l’homeopatia és la medicina complementària més utilitzada en el món
Al voltant de 500 milions de persones estan rebent tractament homeopàtic. Només a l’Índia hi ha 300.000 homeòpates i 300 hospitals homeopàtics. La OMHI (Organització Mèdica Homeopàtica Internacional), assenyala que l’homeopatia s’utilitza en més de 80 països, principalment a Europa, on en alguns casos com França, Anglaterra, Suïssa, Alemanya … fins i tot forma part de les prestacions dels sistemes sanitaris.
Al nostre país, tot i el rebombori mediàtic produït l’any passat després de la suspensió del Màster d’Homeopatia de la Universitat de Barcelona “per falta de base científica”, se sap que un de cada 3 espanyols han utilitzat en alguna ocasió l’homeopatia per alleujar o tractar diferents problemes de salut, un 27% ho fa de manera ocasional o habitual i 10.000 metges prescriuen homeopatia de manera habitual. Així ho revelen les dades del ” I Estudi sobre coneixement i ús de la Homeopatia” a Espanya.
Respecte al rebuig per part de la comunitat científica, Luc Montagner, Premi Nobel de Medicina 2008, descobridor del VIH, ha dit “no es pot suprimir una part de la ciència simplement perquè no concordi amb els dogmes actualment vigents. Totes les medicines són bones si funcionen i si curen sigui el que sigui el mecanisme que usin”. Els seus estudis juntament als de molts altres investigadors han demostrat que l’aigua líquida té estructures que poden contenir i guardar molècules biològiques.
La Homeopatia participa en el procés de la malaltia, ajudant a l’organisme a reaccionar i recuperar l’equilibri a través de l’estímul dels mecanismes de defensa i de regulació. És una terapèutica que s’enfoca des del punt de vista biopsicosocial: entén la malaltia en el context vital de cada persona, sent l’individu i la seva forma d’emmalaltir el centre de l’estudi i no només la seva malaltia.
La Homeopatia no suprimeix el símptoma sinó que actua afavorint la pròpia capacitat autocurativa de l’organisme, perquè respongui de manera adaptada al desequilibri que s’ha produït. En la medicina convencional, es segueixen uns protocols i tots els pacients amb la mateixa malaltia reben el mateix medicament. En canvi, en l’homeopatia diverses persones amb el mateix diagnòstic poden rebre un remei homeopàtic diferent perquè dependrà de la seva constitució psicofísica. Per aquest motiu, la majoria dels medicaments homeopàtics no tenen una indicació terapèutica específica ni una posologia determinada ja que depenen del pacient i poden utilitzar-se per símptomes molt diferents. Provenen de substàncies vegetals (com l’hipèric, l’àrnica …) o poden procedir de substàncies animals (com els verins de rèptils o insectes) químiques (com l’arsènic) o minerals (com la sal de mar).
Similitud, altes dilucions i individualitat com a principis fonamentals
- Similitud: les malalties poden curar-se per substàncies que produeixen, en les persones sanes, efectes semblants als símptomes manifestats pel pacient. Per exemple, en el cas de la Belladona. Des de l’antiguitat és conegut que aquesta planta produeix, entre altres manifestacions, una sequedat intensa de les mucoses, congestió, enrogiment de la cara i estats febrils amb molta sudoració. Doncs bé, els principis actius homeopàtics elaborats a partir de la belladona, s’utilitzaran per exemple, en pacients amb febre elevada, sudoració o sequedat a les mucoses.
- Altes dilucions i dinamització: Per aprofitar els efectes terapèutics de les substàncies i al mateix temps reduir la seva toxicitat, els principis actius són sotmesos a un procés de dilucions (el principi actiu utilitzat es dilueix fins a proporcions infinitesimals). Després es dinamitza agitant fortament. El grau de dilució s’ajusta al tipus de malaltia i a la manera d’emmalaltir del pacient. Normalment, s’utilitzen dilucions més baixes per problemes simptomàtics o molt localitzats i més altes per a casos més crònics.
- Individualització del tractament: l’homeopatia se centra en el malalt, les seves circumstàncies i forma d’emmalaltir i viure la malaltia i no tant en la patologia o els símptomes que pateix. Es té en compte la forma personal de reaccionar de cada malalt i el seu desenvolupament físic, emocional, espiritual i mental.
Como es toleren bé i no tenen efectes secundaris, els medicaments homeopàtics es prescriuen a nadons, nens, dones embarassades i pacients polimedicats.
A més, s’utilitzen com a tractament únic o combinats amb altres fàrmacs convencionals i tant en malalties agudes (grips, tos, diarrees, contusions, etc.), com cròniques (asma, al·lèrgies, dermatitis, ansietat, etc.) o infeccions de repetició ( bronquitis, cistitis, otitis infantils, etc.), fins i tot en cures pal·liatives.
Autora: Marta Gandarillas, Periodista
Bio Eco Actual Abril 2017
