Segons el recent informe de residus de plaguicides en aliments de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les sigles en anglès), el 46,7% de les 84.341 mostres d’aliments examinades contenen residus de pesticides.
En concret, el 2,8% tenien pesticides per sobre dels límits legals i el 43,9% tenien residus de plaguicides, però per sota d’aquests límits.
Aquest nombre ha augmentat respecte a anys anteriors. Ens agradi o no, els plaguicides s’han convertit en un dels principals ingredients del menjar europeu.
El percentatge de fruites i verdures amb residus de diversos pesticides (o residus múltiples) ha augmentat fins al 28% del total de les mostres
De fet, des del 2006 el percentatge de mostres contaminades per múltiples tòxics no baixa del 26%, cosa molt preocupant per la manca d’estudis científics que avaluïn l’efecte en la salut de diverses substàncies combinades, l’anomenat efecte còctel.
Si s’examinen els resultats per productes individuals, els percentatges amb residus poden ser més elevats, com passa amb el raïm en què es van detectar plaguicides en el 77,3% de les mostres, mentre que el 58,3% contenia residus múltiples (pàgina 37 de l’informe de l’EFSA).
Les dades d’aquest informe es refereixen a les mostres preses al llarg de l’any 2015 a tot Europa, de productes interns i importats, convencionals i ecològics.
L’orgull injustificat de l’EFSA
Malgrat aquests resultats, l’EFSA anuncia amb orgull que el risc per a la salut dels consumidors continua sent baix ja que el 97,2% dels aliments analitzats està dins dels límits permesos per la legislació de la UE, els anomenats Límits màxims de Residu (LMR).
Però tal i com Ecologistes en Acció va denunciar en el seu estudi “Directo a tus hormonas, guía de residuos de plaguicidas disruptores en alimentos” el fet que els residus de pesticides es trobin per sota dels límits legals no protegeixen la població per tres raons:
- En primer lloc per a molts d’aquests pesticides, els que afecten el sistema hormonal o disruptors endocrins, qualsevol exposició, fins i tot molt inferiors a les dels límits legals, poden causar danys que van de malformacions a danys metabòlics, neuronals i càncer en òrgans hormonodependents.
- A aquest fet cal sumar l’efecte combinat de múltiples plaguicides, que fa que els límits permesos no són segurs en absolut, ja que es calculen en avaluacions de substàncies individuals, no de mescles.
- En tercer lloc, els límits legals (LMR) són proposats a la Comissió Europea per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària després de realitzar les avaluacions de risc de cada plaguicida. Fins a l’any 2008, cada Estat membre podia establir els seus propis LMR, però per facilitar les importacions i exportacions d’aliments i pinsos es va decidir harmonitzar aquests límits en tota la Unió Europea. En alguns casos això va suposar un augment dels nivells de residus de plaguicides permesos. En veure que molts d’aquests límits harmonitzats suposaven un alt nivell de risc, l’EFSA s’ha vist obligada a revisar molts dels LMR a la baixa.
Per als pesticides disruptors endocrins l’única opció segura és que no hi hagi residu de pesticida
Per desgràcia, segons les dades de l’últim informe referents a productes venuts el 2015, el percentatge de verdures i fruites sense residus de plaguicides detectables va disminuir considerablement fins al 53,3% (veure imatge inferior).
Hans Muilerman, químic de PA-Europa, destaca: “Quan observem la forma en què l’EFSA comunica aquestes xifres any rere any, fa la impressió que la seva funció és garantir un sentiment de protecció als consumidors europeus en lloc de protegir eficaçment la salut dels ciutadans de la UE. Fa 10 anys, es va demanar a l’EFSA que avalués el risc d’exposició a múltiples residus de plaguicides. Fins ara no s’ha aplicat res, tot i l’evidència que el mètode actual no és segur”.
Segons Angeliki Lysimachou, toxicològica ambiental de la Xarxa d’Acció contra els Plaguicides, PAN Europa “És una bogeria que la norma sigui que els aliments estiguin contaminats amb plaguicides. La seguretat d’aquests productes químics es basa en models teòrics completament esbiaixats. Amb totes les malalties que es manifesten després de l’exposició crònica als tòxics, els reguladors han d’actuar amb responsabilitat i posar fi a les exposicions diàries a pesticides. Si no és pel nostre bé, llavors pel bé dels nostres fills”.
Has signat ja en contra de l’herbicida Glifosat? Pots fer-ho aquí:
Font: Ecologistes en Acció – Blog Libres de Contaminantes Hormonales
