Compartim aquest article de Foro Ambiental, publicat per Eco Portal.
La major part de les fruites i vegetals que consumim diàriament són el resultat d’un model productiu que prioritza la rendibilitat i l’eficiència per sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Això explica per què hi ha tants monocultius, i per què herbicides perillosos, com els que contenen com a principi actiu el glifosat, són tan populars en el món.
L‘agricultura ecològica, per contra, posa en primer lloc el respecte per la natura tant en les etapes de producció, com en les de manipulació i processament dels aliments. D’aquesta manera, es tenen en compte els cicles naturals i l’activitat biològica del sòl, usant un mínim d’insums externs i evitant fertilitzants i plaguicides artificials.
L’agricultura ecològica utilitza mètodes per reduir al mínim la contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua, mantenint el principal objectiu d’optimitzar la salut i la productivitat de les comunitats.
Un informe de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) titulat “Wake up before it is too late: Make agriculture truly sustainable now for food security in a changing climate” (Desperta’t abans que sigui massa tard: fer una agricultura veritablement sostenible per a la seguretat alimentària en el canvi climàtic) està específicament dedicat al desenvolupament d’una transformació cap a una agricultura més sostenible.
Per això, en ell, més de 50 especialistes aborden temes com la producció ramadera, el canvi climàtic, la importància de la investigació i l’ús de la terra, amb la idea d’assolir un sistema “alternatiu”, basat en petites explotacions que facin servir mètodes agroecològics.
Per què? Perquè l’enfocament agroecològic aporta grans avantatges socials, econòmiques i ambientals que, si són fomentades a nivell polític, podrien ampliar i garantir la seguretat alimentària, un model lliure de transgènics i diversificat.
“Això implica un canvi ràpid i significatiu d’una convencional producció industrial, basada en el monocultiu i altament dependent de insums externs cap mosaics de sistemes de producció sostenibles i regeneratius que també millorin considerablement la productivitat dels petits agricultors”, assenyala l’informe.
A més, l’informe es refereix als tractats de lliure comerç agrícola i assenyala que haurien produït l’augment de la concentració empresarial, en detriment dels sistemes ecològics locals.
“La lluita contra la fam ha de començar en l’origen, allà on hi ha els agricultors i agricultores. Aquests han de ser recolzats en la seva gestió del medi ambient amb la finalitat d’augmentar la producció agrícola de manera sostenible i per garantir la sobirania alimentària a nivell local”, afirma en concordança Hans Hohenester, president de la Junta Directiva de Naturland, una associació orgànica alemanya que amb més de 30 anys d’experiència ajuda als petits agricultors de tot el món en la seva conversió a l’agricultura ecològica.
Un món amb fam no és necessàriament un problema de producció d’aliments, sinó de control del mercat. Com més producció a gran escala d’acord a la rendibilitat, regulacions permissives i ús de transgènics per tornar més efectiu el procés, majors són els costos, i menors les possibilitats d’accedir als aliments.
D’aquesta manera, l’informe torna a posar sobre la taula la importància de tenir en compte un enfocament agroecològic per garantir la seguretat alimentària i la cura de l’ambient
Per això, el suport als petits agricultors, la protecció de la terra, el lliure intercanvi de llavors i el comerç just haurien de ser pràctiques que des del poder polític es fomentin i es potenciïn per aconseguir que aquest sigui el paradigma que prevalgui, en detriment d’aquell que buida els nostres sòls, els nostres estómacs i butxaques a favor d’un grapat de grans multinacionals.
