Un ús amb història. Del suport popular a l’aval científic
L’ús de les plantes medicinals és tan antic com la humanitat. Les antigues civilitzacions ja obtenien d’elles els remeis per a la salut i durant segles els “medicaments” procedien de la natura. No va ser fins a finals del segle XIX, amb el desenvolupament de la Química Farmacèutica, quan van començar a aïllar-les drogues i a utilitzar substàncies sintètiques.
Paral·lelament a aquests avenços, les investigacions en el camp de les plantes medicinals van augmentar notablement. A dia d’avui tenim un enorme coneixement sobre la seva composició química, propietats farmacològiques, indicacions terapèutiques, posologia, contraindicacions i fins i tot sobre els efectes adversos de gran part d’elles.
L’ús de les plantes medicinals ha passat de tenir una base popular a obtenir un aval científic. Serveixi com a exemple l’aigua de farigola (Thymus vulgaris), usada tradicionalment per rentar les ferides per tal de desinfectar-les. Avui, els estudis han demostrat les propietats antisèptiques i antibacterianes d’aquesta planta. És el cas també de l’equinàcia (Echinacea purpurea), una planta que els indis d’Amèrica del Nord van començar a fer servir amb fins curatius en picades de serps i altres malalties. Avui dia es coneix com el “antibiòtic vegetal”.
La seva activitat s’explica per la seva acció antimicrobiana i per la seva capacitat per estimular el sistema immunitari, contribuint a combatre les infeccions i estimulant les respostes immunes. Així, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Connecticut (EUA) i publicat a la revista The Lancet Infectious Diseases va constatar que l’equinàcia disminueix un 58% el risc de patir un refredat i ajuda a disminuir la vida útil.
Medicaments derivats directament de les plantes
Que la medicina moderna té la seva base en la tradició és indiscutible. Si no s’haguessin conegut els usos populars de les plantes no s’hauria arribat a investigar i, posteriorment, a aïllar els principis actius de les plantes. Són molts els medicaments derivats directament de les plantes.
Un dels casos més coneguts és el de l’aspirina. El seu principi actiu, l’àcid acetilsalicílic, procedeix de l’escorça del salze que fa més de 2000 anys ja s’utilitzava a la Xina per eliminar el dolor i baixar la febre.
Altres medicaments, d’ús hospitalari i extremadament controlats, també tenen origen en la natura. És el cas de la digoxina, amb la qual es tracten algunes malalties del cor, que s’extreu de la didalera (Digitalis lanata), o el de la morfina, un dels opiacis més utilitzats, que procedeix del cascall (Papaver somniferum).
La natura és sàvia
Els principis actius no són més que substàncies amb determinada acció sobre l’organisme. La naturalesa és tan sàvia que cada planta sol contenir diversos grups de principis actius en equilibri, de manera que els seus efectes adversos es contraresten.
Això és el que passa, per exemple, en el te. Entre els principis actius de la planta estan els tanins i els alcaloides. Aquests últims són els que tenen la cafeïna. Quan es deixa infusionar el te més de dos minuts, els tanins s’ajunten amb els alcaloides i debiliten els seus efectes. És per això que, com més macera el te, més tanins porta, i menys es manifesten els efectes estimulants de la cafeïna.
Exhaustius controls
Les investigacions científiques no només han permès avançar en el coneixement dels principis actius de les plantes. També sabem que les plantes medicinals poden tenir efectes adversos (per una dosi excessiva o prolongada) o interaccionar amb altres principis actius, bé provinents d’altres plantes o bé dels medicaments.
Existeixen nombrosos estudis de toxicitat sobre les plantes medicinals. Aquest suport científic les converteix en substàncies summament segures. El 2004, el Ministeri de Sanitat va publicar una ordre que catalogava 197 plantes la venda al públic està prohibida o restringida per la seva toxicitat.
El control no es limita exclusivament als mecanismes d’acció i els efectes dels principis actius. En l’actualitat, els productes fitoteràpics elaborats per laboratoris de prestigi estan sotmesos a exhaustius controls de qualitat en tot el seu procés de fabricació. En l’origen, són testats i les matèries primeres que s’utilitzen són, en molts casos, procedents d’agricultura ecològica i de cultius en els quals no s’utilitzen fertilitzants i pesticides químics.
En el processat de la planta per obtenir extractes, olis o càpsules, entre d’altres, els laboratoris de productes naturals segueixen també estrictes controls de qualitat i estan sotmesos a rigoroses normes sanitàries. El producte de fitoteràpia acabat que arriba al consumidor compta amb totes les garanties d’ús. Els laboratoris dedicats als productes de medicina natural expliquen, en molts casos, amb la certificació GMP (Good manufacturing practice) de correcta fabricació de medicaments. Aquest sistema de control de qualitat és el mateix que l’Agència Espanyola del Medicament exigeix als laboratoris farmacèutics i, per tant, garanteix la qualitat, seguretat i eficàcia dels productes de fitoteràpia. A més, a l’hora de la seva posada en el mercat és notificat a les autoritats sanitàries competents que li atorguen autorització.
Medicina integrativa i diagnòstic professional
L’ús de la medicina natural ha d’anar sempre acompanyat d’un bon enfocament diagnòstic. És imprescindible el consell d’un professional que determini quines teràpies s’han d’utilitzar i si han de ser-ho com a complement o alternativa a la medicina convencional.
La tendència passa per la Medicina Integrativa, és a dir, englobar la medicina convencional i la medicina natural, a través de l’evidència científica, per posar a disposició de les persones tots els instruments possibles per a la seva curació. La fitoteràpia no ha de substituir els medicaments prescrits per a les malalties el diagnòstic i tractament és exclusiu de la medicina al·lopàtica. No obstant això, pot ser molt útil per alleujar i afrontar determinats símptomes i, en altres casos, per ajudar a canviar les condicions que afavoreixen l’aparició de la malaltia. Així, per exemple, no es pot tractar un infart de miocardi amb plantes medicinals, però sí que podem introduir en la nostra dieta aliments rics en àcids grassos insaturats o plantes medicinals com l’all (Allium sativum) amb propietats antitrombòtiques.
Per seguir avançant per aquest camí, la Medicina Natural necessita, de manera urgent, una regulació. Cal establir una reglamentació, de manera que quedin establertes les regles del joc de la seva indústria, s’estableixin uns ensenyaments homologades, el consumidor pugui tenir tota la informació adequada sobre això i sigui assessorat i tractat per professionals especialitzats en medicina i fitoteràpia.
Es tracta, ni més ni menys, que de seguir els consells de l’Organització Mundial de la Salut que insta a integrar les teràpies i els productes naturals en els sistemes sanitaris, de la mateixa manera que succeeix ja en molts països com els Estats Units, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Mèxic o la Xina, entre d’altres.
Més sobre les plantes medicinals a sorianatural.es
