Diu el “Yijing” o “I Ching” (el “Llibre de les mutacions” del segle XVIII aC.), “observeu el cel per preveure el canvi, observeu la humanitat per entendre el món”. Aquest principi, bé podria resumir el que ha estat la pràctica de la medicina a la Xina des dels seus orígens (per cert és una de les medicines més antigues del planeta, amb més de 5000 anys). I és que, es parteix de la idea que tot el que forma part de la Naturalesa es regeix per unes lleis comunes.
L’home, com a part també d’ella, es concep “com un microcosmos dins d’un macrocosmos” i tot el que succeeixi a la Natura tindrà lloc també a l’interior del cos humà. Per a la MTX estem connectats amb la natura i de la mateixa manera que aquesta es regenera, el nostre organisme també és capaç de regenerar-se. Per tant, la coneguda avui com Medicina Tradicional Xinesa neix primer com una forma d’entendre l’ésser humà en l’univers i d’aquí sorgeix després la idea de com prevenir les malalties. Perquè del que no hi ha dubte és que, des dels seus orígens, la prevenció és una de les seves premisses fonamentals.
D’aquí s’explica el fet que a l’antiga Xina, si el membre d’una família emmalaltia, el metge encarregat de la salut d’aquesta casa havia de posar els diners per al seu tractament i si el pacient moria, es penjava un fanalet vermell a la porta del metge. Els millors metges eren els que menys fanalets i pacients malalts tenien.
El “Huáng Dì Neijing” de l’Emperador Groc, l’obra escrita més antiga i de major importància de la Medicina Tradicional Xinesa, va ser compilat al llarg de 2.200 anys. Està considerat el text mèdic fonamental i el més representatiu de tots els temps. És comparable en importància al “Corpus Hipocràtic” en la medicina grega o a les obres de Galeno en les medicines europees medievals. S’hi recullen ja les bases de la MTX: des del concepte del “Qi”, l’energia vital, fins a la Teoria del Yin i Yang (dues forces oposades però alhora complementàries que han d’estar en equilibri), la Teoria dels 5 Elements (terra, metall, aigua, fusta i foc) que es relacionen amb els òrgans i entranyes del cos, les emocions, els sabors, les estacions de l’any… i que es mouen en continus cicles de generació i destrucció.
En el text es descriuen també els meridians pels quals circula l’energia i la localització dels punts d’acupuntura. D’això ens parlaran alguns experts en el proper número.
La MTX aplica diferents disciplines terapèutiques i tractaments per tal d’equilibrar el “Qí” o “energia vital” del nostre organisme per viure en harmonia i per tant, en salut. Tot i que la més coneguda a Occident és l’Acupuntura, disposa d’altres teràpies tan o més importants com la Fitoteràpia Xina (tractament amb plantes medicinals xineses), la Moxibustió (la crema d’una “moxa” composta de fulles seques d’una planta anomenada Artemísia i aplicació de la seva escalfor a prop de la pell, sobre punts del cos que coincideixen amb els punts d’acupuntura), el Tuina (massatge terapèutic), la Nutrició i Dietètica Xina molt encaminada a la prevenció, i les Arts Marcials terapèutiques com el “Qí Gong “(Chi kung) i TaiQí (Tai-Txi).
De les tècniques de la MTX, l’Acupuntura i la Moxibustió són potser les més antigues
En una troballa arqueològica que es va realitzar a l’interior de Mongòlia, les primeres agulles (fetes de pedra esmolada) es van datar al voltant del 3000 aC. (fa 5000 anys), era del Neolític.
Segons multitud d’estudis, segles abans que la medicina Occidental Moderna, la MTX va descobrir desenes de fenòmens que després ha corroborat el mètode científic. Entre ells, per exemple, la capacitat de l’intestí gros d’absorbir nutrients, la transmissió de les epidèmies a través de l’aigua, els aliments i el contacte interpersonal, que el cor impulsava la sang per les venes i artèries, que la bilis era fonamental per a la digestió dels aliments i els moviments de l’intestí o que l’absorció dels nutrients es produïa sobretot en l’intestí prim. Van desenvolupar la primera vacuna entorn del segle XI i la primera cirurgia de cataractes entre els segles VII i IX.
I tot i aquest bagatge, dins del corrent de desinformació respecte a la salut i la medicina que torna a sotjar al nostre país, (fruit de la profunda ignorància d’una part i dels evidents interessos econòmics d’una altra), l’acupuntura, per exemple, és inclosa dins la llista de pseudo-teràpies sobre les que cal “alertar”. No obstant això, la pròpia OMS reconeix que l’acupuntura es practica avui en més de 100 països.
A la “Estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023″ es recull que “a la Xina hi ha unes 440.700 institucions d’atenció sanitària que presten serveis de medicina tradicional (…). Al voltant del 90% dels hospitals generals compten amb un departament de medicina tradicional (…) Les institucions de medicina tradicional es regeixen per la mateixa legislació nacional que regula les institucions mèdiques convencionals. Els professionals de medicina tradicional poden exercir tant en dispensaris i hospitals públics com privats. Les assegurances públiques i privades cobreixen totalment la medicina tradicional (…)”
En propers articles parlarem amb experts sobre alguns dels mètodes de diagnòstic emprats per la MTX com el diagnòstic per la llengua, la lectura de la cara o un de principal que és la presa del pols i la seva interpretació. Ens explicaran la diferència entre el superficial i el profund (que es corresponen amb diferents òrgans i entranyes) i la distinció també entre lent i ràpid. Veurem també que la MTX no parla de malalties sinó de síndromes i que per tractar una grip (que en la medicina occidental es fa amb antitèrmics i analgèsics) es contemplen el que s’anomena “atacs de vent fred, vent-calor” (i tots dos tenen tractaments contraris). O també que en la MTX no es parla de cirrosi hepàtica sinó d’un bloqueig de txi.
Autora: Marta Gandarillas, periodista
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017
