Ecologistes en Acció – Bloc Libres de Contaminantes Hormonales. – Un nou informe científic demostra que les autoritats europees han ocultat proves que demostren que el glifosat és cancerigen.
L’informe de GLOBAL 2000 (Amics de la Terra, Àustria) ha estat realitzat per l’eminent toxicòleg Peter Clausing, qui després de treballar durant anys en la indústria farmacèutica, avui dia és membre de Pesticide Action Network Alemanya.
El glifosat, cancerigen si o no?
Les contradiccions pel que fa a si el glifosat és cancerigen vénen de lluny.
D’una banda, el Centre Internacional d’Investigacions contra el càncer (IARC en anglès), dependent de l’OMS, va classificar el glifosat com “probablement cancerígen per als humans” el 2015.
D’altra banda, les autoritats europees semblen cedir a les pressions de la indústria fabricant (amb Monsanto al capdavant) i dels grans propietaris agrícoles, principals usuaris del pesticida, i es resisteixen a retirar-lo del mercat, fins al punt d’ocultar proves i violar les seves pròpies lleis.
En concret, les autoritats que es troben en el punt de mira pel seu suport al tòxic són l’Institut Federal Alemany per a l’Avaluació de Riscos (BfR), l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), i l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA).
Què diu l’informe Clausing?
Segons el nou informe, del toxicòleg Peter Clausing, les autoritats europees han ocultat proves de càncer en animals amb l’únic objectiu de classificar al glifosat com no cancerigen perquè pogués seguir en el mercat.
La regulació de pesticides de la UE considera que una substància és cancerígena si dos estudis en animals, realitzats independentment, mostren una incidència creixent en un tumor en els animals exposats.
En el cas del glifosat, set de dotze estudis van trobar un augment en la incidència de tumors. Tot i això, no es va considerar cancerigen
Però el Dr. Clausing va més enllà: denuncia que les autoritats europees han incomplert els seus propis estàndards de classificació de substàncies químiques, segons les quals el glifosat s’hauria d’haver classificat com a cancerigen (el que significaria la seva prohibició automàtica).
1. Les autoritats no van aplicar els tests adequats
- Inicialment, el BfR no va reconèixer nombroses proves de tumors per no aplicar els tests apropiats, els estipulats per l’OCDE i la ECHA (en el seu lloc, es va basar en tests aplicats per la indústria, que només havien indicat un efecte carcinogènic significatiu per a un únic tumor en un únic estudi).
- Després de la publicació de la monografia sobre glifosat de la IARC (OMS), el BfR va reconèixer les proves esmentades en set dels dotze estudis.
- Així i tot, ni BfR ni l’EFSA ni la ECHA van aconseguir identificar set efectes tumorals significatius, que han estat identificats recentment pel professor Christopher Portier, antic director associat de l’Institut Nacional de Ciències de la Salut, qui va comunicar la seva troballa per carta a Juncker.
2. Les autoritats europees van fer una selecció parcial dels estudis
El BfR, l’EFSA i l’ECHA van seleccionar els estudis de manera parcial. Van prendre en consideració dos estudis que no van trobar que el glifosat provoqués limfoma maligne, però que contenien deficiències tan òbvies que haurien d’haver estat exclosos de l’avaluació.
En canvi, van rebutjar un estudi que va concloure que el glifosat causava limfoma maligne citant una infecció viral en animals per a la qual no hi ha proves més enllà de l’opinió de Jess Rowland, una antiga oficial de l’EPA americana i col·laboradora de Monsanto, segons els mails de la pròpia companyia.
Per al Doctor Clausing, és obvi que les autoritats van intentar tapar l’evidència dels efectes carcinogènics del glifosat.
“La prova que el glifosat produeix càncer és tan aclaparadora que hauria de ser prohibit”
El passat 19 i 20 de juliol, els representants dels estats membres de la UE van estar convidats a debatre la reaprovació del glifosat en la trobada del Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos.
Informarem de les properes decisions que prengui el comitè.
Font: Ecologistes en Acció – Bloc Libres de Contaminantes Hormonales
