No hi ha res més gratificant que elaborar els teus propis cosmètics. Però les informacions que podem trobar a la xarxa acostumen a tenir els seus límits, i cal tenir bon criteri per a discernir si són serioses o no.

Els aspectes claus són: que els professors siguin professionals en actiu, que es disposi d’un ampli repertori de matèries primeres i de qualitat i que t’ensenyin a ser autònom en el desenvolupament de productes.

Si ens decidim a assistir a un curs d’iniciació a l’elaboració, evitarem els cursos destinats exclusivament a fer-nos dependents de matèries primeres, bases i altres productes que ens pugui vendre la mateixa escola o professor. Mirarem, doncs, que a més de pràctica ens ofereixin fonaments teòrics per a entendre el que fem i poder ser autònoms i lliures d’adquirir materials i matèries primeres on més ens convingui.

Si ja estem iniciats en l’elaboració de cosmètics, és habitual que ens trobem limitats a l’hora de desenvolupar noves fórmules. La causa d’això acostuma a ser haver començat directament per reproduir fórmules que hem vist per la xarxa o en algun llibre d’iniciació als productes fets a casa, sense gaire base conceptual, la qual cosa provoca la repetició d’aquestes fórmules fins a l’infinit, amb algunes variacions  sovint poc segures, sense entendre què hi posem ni per què.

Per tant, si decidim inscriure’ns a un curs més avançat haurem de procurar que se’ns facilitin:

– Molt bons fonaments teòrics per a poder entendre les estructures fisicoquímiques de cada forma cosmetològica i informacions tècniques dels proveïdors de matèries primeres.

– Propostes de fórmules raonades, per a comprendre què es fa i per a ser capaços d’introduir-hi variacions amb criteri i sense posar en risc la fórmula.

– Fórmules marc percentuals i amb intervals, per a donar llibertat de joc en els percentatges dels ingredients.  Això ens obrirà a la creativitat i a un gran ventall de possibilitats pel que fa a textures, a concentració d’actius i, en definitiva, a propietats.

– Rigor en els modus operandi. No són rigoroses, per exemple, les indicacions en nombre de gotes o nomenar els ingredients amb  denominacions genèriques com conservant o emulgent.

– Pràctiques que permetin consolidar els conceptes bàsics dels ingredients i de les formes cosmetològiques; preferentment, pràctiques lliures individuals (supervisades pel professor) per a fomentar la creativitat.

Ecoestética

Autora:  Montse Escutia, Co-Fundadora del Projecte Red Ecoestética – Associació Vida Sana
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017