The Guardian (eldiario.es). – Monsanto va continuar produint i venent productes químics prohibits tòxics coneguts com PCB durant vuit anys, després d’haver coneixement que representaven un perill per a la salut pública i el medi ambient, segons l’anàlisi legal d’uns documents pujats a Internet com a part d’un enorme arxiu.
El nou arxiu conté més de 20.000 memoràndums interns, notes de reunions, cartes i altres documents, molts d’ells mai abans publicats.
La majoria dels documents van ser obtinguts a través d’un descobriment legal, accedint als arxius digitalitzats pel Projecte Papers Verinosos, llançat pel Projecte de Recursos de Biociència i el Centre per als Mitjans de Comunicació i la Democràcia. Chiron Return va afegir alguns documents a l’arxiu.
Bill Sherman, fiscal general adjunt de l’estat de Washington, als Estats Units, que està demandant a Monsanto pels costos de neteja del PCB per una xifra de milers de milions d’euros, va afirmar que l’arxiu conté proves determinants que l’Estat no coneixia fins ara. “Si són autèntics, aquests documents confirmen que Monsanto sabia que el PCB és perjudicial i d’efectes persistents en el medi ambient, i tot i això el va seguir venent. Sabien els perills, però els van ocultar a la gent només per obtenir beneficis econòmics”, va explicar a the Guardian.
A més de la demanda de l’Estat de Washington, Monsanto s’enfronta a demandes per contaminació amb PCB presentades pels ajuntaments de Seattle, Spokane, Long Beach, Portland, San Diego, Sant Josep, Oakland i Berkeley.
Qualsevol rsponsabilitat legal es proporcionarà a l’empresa alemanya de productes químics Bayer, que va comprar Monsanto per més de 56.000 milions d’euros. El 22 d’agost, la Comissió Europea té previst acabar una revisió de competència sobre la fusió de les dues empreses, enmig de la inquietud pública que això ha generat a Europa i Estats Units.
Els documents semblen autèntics
El vicepresident d’estratègia global de Monsanto, Scott Partridge, no va discutir l’autenticitat dels documents revelats, però va negar que hi hagi alguna cosa il·legal en el seu contingut. “Fa més de 40 anys, l’antic Monsanto va aturar voluntàriament la producció i la venda de PCB, abans que l’hi exigís cap Govern. En l’època en què Monsanto fabricava PCB, era un producte legal i aprovat que tenia molts usos. Monsanto no és responsable per la contaminació que van causar els que van usar i van rebutjar PCB en el medi ambient”, va assegurar a the Guardian.
El bifenil policlorat (PCB) és un contaminant de llarga vida que Monsanto va produir de forma massiva entre 1935 i 1977 per a usar com a refrigerant i lubricant d’equips elèctrics, com transformadors i condensadors.
Des de 1979, el PCB està completament prohibit als Estats Units ia la resta del món, després que es comprovés que està vinculat a problemes de salut que varien des de la malaltia de l’oli d’arròs fins càncer i danys mediambientals.
No obstant això, 10 anys abans, un pla de Monsanto per disminuir la contaminació que figura a l’arxiu amb data d’octubre de 1969, assenyalat per Sherman, suggereix que l’empresa ja sabia dels riscos de l’ús de PCB.
En una secció titulada ‘Danys al sistema ecològic per contaminació amb PCB’, s’afirma: “Les proves que demostren la persistència d’aquests compostos i la seva presència universal en el medi ambient no es poden qüestionar”.
“Hi pot haver demandes directes -continua- perquè els clients que fan servir els productes no han estat notificats oficialment dels efectes coneguts, ni tampoc figura aquesta informació en les etiquetes dels nostres productes”.
El pla oferia tres possibles accions, cadascuna acompanyada per un quadre de flux de “guanys i responsabilitats”. Les opcions eren: “No fer res”, “deixar de fabricar tots els productes amb PCB”, o “respondre responsablement” admetent la contaminació mediambiental i prenent accions per contrarestar-la.
“Al mateix temps que Monsanto deia al públic que el PCB era segur, estaven fent gràfics per avaluar la possible responsabilitat legal contra la pèrdua de guanys i el benefici d’imatge pública associada a ser responsable i honest. Al final, Monsanto va triar els guanys econòmics en lloc de la salut pública i la seguretat mediambiental”, assegura Sherman.
Un altre memoràndum intern de setembre de 1969 enumera les filtracions de PCB als Estats Units -a la costa del Golf de Mèxic, en els Grans Llacs i en la badia de San Francisco- i avalua possibles accions de neteja. Però el memoràndum també diu que l’estratègia de Monsanto hauria de ser “deixar que el govern hagi de provar cas per cas”.
Un material molt tòxic per a les aus
“Podem provar que algunes coses estan bé en baixes concentracions. Usar-lo en defensa de Monsanto. No ens podem defensar de tot. Alguns animals o peixos o insectes es veuran danyats”, afegeix el memoràndum. Dos mesos més tard, una presentació de PCB al comitè de desenvolupament corporatiu de Monsanto va elevar aquesta advertència: “Des del punt de vista de la reproducció, el PCB és molt tòxic per a les aus”, deia.
La presentació descrivia els productes Aroclor 1254 i 1260 com “els més perjudicials”, en el que admetia era “un problema ecològic mundial”.
La producció de Aroclor 1254 i altres productes amb PCB va continuar fins a agost de 1977. El 1999, es va culpar als Aroclor 1254 i 1260 d’una de les majors contaminacions alimentàries a Bèlgica. El ministre d’Agricultura de Valònia la va anomenar “la crisi econòmica més greu de Bèlgica des de la guerra”.
Monsanto va començar a fabricar PCB en 1935, després de comprar l’empresa química Swann. Aviat va dominar la producció mundial.
Ja el 1937, l’empresa va començar a tenir notícies de la relació del PCB amb problemes de salut greus, quan les autòpsies de tres treballadors de Monsanto van rellevar que van morir per greus danys en el fetge després de manipular la substància. El nivell de preocupació es va elevar considerablement el 1966, quan un important estudi realitzat per Soren Jensen va descobrir la bioacumulació de PCB en peixos i aus marines del Bàltic.
Als anys 70, gairebé el 80% de les femelles de les tres espècies de foques del Mar Bàltic havien quedat estèrils i de seguida es va relacionar aquest fet amb l’exposició al PCB.
El 1972, Monsanto va deixar voluntàriament de vendre PCB per a tots els usos excepte les aplicacions tancades en artefactes elèctrics. Aquest mateix any, Suècia i el Japó van suspendre l’ús i la fabricació de PCB “obert”.
Als Estats Units, un grup de treball interdepartamental del govern va demanar que es restringís l’ús de PCB a “usos essencials o no reemplaçables, que impliquin mínima exposició directa per a les persones, ja que el producte pot tenir efectes secundaris en la salut humana”.
Però aquest informe no va trobar “informació toxicològica o ecològica” que indiqués que el producte era una amenaça per a la salut, a partir dels nivells trobats en el medi ambient, tot i que els autors van qualificar les dades disponibles de “inadequats”.
El 1975, quan la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va denominar públicament al PCB com a “molt tòxic” i “un perill considerable per a la salut humana i el medi ambient”, Monsanto va admetre en privat que no només afectava animals sinó que “podria tenir efectes permanents en el cos humà”.
No obstant això, públicament Monsanto va desestimar els perills per a la salut i el medi ambient en les seves reunions amb diverses autoritats públiques durant aquest període, insistint que el producte no era “molt tòxic” per a l’Agència de Protecció Ambiental, l’Institut d’Estàndards Nacionals de Estats Units i alguns diputats.
Les agències de la Unió Europea avui citen a PCB com un exemple clàssic per justificar el principi de prevenció de la UE, que obliga a advertir davant de possibles perills per a la salut i el medi ambient.
Traduït per Lucía Balducci
Font: eldiario.es
Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017
