No descobreixo res de nou en indicar que la conversió d’un animal viu en un tros de carn implica necessàriament una manipulació en l’animal des que neix fins que mor.

Assumpte diferent és que ens hàgim donat normes legals per a, fins on la camorra càrnia pensa que és econòmicament justificable, reduir l’impacte visual d’aquesta manipulació, mitigar la seva agressivitat i, en definitiva, excusar-la. És probable que les formes més ancianes de manipulació es presentin com incorporades ja al codi de conducta “natural” de l’animal de manera que, avui, no són percebudes com manipulacions, sinó com a expressions de la lliure voluntat animal, feliç i còmodament adaptada a els nostres interessos i suposades necessitats, fraudulentes, o no. No obstant això el procés de coacció sobre les característiques físiques o temperamentals dels animals per tal de ajustar-les a les canviants formes d’aprofitament carni és progressiu, és acumulatiu i, sobretot, és infinit. Això vol dir que al costat de les formes velles, tradicionals, i culturals, de la manipulació n’hi ha altres més recents, derivades de les noves obligacions productives, inserides en sistemes de ramaderia intensiva i alienes a la naturalesa i a la lògica dels animals sobre els quals s’apliquen. Aquest és el cas de la cria de porcs, subjectes de forma majoritària a una de les més penoses i violentes formes de manipulació: l’amputació.

Els porcs neixen amb cua, amb uns ullals determinats i amb testicles. És part de la seva naturalesa, de la seva condició de mamífer artiodàctil. No obstant això aquestes tres característiques inherents al porc no interessen, millor dit no convenen, al sector productiu intensiu i, de vegades, tampoc al extensiu pel que de forma rutinària es procedeix a l’amputació d’un, dos o els tres elements conjuntament, depenent de l’agressivitat del sistema o, acudint al seu pràctic eufemisme actual, les seves necessitats.

Els porcs són sotmesos de forma rutinària a l’amputació de les seves cues, el llimat dels seus ullals i la castració

Tots aquests actes coincideixen en la seva metodologia, sense anestèsia i dolorosa, però difereixen en orígens, motivacions i capacitat de recerca de mètodes alternatius. Si volem superar aquesta etapa de amputacions rutinàries no ens hem de centrar en el seu aspecte coincident, el dolor que provoquen, que no és sinó conseqüència d’una decisió presa en funció d’un interès buscat pel ramader, sinó en el que difereixen, en la causa que va induir a aquesta decisió i en l’existència de decisions diferents que conflueixin en el mateix interès.

En el cas de les amputacions de cues i llimat de dents, aquestes pràctiques deriven de les ferides que els ullals provoquen en les mamelles de la truja mare o en el cos d’altres porcs quan es mosseguen entre ells, sobretot la cua, motiu pel el qual també s’acostuma a suprimir aquest apèndix. El motiu adduït, per tant, és garantir la integritat física dels animals. No obstant això aquest hàbit dels porcs no és propi del seu codi genètic sinó que es produeix com a conseqüència de l’amuntegament i de l’avorriment. Habitualment de les dues coses alhora. Un tractament dels símptomes no explica ni soluciona el diagnòstic. Ni eradica la malaltia. El ramader es veurà abocat a continuar ininterrompudament amb les amputacions i a enfrontar els costos en temps, diners i imatge que aquest enfocament implica.

Si sabem per què els porcs actuen d’aquesta manera, el més lògic és buscar un model diferent que comporti un comportament diferent. Millorant les condicions de manteniment dels animals, l’enriquiment mediambiental de les instal·lacions i reduint les densitats, els porcs actuaran responent a aquests nous estímuls, abandonaran el rosec de les seves cues, i la seva conducta serà més natural i menys perjudicial per als interessos del ramader. Menys porcs i més entretinguts. De fet des de l’any 2002 la legislació comunitària prohibeix aquestes amputacions realitzades de forma rutinària i exigeix ​​que prèviament s’assagin mesures mediambientals i de maneig que eradiquin el problema. Qui no ho faci no només està actuant en contra dels porcs i dels seus propis interessos sinó que a més s’està col·locant fora de la llei. Una cosa diferent és que a la Unió Europea la majoria estigui fora de la llei i aquí no passi res. En aquest cas són uns altres els responsables.

En el cas de la castració el motiu és completament diferent ja que no està relacionat amb l’estat físic dels animals sinó que es tracta d’eludir un possible, i desagradable, olor sexual a la carn que obligaria al descarti de la canal. En aquest cas les alternatives passen per l’aplicació de sistemes de castració químics que no impliquen intervencions físiques. També es pot sacrificar els animals a edat més primerenca, abans que desenvolupin l’olor sexual, i no castrar-los, sinó mantenir-los sencers. De fet aquesta seria la mesura més beneficiosa per als porcs. Feliçment, aquest és el cas de la immensa majoria dels porcs a Espanya, país en el qual els animals se sacrifiquen abans que a la resta d’Europa i per tant no cal castrar-los. Hi ha una penosa excepció a aquesta norma: la producció de pernil. Atès que per a l’obtenció d’una pota de pernil de mida estandarditzada cal mantenir els porcs vius fins als 120 quilos més o menys, la castració es presenta com a inevitable. Fins i tot en el cas de la producció de pernil ibèric es solia castrar les femelles, procés molt dolorós que a poc a poc va sent substituït per la castració química.  És probable que, a dia d’avui, l’única sortida digna per als animals dedicats a la producció de pernil sigui la realització de la castració amb anestèsia i analgèsia i sempre per part d’un veterinari.

Per aquest motiu des de ANDA i FAADA s’està realitzant una campanya denominada “End Pig Pain” en què se sol·licita el compliment de les limitacions imposades en la legislació vigent sobre amputació de cues o llimat de dents així com l’obertura d’un procés legislatiu en el si de la Unió Europea que prohibeixi els sistemes tradicionals de castració de porcs.

Pots unir-te a aquesta campanya a les pàgines web i xarxes socials d’aquestes associacions així com al link: https://www.endpigpain.eu/#actnow

Autor: Alberto Díez Michelena, Director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals – ANDA

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Setembre 2017