Aquesta és la motivació i l’ambiciós repte que es posa el sector ecològic europeu, reunit aquesta setmana a Tallinn (Estònia), coincidint amb la presidència del país bàltic a la UE, al 11è Congrés Ecològic Europeu (11th European Organic Congress) organitzat per IFOAM EU.
Més de 300 professionals de tot Europa han compartit idees i experiència, alhora que han pogut escoltar les opinions dels actors en la política ecològica europea i /o nacional dels estats membres.
Jan Plagge, membre del Consell d’IFOAM UE i president de Bioland, resumeix la importància d’aquest congrés: “Tenim una visió, una visió orgànica per al 2030. Volem que Europa es torni més orgànica. El 50% de tota la superfície agrícola ha ser produïda de manera orgànica o agroecològica en 2030. Perquè aquesta visió es torni real hem de conèixer i hem de discutir sobre estratègies i passos per assolir aquest objectiu, que no està tan lluny: 2030 són només 12 anys i avui tenim un 6% orgànic i volem el 50%. el missatge principal d’aquest congrés és que l’orgànic no pot ser només una manera de viure i menjar per a un petit grup de persones: perquè això simplement no donarà una solució real als veritables reptes que tenim a Europa i a tot el món. la nostra ambició és mostrar a tothom que el sector orgànic ha de ser un líder de la solució. Aquest congrés tracta de com ho farem possible”.
Visió ecològica 2030 # EUorganic2030
El primer dia de congrés, després de la presentació i benvinguda de Christopher Stopes, president d’IFOAM EU, es va celebrar un plenari sobre visió europea per a la sostenibilitat en l’agricultura, on el tema central -com en la presentació de Stopes– va ser la visió per una Europa ecològica el 2030.
En aquest plenari van participar, per part dels “Stakeholders” (parts interessades), Pekka Personen, secretari general de Copa-Cogeca, Jeremy Wates, secretari general de l‘European Environmental Bureau i Jan Plagge, president de Bioland, BOELW i membre de la Board d’IFOAM EU, així com els “Policy Makers” (punt de vista polític) Elisabeth Backteman, secretària d’estat del Ministeri Rural de Suècia, Toomas Kevvai, diputat secretari general per Seguretat Alimentària i Desenvolupament del Ministeri Rural d’Estònia i Flavio Coturni, cap de la Unitat d’Anàlisi i Perspectives de Polítiques sobre Agricultura, DG AGRI, de la Comissió Europea. Eduardo Cuoco, director d’IFOAM EU, va moderar el plenari.
En el debat es van poder veure les diferents posicions d’aquests actors, ja que mentre els més afins al sector ecològic -o que formen directament part d’ell- cridaven a innovar i demanaven un PAC (Política Agrària Comuna) que donés zero ajudes a qui contamina i enverina el sòl i la població, i només donés suport -i en major mesura que actualment- als que cultiven en ecològic o “Environmentally friendly”, els representants d’institucions només volen el canvi i transició cap a l’ecològic en la mesura que els agricultors (convencionals) vulguin i que això els ajudi. Pekka Personen va afirmar “La meva postura és sí a l’ecològic, però un sí condicional al que vulguin els agricultors: si ells volen apostar pel BIO, estarem amb ells”.
En una visió més general, Jeremy Wates va comentar “el problema que tenim és que el menjar convencional és massa barat, no paguem el que valen els aliments”, i Jan Plagge va afirmar “No estem tan lluny (de la visió bio per 2030), hem d’apuntar més amunt i ser valents amb les polítiques europees”. Flavio Coturni va comentar sobre la PAC: “No hauríem de tornar a les antigues polítiques de subvenció de preus (Risk Management). La PAC té problemes i el que volem és que ajudi els agricultors a fer el que ja volen: tenir cura del sòl. Si volem una PAC bona en un futur hem de tocar sostenibilitat social i econòmica. Els agricultors són els primers que volen preservar els recursos.”
A la pregunta sobre si els presents en el plenari signarien per tenir un 50% de terra agrícola conreada en ecològic per al 2030, Elisabeth Backteman va explicar el pla suec per tenir un 60% de consum ecològic el 2030 i un 30% d’àrea conreada en bio , Flavio Coturni va expressar la seva voluntat que fos el 100% i, mentre la resta de la taula només ho va subscriure -de nou- en la mesura que els agricultors vulguin, Jan Plagge va comentar: “Per aconseguir un 50% BIO a 2030 el més important és fer divulgació que el 50% BIO no és el que es vol, és el que es necessita! És l’única manera d’afrontar els reptes. Com podem condicionar aquest 50% al que vulguin els agricultors? No podem seguir la roda de cultius més barats per vendre més barat … Els primers agricultors bio ho eren per desenvolupar agricultura bio i fer front a la convencional. Estem en el mateix bàndol. Hem de donar menjar sa a la societat i això és bo per als agricultors i per als consumidors. No hem de parar de desenvolupar el bio i innovar.”
Finalment Eduardo Cuoco va resumir “tenim posada la vista allà i tots hem de millorar. S’ha de pagar el que es just als productors. Ho veig possible. El sector orgànic ha de ser un dels sectors puntals de la solució als problemes de l’agricultura i el medi ambient.”
En resum, Europa mira cap a un futur ecològic el 2030 mentre Espanya es consolida com a líder europeu en cultius transgènics. Així estan les coses a casa nostra.
Grups de treball: Organic on every table, Inspire-Improve-Deliver i Fair Play-Fair Pay
Després de l’intens plenari i una merescuda pausa per a un cafè, el congrés es va dividir en aquests 3 grups de treball, en els quals es van llançar idees i projeccions, i les conclusions es van extreure el segon dia de congrés.
Especialment interessant va ser la participació a “Organic on Every Table”, de Frank Bardet, prospector de productes de Biocoop, cooperativa francesa amb 950 botigues a França, 50 noves l’any i que concentra un 14% de les vendes BIO del país gal. Biocoop no compra pràcticament res fora de França i sempre busca el menjar local i de proximitat (i òbviament ecològic). És aquest sentit, Bardet va remarcar que encara hi ha massa confusió per part del consumidor entre aquests termes. El seu lema: botigues i agricultors han de portar junts un pla de vida.
L’economia blava: 10 anys – 100 innovacions – 100 milions de llocs de treball
Gunter Paulí va concloure el primer dia de congrés amb la seva interessant ponència, on va mostrar exemples de negoci innovadors i intel·ligents on, com no podria ser d’una altra manera, l’ecològic ocupa un paper principal.
En breu publicarem a Bio Eco Actual un article de Gunter Pauli sobre la “economia blava”.
El nou reglament ecològic
El nou reglament BIO, que es planeja sigui efectiu a partir de Juny de 2020, ha estat un important focus d’atenció per a tots els assistents, especialment el segon dia de congrés en el panell de discussió sobre regulació, en què van participar Martin Häusling, membre del Parlament Europeu i productor ecològic, Toomas Kevvai, diputat secretari general per seguretat alimentària i desenvolupament del Ministeri Rural d’Estònia, Elena Panichi, diputada cap de la unitat orgànica ca DG AGRI, de la Comissió Europea i Thomas Fertl, Board Member d’IFOAM EU i BioAustria. Markus Arbenz, director executiu d’IFOAM International, va moderar el panell, que va ser inaugurat pel Professor Nic Lampkin, director executiu del Organic Research Center.
Si bé la nova regulació no entusiasma tot el sector, són palpables els avenços substancials que hi ha al nou text de reglament i que destaquen els assistents. Cal tenir presents les dificultats que comporta una negociació d’aquesta magnitud causa de les diferents posicions i interessos dels països i associacions de productors.
Pel que fa a l’essència del reglament, el Professor Nic Lampkin va comentar “El reglament ecològic hauria de ser més que un sistema de control de qualitat. Limitar el reglament a això seria un error. El sector ecològic és un repte per a les polítiques”, i Antonio Compagnoni, de IFOAM AgriBioMediterraneo, va intervenir des del públic per reivindicar que “orgànic (els productes ecològics) és més important que el reglament. “El reglament hauria de estar al servei del moviment orgànic: no a l’inrevés”, opinió compartida per Martin Häusling, que va afegir “cap granger o agricultor ecològic tornarà al convencional o es convertirà al BIO pel reglament: el BIO està al cap, és un tema de mentalitat”.
Per la seva banda, Elena Panichi va comentar “l’objectiu del reglament és clarificar i simplificar”, i Thomas Fertl ha posat el focus d’atenció en la necessitat d’augmentar recursos per assegurar que els segells BIO amb equivalència a Europa compleixen els criteris orgànics: “no podem importar i fer convenis amb altres segells si no estem segurs que es compleixen els nostres requisits. Cal augmentar els controls amb el nou reglament, en cas contrari, estarem com en la situació actual”. Amb el nou reglament BIO, la voluntat és que les certificacions ecològiques d’Estats Units, Canadà, Xile, Japó i Corea del Sud tinguin equivalència amb el certificat europeu (Euro Fulla). Hi ha la voluntat d’eliminar barreres comercials però les diferents institucions implicades encara es troben en una fase inicial de les negociacions.
També ha estat debatuda la posició que s’ha d’adoptar en els casos de contaminació creuada de transgènics a camps ecològics. El professor Lampkin ha afirmat que “l’agricultor ecològic que no fa trampes i és perjudicat per les explotacions veïnes no hauria de ser penalitzat”, mentre que Martin Häusling només es conformaria si els residus de pesticida fossin 0, i ha comentat “El sector ecològic ha de fer molta pressió al sector convencional per prohibir el màxim nombre de pesticides, especialment els més perillosos”, comentari que ha estat subscrit per tota la taula. A més, Häusling ha esmentat la possibilitat de realitzar un test que mostra si l’agricultor ha estat víctima de contaminació creuada o si està utilitzant pesticides. En la mateixa línia, Fertl ha afegit “Hauríem de tenir l’ambició de reduir el nombre i quantitat de pesticides. És evident que la regulació té possibilitats limitades per desenvolupar el sector ecològic: hem d’aprofitar-la però no és l’única eina per aconseguir els nostres objectius. Hem empènyer i estimular l’agricultura ecològica molt més enllà del reglament ecològic.”
Després d’aquest interessant panell el congrés s’ha tornat a dividir en els 3 “workshops”, en els quals s’ha complementat el treball iniciat ahir. Després del dinar, i amb un espectacular mural fet amb les idees i conclusions dels “workshops”, Kristin Karlsson, directora de comunicació de Concord Suècia va comentar les conclusions de les tres àrees. Iniciatives com les polítiques municipals de Copenhaguen per a menjadors escolars ecològics, els mercats de peu de carrer de tot Europa i les setmanes amb activitats Bio que se celebren en alguns països com Alemanya, el Regne Unit o Espanya (a Catalunya), han estat remarcades i destacades a “Organic on every table” i a “Inspirer-Deliver, mentre que a” Fair Play – Fair Pay” s’ha destacat el treball de certificadores com Naturland (Alemanya), que inclouen certificació “fair” a més de l’ecològica.
En línia amb aquest últim workshop, en l’última taula del congrés “Thinking Organic”, ha participat Sergi Corbalán, director executiu de la Fair Trade Advocacy Office, que ha posat èmfasi en la necessitat d’anar de la mà i complementar els moviments ecològics i de comerç just. En aquesta taula ha participat Bernhard Johannes Kahl de la Food Quality & Health Association, que ha exemplificat amb una hamburguesa com tots els aliments -malgrat ser ecològics- eren de parts molt diverses del món, i ha cridat a la reflexió sobre si això és realment el que volem que ens ofereixi el sector ecològic. A la taula van participar també Christopher Stopes, president d’IFOAM EU i Eric Gall, Deputy Director d’IFOAM EU, qui va moderar una sessió que va ser inaugurada per Emile Frison, Consultor independent, International Panel of Experts on Sustainable Food Systems (IPES-FOOD), qui va fer una mirada als obstacles amb què es troba el moviment bio, les possibles sortides i solucions i la seva visió del futur.
Desprès d’aquesta interessant taula de discussió s’ha procedit a una valoració general del congrés, valorant el present i mirant cap al futur amb els nombrosos i ambiciosos reptes que té el nostre sector i que no ha de deixar escapar.
El futur és orgànic! Espanya ha de pujar també al tren del 2030!
Visiti www.euorganic2030.bio per saber més sobre el full de ruta, envieu els vostres exemples i inspireu-se en altres iniciatives!
Més informació sobre el 11th European Organic Congress a organic-congress-ifoameu.org
Oriol Urrutia, responsable de l’edició digital de Bio Eco Actual, participant al 11th European Organic Congress
