El panga (Pangasius hypopthalmus) és un dels peixos més populars i consumits a Espanya. Es troba a les peixateries, gairebé de forma generalitzada, tant fresc com congelat, presentat en filets nets de pell i espines.
. És pel seu baix preu un dels peixos favorits de les llars espanyoles i de la resta d’Europa. Espanya és el segon importador mundial de panga produït a Vietnam, sent superat per Rússia. El panga, que té una producció d’un milió de tones a l’any, es cria en granges piscícoles en el Riu Mekong gairebé en exclusivitat per Vietnam i la Xina.
Es tracta d’un peix d’ampli consum, molt popular i difós com a aliment, les característiques toxicològiques del qual estan més que qüestionades. Però del que no se’ns informa sobre aquest barat peix és dels perills potencials que per a la salut pot implicar el seu consum.
El Riu Mekong, un dels grans rius del món, és el riu més llarg del sud-est asiàtic. Neix a la serralada de l’Himàlaia i desemboca al mar de la Xina Meridional, recorrent en els seus 4.350 km Myanmar, Tailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam. Al seu pas per aquests països, el Mekong va recollint una ingent càrrega de contaminants com residus industrials, fertilitzants i pesticides que abundantment s’usen en el cultiu de l’arròs. Es contamina per l’aportació d’aigües fecals de les poblacions de les ciutats i pobles de la seva ribera, ja que la depuració d’aquestes gairebé no existeix. El nivell de contaminació de les aigües és alarmant en les zones on es produeix l’abocament de les grans ciutats, especialment al delta, transportant les seves aigües grans concentracions de fòsfor i de metalls pesants.
No s’aplica cap política mediambiental en el Riu Mekong, i aquesta absència de gestió mediambiental fa que la contaminació d’aquest riu només pugui ser qualificada de catastròfica. Laos, Cambotja, Vietnam tenen una població de 1,7 milions de persones en greu risc d’enverinament a causa de l’alta presència d’arsènic en les seves aigües. Les concentracions són més altes que les permeses per l’Organització Mundial de la Salut OMS, sent superiors a les 10 ppm (parts per mil milió). L’arsènic que es troba en l’aigua del riu s’acumula en el peix que es menja. Els efectes sobre la salut causats per l’arsènic afecten la pell, intestí, pulmons, cor, vasos sanguinis, sistema immunològic, òrgans reproductors, sistema nerviós i material genètic.
L’aqüicultura intensiva del Vietnam establerta al llarg del riu Mekong té un seriós problema. El Mekong és l’abocador dels residus industrials i de les aigües fecals i el resultat és que el panga presenta nivells de contaminants químics i de bacteris considerables. Entre els contaminants d’efluents industrials trobem el ja esmentat arsènic, així com subproductes tòxics del creixent sector industrial, com són els bifenils policlorats (PCB), els productes organoclorats i els seus metabòlits, metalls pesants com el mercuri, hexaclorociclohexà i hexaclorobenzè. I és en aquestes aigües híper-contaminades on es crien i engreixen els pangues. El procés de creixement i engreix permet la bioacumulació d’aquests productes nocius en els teixits del peix, i que en forma de filets intoxiquen a qui els menja. Ens alimentem amb la contaminació del sud-est asiàtic. I cap organisme públic ens informa dels riscos que comporta per a la nostra salut alimentar-nos d’ells.
Ens alimentem amb la contaminació del sud-est asiàtic
L’alimentació dels pangues està indiscutiblement fora de qualsevol regulació legal. El creixement i engreix del panga es porta a terme amb subproductes i deixalles de processos industrials. S’alimenten amb restes de peix mort, amb ossos triturats en forma de farina, amb residus de soja i grans … Aquest aliment no s’assembla en el mes mínim al que de forma natural ingereixen. És un mètode artificial d’engreix que per no estar regulat és més que probable que incorpori substàncies perilloses en la seva composició. El més sospitós és la velocitat de creixement del panga, que creix quatre vegades més ràpid que en la naturalesa, i això únicament és possible si en la dieta s’inclouen hormones de creixement, hormones que són afegides a la dieta del peix amb l’única finalitat d’obtenir aquest creixement espectacular. Però l’ús d’hormones no només està dirigit a obtenir un creixement rècord. A les femelles de panga se’ls injecta hormones femenines humanes obtingudes de l’orina de dones gestants. I us pregunteu amb quina finalitat?, doncs amb l’únic objectiu d’aconseguir que la fertilitat de les femelles de panga s’incrementi al màxim. D’aquesta forma s’aconsegueix una maduresa sexual en temps record i amb la màxima producció d’ous.
Un bon negoci per a les farmacèutiques locals però un mal negoci per al consumidor d’ aquest animal
Res del que he explicat és positiu. Estic segur que a alguns dels consumidors de panga fins i tot els semblarà alarmisme infundat. Però alimentar-se d’un peix enriquit amb metalls pesants, adobat amb substàncies organoclorades i pesticides agrícoles prohibits a occident, amanit amb hormones femenines de l’embaràs i atapeït amb antibiòtics per combatre la listèria i el còlera endèmics en les aigües fecals on xipollegen, no és gens bo per a la teva salut i són raons més que suficients per no menjar-lo. No et deixis enlluernar per el preu del panga. Val la pena arriscar la teva salut i la de la teva família?
Autor: Raúl Martínez, Dietètica i dieto teràpia Homo toxicologia
Bio Eco Actual Setembre 2017
