Ja sabem per les pròpies declaracions de l’OMS que l’alimentació insana basada en productes processats és el major problema de salut pública a nivell mundial, i el causant del 21% de les morts per malaltia evitables. A l’Estat espanyol el seu impacte ja provoca més del 30% del total de la despesa sanitària.

En molts països, entre els quals no es troba el nostre, s’estan començant a seguir les recomanacions de la pròpia OMS pel que fa a implementació de polítiques públiques i regulacions que tinguin com a objectiu canviar la nostra dieta actual cap a una més sana, basada en productes frescos i disminuint en la mateixa la presència dels elements crítics més relacionats amb la mala alimentació com és el sucre, els greixos i la sal.

D’aquestes polítiques i regulacions podem destacar les orientades a la prohibició de la publicitat infantil d’aquest tipus de productes, mesures fiscals, de millora d’etiquetatge i d’establiment de plans de compra pública d’aliments per a escoles, etc.

Aquestes mesures sabem que són urgents i necessàries, però no suficients

. Si seguim el fil de la cadena alimentària, ens adonarem que si volem aliments saludables, en quantitat i qualitat i amb un preu assequible per a la majoria de la població, necessitem un sistema alimentari i agrari que els proporcioni. Per tant, si els governs volen acabar amb els problemes de salut derivats de l’actual patró d’alimentació i prevenir l’obesitat i la diabetis, han de començar per establir polítiques agràries diferents.

El que sabem fins ara és que els sistemes agraris altament industrialitzats proporcionen aliments diversos, assequibles, abundants i de qualitat variable, però també fomenten dietes menys saludables. Així, mentre la població dels països amb sistemes agraris altament industrialitzats consumeix a l’any entre 80 i 90 quilograms per persona d’aliments ultra-processats ​​de gran densitat energètica, altes quantitats de greixos insalubres, sal afegida, sucres refinats i baixes quantitats de micronutrients essencials , la població de sistemes alimentaris rurals i emergents, en canvi, consumeix 20 quilograms d’aquests aliments ultra-processats ​​per persona cada any. I és clar, és evident que a més aquests sistemes industrials i globalitzats estan vinculats a un tipus d’explotació caracteritzada per ser gran i intensiva en ús d’agroquímics i recursos naturals.

Diversos estudis a més han mostrat vincles entre el model d’agricultura i la diversitat alimentària, i s’ha informat que la diversitat dels subministraments alimentaris nacionals s’ha tornat més homogènia amb el temps, el que suscita preocupació per l’evolució de la diversitat nutricional global. La investigació realitzada per la prestigiosa revista The Lancet sobre salut global i publicada al passat Abril, demostra una vinculació de la mida de l’explotació amb la seva capacitat de producció d’aliments amb diversitat funcional i la provisió de nutrients clau, mostrant que tant la producció com la diversitat de nutrients disminueixen en augmentar la mida de la finca. Van trobar que la majoria de les granges grans (> 50 ha) estan situades a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Austràlia, i Nova Zelanda, i produeixen 75-100% de tots els cereals, bestiar i fruita en aquestes regions, mentre que les petites (<20 ha) que es troben a l’Àfrica subsahariana, Àsia, Àsia sud-oriental i la Xina produeixen el 75% dels aliments. A més, la majoria dels aliments produïts en petites finques provenen de sistemes agraris diversos que generen una enorme varietat de verdures, fruites, tubercles, peixos, etc… i, en canvi, la major part dels cultius relacionats amb alimentació processada, com el sucre i l’oli, es produeixen a partir d’explotacions de gran escala.

L’agricultura camperola i de petita escala no només és beneficiosa per a garantir el dret a l’alimentació de la majoria de la població, sinó que és imprescindible per assegurar la salut de les generacions presents i futures. Per això, els governs han d’implicar-se de manera determinant en un canvi dràstic de les actuals polítiques agrícoles, perquè apostin per un model d’agricultura camperola, basada en models sostenibles de producció i distribució en circuits curts, i per això urgeix una reforma profunda per garantir l’accés als recursos per produir, entre ells i de forma principal, a la terra.

logo vsf

Autor: Javier Guzmán, Director de VSF Justicia Alimentaria Global
Bio Eco Actual Octubre 2017