Prop de cent cient\u00edfics demanen a Europa i la comunitat internacional que actu\u00efn contra els disruptors endocrins. Condemnen l’\u00fas d’estrat\u00e8gies de fabricaci\u00f3 del dubte com les utilitzades per les ind\u00fastries en la batalla contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n
<\/p>\n
Des de fa d\u00e8cades, la ci\u00e8ncia s’ha vist atacada cada vegada que els seus descobriments q\u00fcestionaven activitats comercials o interessos establerts. L’evid\u00e8ncia cient\u00edfica ha estat brutalment deformada per persones que neguen la ci\u00e8ncia o que estan finan\u00e7ades per interessos industrials, amb l’objectiu de crear una falsa impressi\u00f3 de controv\u00e8rsia. Aquesta fabricaci\u00f3 del dubte ha endarrerit les accions preventives amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut de la poblaci\u00f3 i el medi ambient.<\/p>\n
Els “fabricants de dubte” treballen en diferents \u00e0rees, com la ind\u00fastria de tabac, la petroqu\u00edmica i el sector agroqu\u00edmic. Per si sola, la ind\u00fastria petroqu\u00edmica \u00e9s font de milers de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques t\u00f2xiques i contribueix a l’increment massiu del nivell de di\u00f2xid de carboni a l’atmosfera, un dels causants del canvi clim\u00e0tic.\u00a0Font: Le Monde<\/a><\/strong><\/p>\n La lluita per la protecci\u00f3 del clima ha entrat en una nova era amb l’Acord de Par\u00eds del 2015, tot i la ferotge oposici\u00f3 dels esc\u00e8ptics del clima, sords al consens establert pels cient\u00edfics compromesos amb el treball per l’inter\u00e8s p\u00fablic.<\/p><\/blockquote>\n Una lluita semblant s’est\u00e0 lliurant al voltant de la necessitat de reduir l’exposici\u00f3 als disruptors endocrins. La Comissi\u00f3 Europea est\u00e0 a punt d’implementar la primera regulaci\u00f3 de disruptors endocrins del m\u00f3n. Encara que molts pa\u00efsos han expressat la seva preocupaci\u00f3 pel que fa a aquests productes qu\u00edmics, no hi ha una regulaci\u00f3 conjunta.<\/p>\n Mai abans la humanitat s’ha enfrontat a tan elevat nombre de malalties relacionades amb el sistema hormonal<\/strong>, com c\u00e0ncer de pit, testicles, ovaris o pr\u00f2stata, problemes de desenvolupament cerebral, diabetis, obesitat, testicles que no descendeixen en els nadons, malformacions del penis i escassa qualitat del semen.<\/p>\n Una aclaparadora majoria dels cient\u00edfics que participen activament en la investigaci\u00f3 de les causes d’aquestes tend\u00e8ncies de la salut estan d’acord en qu\u00e8 estan involucrats diversos factors, entre ells les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques capaces d’interferir amb els nostres sistemes hormonals.<\/p>\n Diverses societats cient\u00edfiques expertes han assenyalat que aquests productes qu\u00edmics, anomenats disruptors endocrins, representen una amena\u00e7a per a la salut mundial. Entre ells es troben els retardants de flama de mobles i equips electr\u00f2nics, els plastificants dels articles de pl\u00e0stic i de productes per a la cura personal i els pesticides trobats com residus en els nostres aliments. Aquestes subst\u00e0ncies poden interferir amb les hormones naturals durant els per\u00edodes cr\u00edtics de desenvolupament, com l’embar\u00e0s o la pubertat, quan els nostres cossos s\u00f3n particularment sensibles.<\/p>\n No \u00e9s possible fer front a aquesta creixent incid\u00e8ncia de malalties amb millors tractaments m\u00e8dics, en part perqu\u00e8 no hi ha tractaments, en part perqu\u00e8 els efectes sobre la salut s\u00f3n irreparables. Tamb\u00e9 tenim opcions limitades per reduir la nostra exposici\u00f3 personal evitant certs articles de consum. La majoria dels disruptors endocrins arriben al nostre cos a trav\u00e9s d’aliments que estan contaminats amb aquests productes qu\u00edmics.<\/p>\n L’opci\u00f3 clau per aturar l’augment de les malalties hormonals \u00e9s prevenir l’exposici\u00f3 a aquestes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques mitjan\u00e7ant una regulaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7. Per\u00f2 els plans per elaborar aquesta regulaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea s’han topat amb la vigorosa oposici\u00f3 de cient\u00edfics amb forts vincles amb els interessos industrials, la qual cosa genera una aparen\u00e7a de falta de consens cient\u00edfic que en realitat no existeix. La mateixa estrat\u00e8gia utilitzada per la ind\u00fastria tabaquera per contaminar el debat, confondre al p\u00fablic i soscavar els esfor\u00e7os dels pol\u00edtics i reguladors per desenvolupar i adoptar normes m\u00e9s efica\u00e7os.<\/p>\n Tant el debat sobre canvi clim\u00e0tic com el dels disruptors endocrins han patit la distorsi\u00f3 de l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica per part d’actors patrocinats per la ind\u00fastria.<\/p>\n Molts cient\u00edfics creiem que la nostra objectivitat i neutralitat podrien veure soscavades si expressem p\u00fablicament opinions sobre q\u00fcestions pol\u00edtiques i participem en debats pol\u00edtics. Seria certament preocupant si alguna de les nostres opinions pol\u00edtiques ennuvolar\u00e0 nostre judici cient\u00edfic. Per\u00f2 s\u00f3n aquells que neguen els resultats cient\u00edfics que estan permetent que els pol\u00edtics ennuvolin seu judici. El resultat \u00e9s un dany irreparable. La confusi\u00f3 de la ci\u00e8ncia pel que fa al tabac va costar desenes de milions de vides. No haur\u00edem de cometre el mateix error de nou.<\/p>\n Creiem que ja no \u00e9s acceptable romandre en silenci. Com cient\u00edfics, en realitat tenim l’obligaci\u00f3 de participar en el debat i d’informar al p\u00fablic.<\/em><\/p>\n Tenim la necessitat de fer visibles les conseq\u00fc\u00e8ncies del nostre treball per a la societat i per a les generacions futures i cridar l’atenci\u00f3 sobre els greus riscos que ens amenacen.<\/p>\n Les apostes s\u00f3n altes i l’acci\u00f3 pol\u00edtica per contenir l’exposici\u00f3 als desordres endocrins i els efectes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’ha convertit en una emerg\u00e8ncia.<\/p>\n Com cient\u00edfics especialitzats en disrupci\u00f3 endocrina i canvi clim\u00e0tic hem unit forces perqu\u00e8 moltes de les accions necess\u00e0ries per reduir l’exposici\u00f3 als disruptors endocrins tamb\u00e9 ajudaran en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n La majoria de les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques sintetitzades per l’home es deriven de combustibles f\u00f2ssils fabricats per la ind\u00fastria petroqu\u00edmica. En reduir les quantitats de refinat de petroli, tamb\u00e9 disminuirem la producci\u00f3 de subproductes utilitzats en pl\u00e0stics i plastificants. Aquestes subst\u00e0ncies qu\u00edmiques afecten la salut reproductiva masculina i contribueixen a augmentar el risc de c\u00e0ncer.<\/p>\n En reduir la depend\u00e8ncia dels combustibles f\u00f2ssils i fomentar les fonts d’energia alternatives, no nom\u00e9s reduirem els gasos d’efecte hivernacle, sin\u00f3 que tamb\u00e9 restringirem les emissions de mercuri. El mercuri \u00e9s un contaminant del carb\u00f3 i, a trav\u00e9s de les emissions a l’aire i l’acumulaci\u00f3 en els peixos, arriba als nostres cossos i afecta el desenvolupament del cervell.<\/p>\n Aunque muchos estados han expresado la voluntad pol\u00edtica para abordar el problema de los gases de efecto invernadero, la traducci\u00f3n del conocimiento cient\u00edfico sobre el cambio clim\u00e1tico en pol\u00edticas efectivas ha sido bloqueada, principalmente mediante el uso de la desinformaci\u00f3n para confundir al p\u00fablico y a nuestros l\u00edderes. Los gobiernos ya van tarde.<\/p>\n Es importante que no repitamos\u00a0estos errores con los disruptores endocrinos, y aprender de la experiencia de los cient\u00edficos del clima y la investigaci\u00f3n en\u00a0salud p\u00fablica.<\/p>\n En la pr\u00e1ctica, ser\u00e1 muy dif\u00edcil de reconocer una sustancia peligrosa como disruptor endocrino en la Uni\u00f3n Europea.<\/p>\n La Comisi\u00f3n Europea tiene ahora la oportunidad de elegir los instrumentos de regulaci\u00f3n\u00a0de los disruptores endocrinos que establecer\u00e1n nuevos est\u00e1ndares en todo el mundo y nos proteger\u00e1n de los efectos nocivos.<\/p>\n Sin embargo, nos preocupa que las opciones reguladoras propuestas por la Comisi\u00f3n Europea est\u00e9n muy por debajo de lo que se necesita para protegernos a nosotros y a las generaciones futuras.<\/p>\n Las opciones para la identificaci\u00f3n de los disruptores endocrinos requieren un nivel mucho m\u00e1s alto de evidencia que otras sustancias peligrosas, como las cancer\u00edgenas.\u00a0En la pr\u00e1ctica, esto har\u00e1 muy dif\u00edcil que cualquier sustancia sea reconocida como disruptor endocrino en la UE.<\/p>\n Se necesitan medidas urgentes en ambas cuestiones. Por esta raz\u00f3n, hacemos un llamamiento para el desarrollo y aplicaci\u00f3n de medidas eficaces que aborden de forma coordinada tanto los disruptores hormonales\u00a0como el cambio clim\u00e1tico.<\/p>\n Una manera eficaz ser\u00eda la creaci\u00f3n, bajo los auspicios de las Naciones Unidas, dev un grupo con el mismo estatus internacional y las mismas prerrogativas que el Panel Intergubernamental sobre el Cambio Clim\u00e1tico (IPCC).\u00a0Este grupo se encargar\u00e1 de revisar los estudios cient\u00edficos que podr\u00edan utilizar por los reguladores para\u00a0el inter\u00e9s p\u00fablico y proteger\u00eda nuestra ciencia de la influencia de los intereses privados.<\/p>\n Se lo debemos a las generaciones que vivir\u00e1n ma\u00f1ana.<\/p>\n Els firmants primordials\u00a0d’aquest article s\u00f3n: Andreas Kortenkamp, Brunel University (Reino Unido); Barbara Demeneix, CNRS \/ Mus\u00e9um national d\u2019histoire naturelle (Francia); R\u00e9my Slama, Inserm, Universidad Grenoble-Alpes (Francia); Edouard Bard, Coll\u00e8ge de France (Francia); Ake Bergman, Centro de Investigaci\u00f3n Swetox (Suecia); Paul R. Ehrlich, Universidad de Stanford (EE.UU.); Philippe Grandjean, Escuela de Harvard Chan de Salud P\u00fablica (EE.UU.); Michael Mann, Universidad Estatal de Penn (EE.UU.); John P. Myers, Universidad Carnegie Mellon (EE.UU.); Naomi Oreskes, Universidad de Harvard, Cambridge (EE.UU.); Eric Rignot, Universidad de California (EE.UU.); Niels Eric Skakkebaek, Rigshospitalet (Dinamarca); Thomas Stocker, Universidad de Berna (Suiza); Kevin Trenberth, Centro Nacional de Investigaciones Atmosf\u00e9ricas (EE.UU.); Jean-Pascal van Ypersele, Universidad cat\u00f3lica de Lovaina (B\u00e9lgica); Carl Wunsch, Instituto de Tecnolog\u00eda de Massachusetts (EE.UU.); R. Thomas Zoeller, Universidad de Massachusetts, Amherst (EE.UU.).<\/p>\n Ernesto Alfaro-Moreno, Centro de Investigaciones Swetox (Suecia); Anna Maria Andersson, Rigshospitalet (Dinamarca); Natalie Aneck-Hahn, Universidad de Pretoria (Sud\u00e1frica); Patrik Andersson, Universidad de Ume\u00e5 (Suecia); Michael Antoniou, King\u2019s College (Reino Unido); Thomas Backhaus, Universidad de Gotemburgo (Suecia); Robert Barouki, Universit\u00e9 Paris-Descartes (Francia); Alice Baynes, Universidad de Brunel (Reino Unido); Bruce Blumberg, Universidad de California, Irvine (EE.UU.); Carl-Gustaf Bornehag, Universidad de Karlstad (Suecia); Riana Bornman, de la Universidad de Pretoria (Sud\u00e1frica); Jean-Pierre Bourguignon, Universidad de Lieja (B\u00e9lgica); Fran\u00e7ois Brion, Ineris (Francia); Marie-Christine Chagnon, Inserm (Francia); Sofie Christiansen, Universidad T\u00e9cnica de Dinamarca (Dinamarca); Terry Collins, Carnegie Mellon University (EE.UU.); Sylvaine Cordier (em\u00e9rito), IRSET, Universidad de Rennes (Francia); Xavier Coumol, Universit\u00e9 Paris-Descartes (Francia); Susana Cristobal, Universidad de Link\u00f6ping (Suecia); Pauliina Damdimopoulou, Hospital del Instituto Karolinska (Suecia); Steve Easterbrook, Universidad de Toronto (Canad\u00e1); Sibylle Ermler, Universidad de Brunel (Reino Unido); Profesor Silvia Fasano, Universidad de Campania \u2013 Luigi Vanvitelli (Italia); Michael Faust, F + B Consultor\u00eda Ambiental (Alemania); Marieta Fern\u00e1ndez, Universidad de Granada (Espa\u00f1a); Jean-Baptiste Fini, CNRS \/ Mus\u00e9um national d\u2019histoire naturelle (Francia); Steven G. Gilbert, Instituto de Neurotoxicolog\u00eda y Trastornos Neurol\u00f3gicos (EE.UU.); Andrea Gore, Universidad de Texas, (EE.UU.); Eric Guilyardi, Universidad de Reading (Reino Unido); \u00c5sa Gustafsson, Centro de Investigaci\u00f3n Swetox (Suecia); John Harte, Universidad de California, Berkeley, (EE.UU.); Terry Hassold, Universidad del Estado de Washington (EE.UU.); Tyrone Hayes, Universidad de California, Berkeley, (EE.UU.); Shuk-Mei Ho, Universidad de Cincinnati (EE.UU.); Patricia Hunt, Universidad Estatal de Washington (EE.UU.); Olivier Kah, Universidad de Rennes (Francia); Harvey Karp, Universidad del Sur de California (EE.UU.); Tina Kold Jensen, Universidad del Sur de Dinamarca (Dinamarca); Henrik Kylin, Universidad de Link\u00f6ping (Suecia); Susan Jobling, Universidad de Brunel (Reino Unido); Maria J\u00f6nsson, Universidad de Uppsala (Suecia); Sheldon Krimsky, Universidad de Tufts (EE.UU.); Bruce Lanphear, Universidad Simon Fraser (Canad\u00e1); Juliette Legler, Universidad Brunel (Reino Unido); Yves Levi, Universite Paris Sud (Francia); Olwenn Martin, Brunel University Londres (Reino Unido); \u00c1ngel Nadal, Universidad Miguel Hern\u00e1ndez (Espa\u00f1a); Nicolas Olea, Universidad de Granada (Espa\u00f1a); Peter Orris, Universidad de Illinois (EE.UU.); David Ozonoff, Universidad de Boston (EE.UU.); Martine Perrot-Applanat, Inserm (Francia); Jean-Marc Porcher, Ineris (Francia); Christopher Portier, Thun (Suiza); Gail Prins, Universidad de Illinois (EE.UU.); Henning Rodhe, Universidad de Estocolmo (Suecia); Edwin J. Routledge, Universidad de Brunel (Reino Unido); Christina Rud\u00e9n, Universidad de Estocolmo (Suecia); Joan Ruderman, Harvard Medical School (EE.UU.); Joelle Ruegg, Instituto Karolinska (Suecia); Martin Scholze, Brunel University (Reino Unido); Elisabete Silva, Brunel University (Reino Unido); Niels Eric Skakkebaek, Rigshospitalet (Dinamarca); Olle S\u00f6der, Instituto Karolinska (Suecia); Carlos Sonnenschein, Universidad de Tufts (EE.UU.); Ana Soto, Universidad de Tufts (EE.UU.); Shanna Swann, Escuela de Medicina de Icahn (EE.UU.); Giuseppe Testa, Universidad de Mil\u00e1n (Italia); Jorma Toppari, Universidad de Turku (Finlandia); Leo Trasande, Universidad de Nueva York (EE.UU.); Diana \u00dcrge-Vorsatz, Universidad Central Europea (Hungr\u00eda); Daniel Vaiman, Inserm (Francia); Laura Vandenberg, Universidad de Massachusetts (EE.UU.); Anne Marie Vinggaard, Universidad T\u00e9cnica de Dinamarca (Dinamarca); Fred vom Saal, Universidad de Missouri (EE.UU.); Jean-Pascal van Ypersele, Universidad cat\u00f3lica de Lovaina (B\u00e9lgica); Bernard Weiss, Universidad de Rochester (EE.UU.); Wade Welshons, Universidad de Missouri (EE.UU.); Tracey Woodruff, Universidad de California (EE.UU.).<\/p>\n Font: Ecologistes en Acci\u00f3 – Blog Libres de Contaminantes Hormonales<\/a><\/em><\/p><\/blockquote>\n Ecologistes en Acci\u00f3 01\/12\/2016<\/a> Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>Necess\u00e0ria una regulaci\u00f3<\/h3>\n
\u00c9s urgent<\/h3>\n
Crear l’equivalent a l’IPCC<\/h3>\n
Firmants<\/h3>\n
Els altres firmants:<\/h3>\n
\n<\/strong><\/em>Contaminants hormonals: aturem la manipulaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia.<\/strong>
\nSubscriu-te<\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Setembre 2020<\/strong><\/a><\/p>\n