{"id":101991,"date":"2025-04-07T08:43:20","date_gmt":"2025-04-07T06:43:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=101991"},"modified":"2025-04-07T08:43:20","modified_gmt":"2025-04-07T06:43:20","slug":"mercats-pagesos-urbans-a-favor-de-la-sostenibilitat-agroalimentaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2025\/04\/07\/mercats-pagesos-urbans-a-favor-de-la-sostenibilitat-agroalimentaria\/","title":{"rendered":"Mercats pagesos urbans a favor de la sostenibilitat agroaliment\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

En les \u00faltimes dues d\u00e8cades, en moltes ciutats europees ha ressorgit una activitat que semblava desapareguda: els mercats pagesos<\/strong>, de periodicitat setmanal, establerts en espais p\u00fablics, en els quals agricultors i elaboradors artesanals venen directament la seva producci\u00f3 al consumidor final1<\/sup>. Al llarg del segle passat, havien estat gaireb\u00e9 bandejats de les grans urbs per diversos motius: l\u2019aplicaci\u00f3 de mesures higienistes que dificulten el maneig d\u2019aliments a la via p\u00fablica, l\u2019hegemonia dels supermercats, o la substituci\u00f3 de l\u2019agricultura familiar que produeix per al mercat local per productors que comercialitzen a trav\u00e9s d\u2019intermediaris majoristes4<\/sup>.<\/p>\n

\"Mercats
123RFLimited\u00a9teksomolika<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest ressorgiment s\u2019ha degut a la conflu\u00e8ncia d\u2019interessos. Per part de la demanda, sectors urbans que aposten per una alimentaci\u00f3 sana i de qualitat, en la qual es considera l\u2019aplicaci\u00f3 o no de fitosanitaris, la dist\u00e0ncia entre la zona de producci\u00f3 i la de consum, o l\u2019\u00fas de varietats tradicionals7<\/sup>.<\/p>\n

Per part de l\u2019oferta, trobem agricultors que, aprofitant l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquest n\u00ednxol de consum, procuren alliberar-se d\u2019un mercat convencional que els imposa condicions i preus. En un context agr\u00edcola global en el qual la major part del benefici comercial \u00e9s monopolitzat pels intermediaris i els costos de producci\u00f3 (terra, aigua, insums) no deixen d\u2019incrementar-se3<\/sup>, accedir a mercats alternatius que valoren factors com la proximitat o la producci\u00f3 sense insums qu\u00edmics, \u00e9s un mecanisme que permet equilibrar la balan\u00e7a financera de l\u2019explotaci\u00f3[8]. Una de les estrat\u00e8gies per les quals el productor busca autonomia del circuit agroalimentari convencional \u00e9s la venda directa al consumidor. Aix\u00f2 comporta assumir la c\u00e0rrega de la comercialitzaci\u00f3, per\u00f2 a canvi obt\u00e9 tot el marge comercial1<\/sup>.<\/p>\n

Amb el suport d\u2019un projecte de l\u2019ONGD Xarxa de Consum Solidari finan\u00e7at per l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament (N\u00fam: ACC310\/24\/000024), estem analitzant com la venda directa a trav\u00e9s de mercats pagesos incideix en la conformaci\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00e0ria. Observem que, en realitat, aquesta via de comercialitzaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s viable si la finca adopta determinades caracter\u00edstiques que trenquen amb el model de producci\u00f3 industrial. Aix\u00ed, per exemple, es tendeix a la diversificaci\u00f3 productiva<\/strong>. La comercialitzaci\u00f3 convencional obliga a l\u2019especialitzaci\u00f3 productiva: \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 els intermediaris (empreses exportadores, cadenes minoristes) puguin fer un control eficient del magatzem, assegurar-se de no tenir ruptures d\u2019estoc, o puguin col\u00b7locar a la venda un producte relativament homogeni5<\/sup>. En canvi, la venda directa incita a la diversificaci\u00f3. La venda directa d\u2019un o uns pocs productes no \u00e9s viable econ\u00f2micament. Caldria un cabal enorme de clients per a vendre tota la seva producci\u00f3; cap consumidor final compra deu quilos de tom\u00e0quets o de patates. No obstant aix\u00f2, adquiriran molt m\u00e9s producte com m\u00e9s variada sigui la oferta.<\/p>\n

La venda directa als mercats tamb\u00e9 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en la grand\u00e0ria relativa de la finca agr\u00e0ria<\/strong>. Concretament, impulsa una major r\u00e0tio entre for\u00e7a de treball i mida de l\u2019explotaci\u00f3. Aix\u00f2 es deu a diverses raons. Una \u00e9s que les finques m\u00e9s grans tenen dificultat per a comercialitzar la seva producci\u00f3 directament; una parada en el mercat no permet donar sortida a la producci\u00f3 de 50 hect\u00e0rees. Per tant, han de comercialitzar mitjan\u00e7ant intermediaris. Una altra ra\u00f3 \u00e9s que la unitat productiva assumeix la tasca de distribuci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3, per la qual cosa no pot destinar tota la for\u00e7a de treball a activitats estrictament agropecu\u00e0ries. Aix\u00f2 limita la mida de la finca. No obstant aix\u00f2, la finca \u00e9s viable perqu\u00e8 a trav\u00e9s del mercat el productor obt\u00e9 la totalitat del guany comercial.<\/p>\n

Finalment, la venda en mercats pagesos urbans tamb\u00e9 impulsa la producci\u00f3 agroecol\u00f2gica<\/strong>, per demanda de la clientela, que normalment t\u00e9 un perfil de ciutad\u00e0 preocupat per factors mediambientals i\/o per la salut.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, els mercats pagesos urbans impulsen la formaci\u00f3 d\u2019explotacions m\u00e9s sostenibles a l\u2019aplicar un sistema tancat de nutrients i energia: la combinaci\u00f3 d\u2019una producci\u00f3 diversificada i d\u2019un \u00fas intensiu de m\u00e0 d\u2019obra permet que l\u2019explotaci\u00f3 tendeixi a mantenir l\u2019equilibri dels nutrients del s\u00f2l sense, o amb poques, aportacions externes, aix\u00ed com combatre de manera natural les plagues, m\u00e9s controlables en contextos de policultiu. Per contra, el model agroindustrial, que especialitza la producci\u00f3 i es basa en la mecanitzaci\u00f3 del camp, requereix insums industrials i energies f\u00f2ssils que no es generen en el cicle productiu6<\/sup>. A m\u00e9s, mentre que el circuit agroindustrial es basa en mercats distants, la venda directa s\u2019adapta a les necessitats locals i tendeix al que ara es denomina “Quil\u00f2metre 0”: un sistema de distribuci\u00f3 aliment\u00e0ria amb molta menys petjada ecol\u00f2gica.<\/p>\n

    \n
  • Consulta les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n

    Autor:<\/strong> Jordi Gasc\u00f3n, Institut de Recerca en Nutrici\u00f3 i Seguretat Aliment\u00e0ria (INSA-UB)<\/p>\n

    Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

    Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
    \nLlegir <\/strong>    Bio Eco Actual Abril 2025<\/strong><\/a><\/p>\n