{"id":102438,"date":"2025-04-16T09:50:03","date_gmt":"2025-04-16T07:50:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=102438"},"modified":"2025-06-12T17:46:34","modified_gmt":"2025-06-12T15:46:34","slug":"sabors-i-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2025\/04\/16\/sabors-i-salut\/","title":{"rendered":"Sabors i salut"},"content":{"rendered":"

T\u2019havies plantejat mai la relaci\u00f3 entre els sabors<\/strong> dels aliments que prenem i la salut<\/strong>? Dol\u00e7, salat, amarg i picant, els sentits marquen la nostra alimentaci\u00f3. El gust \u00e9s un dels nostres sentits m\u00e9s importants que juntament amb l\u2019olfacte actuen sin\u00e8rgicament per orquestrar els comportaments necessaris per a la superviv\u00e8ncia, com ara les interaccions amb el medi ambient, la identificaci\u00f3 d\u2019aliments rics en nutrients i l\u2019evitaci\u00f3 de subst\u00e0ncies nocives.<\/p>\n

\"Sabors
123RF Limited\u00a9serezniy<\/figcaption><\/figure>\n

Els estudis sobre com es detecten les subst\u00e0ncies qu\u00edmiques i les seves caracter\u00edstiques i com es transmet aquesta informaci\u00f3 al nostre sistema nervi\u00f3s, ens ajuden a entendre processos com la regulaci\u00f3 de la ingesta d\u2019aliments, el comportament alimentari i els mecanismes a trav\u00e9s dels quals emmalaltim.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 de sabor<\/strong> \u00e9s una integraci\u00f3 complexa d\u2019aroma, sabor, textura i senyals d\u2019irritaci\u00f3 oral i nasal d\u2019un aliment o component alimentari. Tots tenim clar que el sabor \u00e9s un determinant important de la palatabilitat dels aliments (el grau en qu\u00e8 un aliment \u00e9s acceptat o rebutjat) i que influeix profundament en la selecci\u00f3 de la dieta, la nutrici\u00f3 i la salut. A m\u00e9s, la composici\u00f3 dels aliments que prenem genera senyals que informen tant l\u2019intest\u00ed com el cervell de la naturalesa dels nutrients ingerits.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 de sabor \u00e9s una integraci\u00f3 complexa d\u2019aroma, sabor, textura i senyals d\u2019irritaci\u00f3 oral i nasal d\u2019un aliment o component alimentari<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 sabem que aquestes percepcions sensorials poden variar en funci\u00f3 de la gen\u00e8tica, les causes ambientals, o d\u2019una varietat de malalties metab\u00f2liques, com l\u2019obesitat, la s\u00edndrome metab\u00f2lica i el c\u00e0ncer. La variaci\u00f3 podria predisposar els individus a aquestes mateixes malalties i les disfuncions olfactives i gustatives s\u00f3n indicadors primerencs tant de fragilitat com de mortalitat en adults grans.<\/p>\n

El sabor salat i dol\u00e7<\/strong> estan associats al nostre sistema amb alta densitat de nutrients i, per aix\u00f2, ens solen agradar amb m\u00e9s facilitat. Amb l\u2019\u00e0cid<\/strong> i l\u2019amarg<\/strong> passa el contrari, cal aprendre a gaudir d\u2019aquests sabors ja que estan associats a la detecci\u00f3 natural de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques. I d\u2019aquests quatre sabors, els dos primers poden estar m\u00e9s relacionats amb problemes de salut que no pas els dos \u00faltims amb qu\u00e8 passa el contrari, si no s\u00f3n t\u00f2xics, s\u00f3n beneficiosos. \u00c0cid i amarg tenen efectes positius al nostre sistema digestiu i alguns contribueixen a la funci\u00f3 hep\u00e0tica i, per tant, a la capacitat de desintoxicaci\u00f3 de l\u2019organisme.<\/p>\n

\"Sabors
123RFLimited\u00a9georgerudy<\/figcaption><\/figure>\n

Amb all\u00f2 salat i la salut hi ha molta controv\u00e8rsia. En general, les organitzacions de salut recomanen a la poblaci\u00f3 una ingesta baixa de sodi (per sota de 2,4 g\/dia de sodi o 6 g\/dia de sal) sota la premissa que la reducci\u00f3 de la ingesta de sodi reduir\u00e0 la pressi\u00f3 arterial i, alhora, repercutir\u00e0 en una menor incid\u00e8ncia de malalties cardiovasculars. Aquestes directrius es van desenvolupar fa anys amb estudis insuficients i, per tant, amb una baixa evid\u00e8ncia cient\u00edfica. I encara que l\u2019evid\u00e8ncia actual encara t\u00e9 limitacions, el que ens indica \u00e9s que un nivell d\u2019ingesta de 3 a 5 g\/dia s\u2019associa amb un risc m\u00e9s baix de malaltia cardiovascular i mortalitat, i que el risc d\u2019efectes adversos per a la salut augmenten quan la ingesta de sodi excedeix els 5 g\/dia (12,5 g de sal) o \u00e9s inferior a 3 g\/dia (7,5 g de sal).<\/p>\n

El que \u00e9s clar \u00e9s que l\u2019afinitat pel dol\u00e7 t\u00e9 un component educacional i d\u2019h\u00e0bits important<\/p><\/blockquote>\n

En vista de tot aix\u00f2, es considera prudent i raonable que la ingesta sigui com a m\u00e0xim de 5 g de sodi al dia, encara que a Europa l\u2019EFSA (European Food Safety Authority) considera que la ingesta segura i adequada \u00e9s de 2 g de sodi al dia. En el futur s\u2019hauria de donar informaci\u00f3 m\u00e9s vera\u00e7 i valorar no sols la ingesta de sodi sin\u00f3 tamb\u00e9 la relaci\u00f3 amb el potassi i amb la dieta de les persones.<\/p>\n

El paper del sabor dol\u00e7 en la salut i la nutrici\u00f3 ha estat un focus important de recerca durant les darreres d\u00e8cades. En general, el que \u00e9s dol\u00e7 agrada, per\u00f2 no a tothom amb la mateixa intensitat<\/strong> i fins i tot a algunes persones, poques, no els atrau. Comprendre el perqu\u00e8 de les diferents reaccions hed\u00f2niques davant la dol\u00e7or \u00e9s una cosa que ajuda a comprendre tamb\u00e9 les conductes aliment\u00e0ries i la salut de les persones. El que \u00e9s clar \u00e9s que l\u2019afinitat pel dol\u00e7 t\u00e9 un component educacional i d\u2019h\u00e0bits important. La ind\u00fastria aliment\u00e0ria ha desenvolupat productes amb nivells molt alts de dol\u00e7or (amb sucres o amb edulcorants) i a aix\u00f2 s\u2019ha acostumat la poblaci\u00f3 en general, de manera que, per a la major part de les persones, la dol\u00e7or natural d\u2019una fruita \u00e9s poc satisfact\u00f2ria i insuficient. I aix\u00f2 \u00e9s un problema. El dol\u00e7 i el greix activen el sistema de recompensa al cervell i s\u2019ha observat que en persones amb obesitat aquest circuit t\u00e9 una activaci\u00f3 m\u00e9s gran de manera que en necessiten m\u00e9s per sentir cert plaer en menjar. Sembla tamb\u00e9 que la nostra diferent sensibilitat als sabors dol\u00e7os, amargs i \u00e0cids condiciona la quantitat de sucres que solem prendre.<\/p>\n

La composici\u00f3 dels aliments que prenem genera senyals que informen tant l\u2019intest\u00ed com el cervell de la naturalesa dels nutrients ingerits<\/p><\/blockquote>\n

Els sabors tenen un efecte a la nostra ingesta diet\u00e8tica i a la nostra salut, per\u00f2 no de la mateixa manera per a totes les persones<\/strong>. I no tot est\u00e0 condicionat per com s\u00f3n les nostres capacitats sensorials, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els nostres h\u00e0bits i el nostre nivell d\u2019educaci\u00f3 aliment\u00e0ria per a la salut. Per sort, l\u2019afinitat per certs aliments i sabors es pot canviar i aix\u00f2 ho sabem tots. A l\u2019amarg i l\u2019\u00e0cid ens hi hem d\u2019acostumar, una taronja, el caf\u00e8, la cervesa o el vinagre tenen sabors als quals no tenim afinitat instant\u00e0nia per\u00f2 s\u00ed amb el temps si anem provant aquests aliments.<\/p>\n

Ara tamb\u00e9 falta que l\u2019entorn sigui m\u00e9s favorable. \u00c9s necessari, per exemple, oferir realment moltes m\u00e9s opcions saludables als men\u00fas dels restaurants o mostrar m\u00e9s aliments saludables en publicitat, pel\u00b7l\u00edcules i programes de televisi\u00f3. Nom\u00e9s aix\u00ed hi haur\u00e0 un canvi m\u00e9s profund a la poblaci\u00f3 ja que es facilitar\u00e0 aquest canvi de paradigma tan necessari, ja que menjar saludable no implica renunciar al gaudi dels sentits.<\/p>\n

Autora:<\/strong> Laura I. Arranz, Doctora en Nutrici\u00f3, farmac\u00e8utica i dietista-nutricionista<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Abril 2025<\/strong><\/a><\/p>\n