{"id":119205,"date":"2025-10-22T08:30:19","date_gmt":"2025-10-22T06:30:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=119205"},"modified":"2025-10-21T11:58:03","modified_gmt":"2025-10-21T09:58:03","slug":"brasil-es-prepara-per-a-la-cop30","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2025\/10\/22\/brasil-es-prepara-per-a-la-cop30\/","title":{"rendered":"Brasil es prepara per a la COP30: grans temes i desafiaments de la trobada"},"content":{"rendered":"

L\u2019Amaz\u00f2nia brasilera ha estat l\u2019empla\u00e7ament escollit per a la COP30<\/strong>, que se celebrar\u00e0 entre el 10 i el 21 de novembre amb l\u2019objectiu de tornar a posar sobre la taula l\u2019agenda clim\u00e0tica global.<\/strong><\/p>\n

La trobada anual reuneix els grans actors internacionals. Des de representants dels Estats fins a grans corporacions i moviments socials, hi seran presents a la cita per debatre conjuntament sobre com afrontar els desafiaments que presenta, i presentar\u00e0 de manera intensificada la crisi clim\u00e0tica. Tanmateix, la pluralitat d\u2019actors implicats amb m\u00faltiples sensibilitats i perspectives sobre el canvi clim\u00e0tic, les seves causes i com combatre\u2019l, fa que la trobada esdevingui una gran confer\u00e8ncia, per\u00f2 amb poca capacitat d\u2019establir una agenda clim\u00e0tica unificada.<\/p>\n

<\/p>\n

\"Brasil\"
123RF Limited\u00a9ciuboniel<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s d\u2019una COP29 a l\u2019Azerbaidjan, marcada per la gran pol\u00e8mica al voltant dels interessos en la ind\u00fastria del petroli del pa\u00eds organitzador, que evidenciava la incapacitat d\u2019avan\u00e7 conjunt cap a una l\u00f2gica d\u2019abandonament dels combustibles f\u00f2ssils, la COP30 se centrar\u00e0 en la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/strong><\/p>\n

A continuaci\u00f3, intentarem establir un marc general sobre els grans temes i desafiaments que es debatran en la trobada global, entre els quals destaquen: el finan\u00e7ament clim\u00e0tic, els compromisos en les emissions de carboni, la desforestaci\u00f3 i l\u2019explotaci\u00f3 intensiva dels recursos, i la transici\u00f3 energ\u00e8tica ecosocial.<\/strong><\/p>\n

La COP30 al Brasil representa una oportunitat perqu\u00e8 la comunitat internacional avanci en el complex di\u00e0leg sobre la prevenci\u00f3 i mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic<\/p><\/blockquote>\n

En primer lloc, un dels grans temes de l\u2019agenda clim\u00e0tica \u00e9s el finan\u00e7ament<\/strong> de la mateixa agenda de mitigaci\u00f3 d\u2019impacte i d\u2019augment de resili\u00e8ncia. A l\u2019Acord de Par\u00eds de 2015, es va establir que els Estats del Nord Global havien d\u2019aportar un percentatge de recursos superior al del Sud Global, com a mecanisme de compensaci\u00f3 a les relacions internacionals desiguals. No obstant aix\u00f2, no es va fixar una quota o mecanisme. Actualment, el debat continua obert, i especialment els Estats del Sud Global remarcaren la import\u00e0ncia que els Estats del Nord compleixin i ampli\u00efn les seves obligacions financeres, conforme al principi de responsabilitats comunes per\u00f2 diferenciades. En aquest sentit, advoquen per entendre la crisi clim\u00e0tica com un proc\u00e9s hist\u00f2ric<\/strong> en qu\u00e8 el Nord Global ha tingut un pes major dins d\u2019unes relacions internacionals marcades per les desigualtats socioecon\u00f2miques.<\/p>\n

Un altre dels grans punts de l\u2019agenda clim\u00e0tica \u00e9s la reducci\u00f3 de les emissions de carboni<\/strong>, un dels principals gasos d\u2019efecte hivernacle. El comprom\u00eds es va adoptar al Protocol de Kyoto, el 1997, i a l\u2019Acord de Par\u00eds de 2015, tots els Estats van ratificar la reducci\u00f3 d\u2019emissions, amb l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019establir una agenda de reducci\u00f3 nacional, amb l\u2019objectiu ambici\u00f3s d\u2019arribar a la neutralitat clim\u00e0tica el 2050. Actualment, no nom\u00e9s no s\u2019est\u00e0 en cam\u00ed de la reducci\u00f3 fixada, sin\u00f3 que les emissions estan augmentant lleugerament.<\/p>\n

Tanmateix, m\u00e9s enll\u00e0 de quedar-se nom\u00e9s amb les dades, \u00e9s crucial entendre quins actors estan fent majors esfor\u00e7os i quines capacitats reals hi ha darrere de les demandes de reducci\u00f3. Una vegada m\u00e9s, els Estats del Sud Global posen sobre la taula la responsabilitat compartida, per\u00f2 diferenciada<\/strong>, en un context en qu\u00e8 \u00e9s crucial la transfer\u00e8ncia de tecnologia i una radiografia profunda de com s\u2019arribar\u00e0 a la reducci\u00f3 d\u2019emissions si ells s\u00f3n els que proveeixen al m\u00f3n de les mat\u00e8ries primeres necess\u00e0ries pel comer\u00e7 internacional. Alhora, assenyalen les l\u00f2giques contraproduents que han generat els mercats de bons de carboni. En aquest escenari, Brasil proposa una coalici\u00f3 Oberta per a la Integraci\u00f3 de Mercats de Carboni per harmonitzar normes i transpar\u00e8ncia entre els sistemes de comer\u00e7 de carboni existents.<\/p>\n

D\u2019altra banda, i molt lligat als processos de descarbonitzaci\u00f3<\/strong>, deixar de dependre dels combustibles f\u00f2ssils (carb\u00f3, petroli i gas) i substituir-los per fonts netes i processos sostenibles que permetin reduir dr\u00e0sticament les emissions de carboni, existeix el gran debat sobre com ha de donar-se la transici\u00f3 cap a les energies renovables.<\/strong> Establir un full de ruta cap a l\u2019abandonament dels combustibles f\u00f2ssils \u00e9s crucial; tanmateix, establir una regulaci\u00f3 clara sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica tamb\u00e9, ja que una vegada m\u00e9s est\u00e0 marcada per les grans desigualtats entre actors. Els Estats del Sud Global s\u00f3n els principals prove\u00efdors de mat\u00e8ries primeres per a elements com les bateries, que necessiten grans quantitats de minerals com el liti o el cobalt, que des de fa d\u00e8cades reprodueixen les desigualtats socioecon\u00f2miques i generen importants processos de viol\u00e8ncia envers poblacions del Sud Global.<\/p>\n

Establir un marc cap a una transici\u00f3 energ\u00e8tica justa i amb mirada ecosocial<\/strong>, i amb afectacions estructurals, \u00e9s imprescindible per assolir un horitz\u00f3 de just\u00edcia ambiental i social, que, no obstant aix\u00f2, actualment sembla impossible. De fet, un dels molts exemples de tensions socials sobre les transicions energ\u00e8tiques es dona al Brasil, on comunitats locals exposen les contradiccions de la celebraci\u00f3 de la COP a l\u2019Amaz\u00f2nia, sent un dels grans focus de desforestaci\u00f3, alhora que remarquen les l\u00f2giques extractivistes (model econ\u00f2mic d\u2019explotaci\u00f3 i exportaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres) de l\u2019Estat del Brasil, mentre planteja una transici\u00f3 energ\u00e8tica com a soluci\u00f3 global que, a la pr\u00e0ctica, reproduir\u00e0 les din\u00e0miques de desigualtat socioecon\u00f2mica i ambiental.<\/p>\n

Un context en qu\u00e8 \u00e9s crucial la transfer\u00e8ncia de tecnologia i un retrat detallat de com s\u2019arribar\u00e0 a la reducci\u00f3 d\u2019emissions<\/p><\/blockquote>\n

Una vegada m\u00e9s, l\u2019Agroecologia<\/strong> no sembla que tingui un pes destacat a la trobada, m\u00e9s enll\u00e0 de ser nomenada com a mecanisme de sobirania aliment\u00e0ria<\/strong>, sempre que sigui de proximitat o de comer\u00e7 just, i com a engranatge capa\u00e7 de contribuir a la mitigaci\u00f3 i augment de la resili\u00e8ncia davant la crisi clim\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n

En definitiva, la COP30 al Brasil representa una oportunitat perqu\u00e8 la comunitat internacional avanci en el complex di\u00e0leg sobre la prevenci\u00f3 i mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, integrant temes crucials. No obstant aix\u00f2, la multitud de perspectives dels actors i els seus interessos, alhora que la profunditat de les din\u00e0miques clim\u00e0tiques que abasten \u00e0mbits com les desigualtats socioecon\u00f2miques i les relacions internacionals, sembla que estaran al centre.<\/p>\n

Autora: <\/strong>Gemma Isern Castells, Polit\u00f2loga, M\u00e0ster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Octubre 2025<\/strong><\/a><\/p>\n