{"id":120630,"date":"2025-11-26T09:30:07","date_gmt":"2025-11-26T08:30:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=120630"},"modified":"2025-11-26T09:57:30","modified_gmt":"2025-11-26T08:57:30","slug":"cop-30","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2025\/11\/26\/cop-30\/","title":{"rendered":"La incapacitat de tra\u00e7ar una fulla de ruta comuna per la transici\u00f3 energ\u00e8tica marca la COP30"},"content":{"rendered":"

Entre el 10 i el 21 de novembre s\u2019ha celebrat la gran cita internacional sobre canvi clim\u00e0tic, la COP30 a Bel\u00e9m, Brasil. La trobada estava marcada per un repte molt gran i ambici\u00f3s: establir un full de ruta global cap a la transici\u00f3 energ\u00e8tica i l\u2019abandonament progressiu dels combustibles f\u00f2ssils,<\/strong> que s\u00f3n els principals responsables de les emissions de carboni. Tanmateix, l\u2019agenda clim\u00e0tica inclo\u00efa altres punts importants, com el finan\u00e7ament clim\u00e0tic, els mecanismes d\u2019adaptaci\u00f3 als fen\u00f2mens clim\u00e0tics<\/strong> i a les noves realitats sorgides dels impactes ja presents en el nostre dia a dia, o el dret de les comunitats a la sobirania per decidir sobre els seus territoris.<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

\"\"
123rf Limited\u00a9valeriiiavtushenko<\/figcaption><\/figure>\n

Durant dues setmanes les reunions multilaterals han estat constants amb l\u2019objectiu d\u2019avan\u00e7ar cap a uns objectius complexos. En aquesta l\u00ednia, tot seguit plantegem els grans punts a destacar sobre la COP30.<\/p>\n

En primer lloc, el multilateralisme clim\u00e0tic s\u2019ha evidenciat pr\u00e0cticament impossible.<\/strong> La multiplicitat d\u2019actors presents en la presa de decisions globals i els seus interessos molt diferenciats, condicionats per la seva geopol\u00edtica, han demostrat la gran dificultat d\u2019avan\u00e7ar en la posada en marxa de mecanismes i processos concrets. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019establiment d\u2019un marc gen\u00e8ric d\u2019acci\u00f3 conjunta \u2014es va signar un acord per exigir esfor\u00e7os m\u00e9s grans per assolir els objectius nacionals d\u2019emissions i augmentar el suport financer als pa\u00efsos del Sud Global\u2014 van tornar a aflorar, un cop m\u00e9s, les m\u00faltiples difer\u00e8ncies sobre com progressar.<\/p>\n

Les escletxes m\u00e9s importants es van evidenciar en dues grans tem\u00e0tiques: el finan\u00e7ament de l\u2019adaptaci\u00f3 i la mitigaci\u00f3, i la transici\u00f3 energ\u00e8tica cap a l\u2019abandonament dels combustibles f\u00f2ssils.<\/strong> En la primera negociaci\u00f3, sobre el finan\u00e7ament, no nom\u00e9s es debatia quins pa\u00efsos tenen m\u00e9s quotes de contaminaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 quins estats han de fer un aportament superior tenint en compte no nom\u00e9s els seus nivells actuals de contaminaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu recorregut hist\u00f2ric i la seva capacitat de pagament. Es tracta, un cop m\u00e9s, del gran debat enquistat sobre la \u201cResponsabilitat compartida, per\u00f2 diferenciada\u201d,<\/strong> que evidencia els diferents punts de vista entre el Nord i el Sud Global, en el qual tots comparteixen la idea d\u2019augmentar el finan\u00e7ament (triplicar-lo per al 2035), per\u00f2 discrepen sobre qui ha d\u2019assumir-lo i en quina proporci\u00f3, i sobre quins mecanismes han de ser els adequats, evitant desigualtats derivades de f\u00f3rmules passades com els pr\u00e9stecs.<\/p>\n

La segona tem\u00e0tica de diverg\u00e8ncia gira al voltant de com i quan s\u2019ha de produir l\u2019abandonament dels combustibles f\u00f2ssils<\/strong> (grans generadors d\u2019emissions de carboni), un tema que genera grans controv\u00e8rsies per diferents motius: inicialment, pels actors que no volen deixar d\u2019explotar i exportar petroli i gas com a motors principals de les seves economies, at\u00e8s els seus alts rendiments; i, alhora, pels actors que estan a favor de la transici\u00f3 energ\u00e8tica,<\/strong> per\u00f2 sostenen que aquesta ha de ser justa des del punt de vista social, econ\u00f2mic i ambiental,<\/strong> evitant la reproducci\u00f3 de les desigualtats sist\u00e8miques.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

\u00c9s pr\u00e0cticament impossible establir decisions comunes, condicionades pel xoc d\u2019interessos geopol\u00edtics i geoecon\u00f2mics, per\u00f2 tamb\u00e9 per un creixent negacionisme clim\u00e0tic<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n

En segona posici\u00f3, un altre punt important a destacar \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de destacats interlocutors internacionals<\/strong>, com la presid\u00e8ncia dels Estats Units, un estat responsable d\u2019una part significativa de les emissions. Trump es va absentar de la cita i tampoc va enviar representants, ja que el seu govern considera el canvi clim\u00e0tic una fal\u00b7l\u00e0cia, com va demostrar amb la sortida de l\u2019Acord de Par\u00eds el gener de 2025. La seva abs\u00e8ncia va posar de manifest l\u2019actual polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica sobre l\u2019agenda clim\u00e0tica, amb una especial retic\u00e8ncia de l\u2019extrema dreta, i els m\u00faltiples interessos i perspectives que impossibiliten una acci\u00f3 col\u00b7lectiva real. Per la seva banda, la Xina s\u00ed que va assistir a les converses; no obstant aix\u00f2, la seva proposta no va ser ambiciosa i, entre l\u00ednies, es podien percebre constantment els seus interessos comercials dins dels seus plans d\u2019expansi\u00f3 de la Nova Economia Verda, en la qual pret\u00e9n posicionar-se com a superpot\u00e8ncia en el lideratge dels vehicles el\u00e8ctrics i les energies renovables.<\/p>\n

Entre les negociacions que s\u00ed que van aconseguir avan\u00e7ar, destaca la creaci\u00f3 d\u2019un full\u00a0de ruta per frenar la desforestaci\u00f3,<\/strong> un tema crucial si tenim en compte la contribuci\u00f3 de la biodiversitat en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i el fet que la cimera se celebrava en plena Amaz\u00f2nia. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 es va debatre com la tecnologia i la IA podien ajudar en els diferents fronts de l\u2019agenda clim\u00e0tica, aix\u00ed com la manera en qu\u00e8 s\u2019hauria de dur a terme la transfer\u00e8ncia de tecnologia perqu\u00e8 el progr\u00e9s t\u00e8cnic en mat\u00e8ria de canvi clim\u00e0tic fos realment global. Es va aprovar un \u201cPrograma d\u2019Implementaci\u00f3 de Tecnologia\u201d<\/strong> per desplegar tecnologia clim\u00e0tica a escala mundial. I per acabar, cal mencionar tamb\u00e9 l\u2019aprovaci\u00f3 del “Mecanisme d\u2019Acci\u00f3 de Bel\u00e9m (BAM)”<\/strong>, amb l\u2019objectiu d\u2019accelerar la implementaci\u00f3 d\u2019accions clim\u00e0tiques concretes i efectives, concretant els debats en accions espec\u00edfiques sobre el terreny. Entre les seves grans funcions destaquen els indicadors per coordinar accions globals i locals, prioritzar accions d\u2019alt impacte i refor\u00e7ar la transpar\u00e8ncia.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Finalment, \u00e9s molt rellevant mencionar la forta mobilitzaci\u00f3 social<\/strong> que ha desfermat la COP30, demostrant la creixent pressi\u00f3 de la ciutadania, els moviments juvenils i les organitzacions ecologistes sobre els governs per accelerar l\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica. Els carrers de Bel\u00e9m es van omplir de manifestacions que exigien compromisos m\u00e9s ambiciosos, denunciaven la inacci\u00f3 institucional en la negociaci\u00f3 i q\u00fcestionaven els rols establerts en la presa de decisions, recordant que l\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica no pot ser nom\u00e9s un assumpte t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 un imperatiu social i pol\u00edtic.<\/p>\n

En definitiva, la COP30 ha estat marcada per la manca d\u2019ambici\u00f3 i per la incapacitat d\u2019avan\u00e7ar de manera multilateral cap a objectius comuns. En aquest context, s\u2019observa un enquistament en l\u2019agenda clim\u00e0tica que dificulta tenir un horitz\u00f3 optimista a curt termini, amb la certesa d\u2019una presa de decisions comuns gaireb\u00e9 impossible, condicionada pel xoc d\u2019interessos geopol\u00edtics i geoecon\u00f2mics, aix\u00ed com pel creixent negacionisme clim\u00e0tic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n

<\/div>\n

Autora:<\/strong> Gemma Isern Castells, Polit\u00f2loga, M\u00e0ster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\n<\/strong> Llegir Bio Eco Actual Novembre 2025<\/strong><\/a><\/p>\n