{"id":121383,"date":"2025-12-19T09:30:08","date_gmt":"2025-12-19T08:30:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=121383"},"modified":"2025-12-19T09:30:08","modified_gmt":"2025-12-19T08:30:08","slug":"fermentacio-va-fer-home","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2025\/12\/19\/fermentacio-va-fer-home\/","title":{"rendered":"La fermentaci\u00f3 va fer l\u2019home?"},"content":{"rendered":"

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va comen\u00e7ar a fermentar ja fa molts anys, milers d\u2019anys. Aix\u00f2 l\u2019ajudava a disposar de certs aliments durant m\u00e9s temps i va millorar els seus recursos alimentaris. Els nostres avantpassats van desenvolupar la fermentaci\u00f3 i, alhora, la fermentaci\u00f3 va tenir un paper crucial en el desenvolupament de la nostra esp\u00e8cie.
\n<\/p>\n

\"fermentaci\u00f3n
123RF Limited\u00a9mizina. K\u00e8fir<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha diverses teories sobre quins factors van fer que la nostra esp\u00e8cie evolucion\u00e9s a all\u00f2 que som, sobre qu\u00e8 va ser el que va permetre que el cervell dels nostres avantpassats es desenvolup\u00e9s i augment\u00e9s en grand\u00e0ria i capacitat funcional. Tot i aix\u00f2, l\u2019expansi\u00f3 del cervell en el llinatge dels hom\u00ednids va haver de ser quelcom complex i va implicar altres canvis en la fisiologia del cos. El teixit cerebral<\/strong> \u00e9s molt exigent metab\u00f2licament ja que requereix molta m\u00e9s energia que altres teixits. L\u2019augment del cervell va implicar m\u00e9s necessitat d\u2019energia, per tant, o hi havia m\u00e9s menjar disponible o s\u2019era m\u00e9s eficient aprofitant els nutrients dels aliments. Alguna cosa va haver de passar perqu\u00e8 l\u2019augment del cervell fos realment viable. Sabem que l\u2019intest\u00ed t\u00e9 necessitats metab\u00f2liques molt similars a les del teixit cerebral, per aix\u00f2 una reducci\u00f3 en la mida de l\u2019intest\u00ed podria haver compensat aquesta alta demanda energ\u00e8tica (m\u00e9s energia per al cervell i menys per a l\u2019intest\u00ed). Aquesta \u00e9s una hip\u00f2tesi molt estudiada i recolzada pel fet que, actualment, a m\u00e9s de tenir cervells m\u00e9s grans, la mida del tracte gastrointestinal hum\u00e0 \u00e9s nom\u00e9s el 60% del que tindria un primat de la nostra mida. Aleshores, sembla que el nostre cervell va augmentar de volum alhora que el nostre intest\u00ed es va fer m\u00e9s curt. Perqu\u00e8 aix\u00f2 pass\u00e9s sense que perd\u00e9ssim capacitat d\u2019aprofitar els nutrients, altres canvis es van haver de produir, o b\u00e9 tenir fonts d\u2019aliments m\u00e9s denses, o b\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cils de pair.<\/p>\n

El teixit cerebral \u00e9s molt exigent metab\u00f2licament ja que requereix molta m\u00e9s energia que altres teixits<\/p><\/blockquote>\n

Una altra de les teories \u00e9s la cuina<\/strong>. El fet que aquests antecessors comencessin a cuinar, gr\u00e0cies al foc, va poder ser de gran ajuda transformant els aliments en substrats m\u00e9s f\u00e0cils de digerir i aprofitar els seus nutrients. Aix\u00f2 va poder afavorir aquest canvi a la mida de l\u2019intest\u00ed, no calia un tracte intestinal tan llarg i es va produir una adaptaci\u00f3 a una dieta m\u00e9s biodisponible que va afavorir tamb\u00e9 l\u2019augment de la mida del cervell. L\u2019home va desenvolupar la cuina? o la cuina va desenvolupar l\u2019home?<\/p>\n

En aquesta mateixa l\u00ednia va una altra de les teories, una tremendament interessant, la de la fermentaci\u00f3 externa<\/strong>. L\u2019intest\u00ed, el nostre i el dels nostres avantpassats, \u00e9s en si mateix una m\u00e0quina de fermentaci\u00f3, en aquest cas, interna. La digesti\u00f3 i l\u2019obtenci\u00f3 de nutrients no nom\u00e9s s\u2019aconsegueix a trav\u00e9s de la nostra funci\u00f3 digestiva amb els sucs g\u00e0strics i les secrecions biliars, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb l\u2019acci\u00f3 del microbioma endogen sobre els aliments ingerits. Sembla que les pr\u00e0ctiques de manipulaci\u00f3 d\u2019aliments transmeses culturalment entre els nostres ancestres van promoure l\u2019externalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta fermentaci\u00f3 fent-los m\u00e9s f\u00e0cils de digerir i aprofitar. Aix\u00ed, po drien haver descarregat els requisits energ\u00e8tics del cos, l\u2019intest\u00ed ja no havia de fer tanta feina ja que part dels aliments ja s\u2019ingerien fermentats i llestos per aprofitar els seus nutrients. Aix\u00f2 crearia l\u2019excedent d\u2019energia necessari per a l\u2019expansi\u00f3 del cervell.<\/p>\n

\"fermentaci\u00f3n
123RF Limited\u00a9danipicture. Tempeh, fet de soja fermentada<\/figcaption><\/figure>\n

La conservaci\u00f3 d\u2019aliments mitjan\u00e7ant la fermentaci\u00f3 ha estat una manera efica\u00e7 de prolongar la vida \u00fatil durant mil\u00b7lennis, quan l\u00f2gicament no hi havia neveres ni additius que fessin aquesta funci\u00f3. Tradicionalment, es conservaven mitjan\u00e7ant fermentacions que ocorrien de for – ma natural amb microorganismes de l\u2019ambient o de la superf\u00edcie dels mateixos aliments. I tot aix\u00f2 va comen\u00e7ar a tenir avantatges per a la salut, a m\u00e9s d\u2019afavorir l\u2019evoluci\u00f3 del nostre eix cervell intest\u00ed. Per exemple, sabem que les verdures s\u00f3n riques en vitamines, minerals, antioxidants i macronutrients, per\u00f2 tamb\u00e9 contenen alts nivells d\u2019antinutrients (tanins i fitats), que re duirien la biodisponibilitat d\u2019alguns components essencials com el zinc o el ferro.<\/p>\n

A m\u00e9s, es produeixen subst\u00e0ncies bioactives, com alguns \u00e0cids org\u00e0nics que tenen grans beneficis a la nostra salut. I, per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, els aliments fermentats s\u00f3n rics en microorganismes probi\u00f2tics, principalment bacteris \u00e0cid-l\u00e0ctics, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns llevats, que enforteixen la nostra pr\u00f2pia comunitat microbiana interior fent que la fermentaci\u00f3 end\u00f2gena sigui alhora m\u00e9s efica\u00e7 en l\u2019aprofitament de nutrients. Un magn\u00edfic cercle virtu\u00f3s.<\/p>\n

Actualment, encara que tenim altres maneres de conservar els aliments ens hem tornat a interessar pels processos de fermentaci\u00f3, aquests processos que van afavorir l\u2019evoluci\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie i que ens aporten tanta salut. Potser estem davant d\u2019un altre moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 reprendre el que ja sab\u00edem ens far\u00e0 tornar a evolucionar.<\/p>\n

Autora:\u00a0<\/strong>Laura I. Arranz, Doctora en Nutrici\u00f3, Farmac\u00e8utica i Dietista-Nutricionista<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\n<\/strong> Llegir Bio Eco Actual Desembre 2025<\/strong><\/a><\/p>\n