{"id":121878,"date":"2026-01-14T10:30:05","date_gmt":"2026-01-14T09:30:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=121878"},"modified":"2026-01-14T10:32:28","modified_gmt":"2026-01-14T09:32:28","slug":"reptes-sector-agroalimentari-ecologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2026\/01\/14\/reptes-sector-agroalimentari-ecologic\/","title":{"rendered":"Reptes actuals del sector agroalimentari ecol\u00f2gic"},"content":{"rendered":"

A Catalunya, fa m\u00e9s de 50 anys que van sorgir els aliments ecol\u00f2gics, i fa m\u00e9s de 30 que existeix la seva certificaci\u00f3 oficial. Les primeres iniciatives de producci\u00f3 i consum estaven connectades a nivell local i es basaven en la confian\u00e7a que permetia aquesta proximitat i el propi coneixement entre pagesos i consumidors. Els consumidors, per\u00f2, estaven interessats en ampliar el ventall del seu consum, no limitant-lo als productes locals de temporada.<\/p>\n

\"sector
\u00a9Marta Montmany<\/figcaption><\/figure>\n

La recerca de nous prove\u00efdors i productes ha estat una constant que ha emp\u00e8s la “deslocalitzaci\u00f3” de la producci\u00f3. D\u2019entrada, a dist\u00e0ncies relativament curtes, per\u00f2 despr\u00e9s a dist\u00e0ncies cada cop m\u00e9s grans, a mesura que el nombre de consumidors creixia i, especialment, quan els productes ecol\u00f2gics van anar entrant en la distribuci\u00f3 generalista.<\/p>\n

Aquest allunyament entre productors i consumidors va trencar la confian\u00e7a inicial. La Uni\u00f3 Europea (UE), ja a l\u2019any 1991, va aprovar el primer reglament que regulava la producci\u00f3 ecol\u00f2gica i va establir un control i certificaci\u00f3 que va permetre restablir la necess\u00e0ria confian\u00e7a dels consumidors en uns productors i elaboradors que ja no coneix.<\/p>\n

L\u2019increment de la demanda ha fet que hagi crescut l\u2019oferta a preus m\u00e9s competitius<\/strong>, sovint a base de productes importats, especialment de pa\u00efsos en vies de desenvolupament, igual que passa en el sistema alimentari general. Les pr\u00f2pies normes europees de la producci\u00f3 ecol\u00f2gica, que s\u00f3n d\u2019aplicaci\u00f3 a tota la UE, preveuen la importaci\u00f3 de productes ecol\u00f2gics obtinguts i certificats en pa\u00efsos de fora de la UE.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, actualment \u00e9s possible trobar m\u00e9s varietat de productes certificats a preus cada cop m\u00e9s baixos, el que ha perm\u00e8s que el sector hagi seguit creixent amb for\u00e7a. La globalitzaci\u00f3 comercial<\/strong> ha propiciat aquest model de consum en els pa\u00efsos desenvolupats. Les grans empreses alimentaries convencionals, atretes per les possibilitats comercials, han entrant en el negoci bio. D\u2019aquesta forma, la desconnexi\u00f3 entre producci\u00f3 i consum s\u2019ha anat eixamplant, tot i que aquest fet no sempre li resulti evident al consumidor.<\/p>\n

Si els productes s\u00f3n de proximitat es millora la sostenibilitat global del sistema alimentari i la sobirania alimentaria, el medi rural i el futur de la nostra pagesia<\/p><\/blockquote>\n

Les normes de la producci\u00f3 ecol\u00f2gica s\u2019ocupen b\u00e0sicament d\u2019aspectes lligats a la producci\u00f3 i la transformaci\u00f3, per\u00f2 no de les pr\u00e0ctiques comercials dels aliments ecol\u00f2gics, que cada cop m\u00e9s es comercialitzen igual que la resta d\u2019aliments. D\u2019aquesta forma, el comer\u00e7 internacional facilita que molts productors que es troben lluny dels mercats de consum puguin guanyar-se la vida a base d\u2019una producci\u00f3 ecol\u00f2gica m\u00e9s sostenible, i que la superf\u00edcie mundial de producci\u00f3 ecol\u00f2gica creixi any rere any. Per\u00f2 aquesta estrat\u00e8gia tamb\u00e9 comporta perills, ja que aquest sistema no respon a l\u2019expectativa de molts consumidors de productes ecol\u00f2gics.<\/p>\n

Efectivament, estem davant d\u2019un repte que no \u00e9s menor: \u00e9s millor disposar d\u2019una oferta de productes ecol\u00f2gics m\u00e9s limitada en quantitat, diversitat i de proximitat? O preferim una oferta m\u00e9s \u00e0mplia i diversa d\u2019aliments ecol\u00f2gics durant tot l\u2019any, per\u00f2 que sovint venen de lluny i no sempre s\u2019han obtingut amb les mateixes garanties reals? Els primers tendiran a ser m\u00e9s cars, perqu\u00e8 els pagesos viuen en la nostra societat. Els segons, que sovint estan en pa\u00efsos amb unes condicions socials i laborals m\u00e9s deficients, seran m\u00e9s barats.<\/p>\n

\"sector
\u00a9Bio Eco Actual<\/figcaption><\/figure>\n

La pregunta que sorgeix \u00e9s: hi ha espai per sistemes comercials m\u00e9s ecol\u00f2gics o nom\u00e9s es pot aspirar a m\u00e9s produccions ecol\u00f2giques comercialitzades de forma convencional?<\/strong> Si la comercialitzaci\u00f3 ha de ser for\u00e7osament convencional i globalitzada, l\u2019impacte positiu dels productes ecol\u00f2gics queda limitat al sistema de producci\u00f3 i a l\u2019obtenci\u00f3 de productes m\u00e9s segurs pel consumidor (que, evidentment, no s\u00f3n avantatges menyspreables). Si, a m\u00e9s, els productes s\u00f3n de proximitat (podem dir que s\u00f3n “ecol\u00f2gics” des del camp a la taula) es millora la sostenibilitat global del sistema alimentari i la sobirania alimentaria, el medi rural i el futur de la nostra pagesia (en vies de desaparici\u00f3).<\/p>\n

Com molts reptes que tenim plantejats, la soluci\u00f3 no \u00e9s \u00fanica. Les grans empreses del sector alimentari global seguiran important productes ecol\u00f2gics des d\u2019on els puguin aconseguir al millor preu (est\u00e0 en el seu ADN i les normes els hi permeten), per\u00f2 cal que la producci\u00f3 i el consum de proximitat tamb\u00e9 tingui el seu espai, i les empreses que optin per aquesta via tinguin visibilitat i els seus productes es puguin diferenciar davant del consumidor.<\/p>\n

Despr\u00e9s de tots aquests anys, est\u00e0 clar que la UE no t\u00e9 la voluntat de regular una comercialitzaci\u00f3 m\u00e9s sostenible pels productes ecol\u00f2gics<\/strong>, ja que prioritza l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una oferta variada durant tot l\u2019any al millor preu, encara que aquesta prioritat vagi en contra de la pr\u00f2pia pagesia europea, a qui compensa amb uns “ajuts” que, malauradament, cada cop aniran m\u00e9s a la baixa.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, si la UE no vol ni pot prioritzar el consum local de proximitat, i les grans empreses alimentaries tampoc ho fan, qui ho ha de fer? La resposta \u00e9s clara: l\u2019administraci\u00f3 m\u00e9s propera al ciutad\u00e0 ha de centrar els seus esfor\u00e7os en ajudar a productors i empreses que segueixen una estrat\u00e8gia de proximitat. En definitiva, s\u00f3n els “seus” pagesos del “seu” territori, i les pol\u00edtiques de foment<\/strong> s\u2019han de fer amb diners dels impostos que han recaptat dels “seus” ciutadans que tributen. Per exemple: en ordre a fer possible la visibilitat dels productes ecol\u00f2gics d\u2019origen local, poden crear una distinci\u00f3 que permeti identificar-los clarament en els punts de venda i que no signifiqui cap sobrecost pels productors o pels consumidors.<\/p>\n

Autor: <\/strong>Isidre Mart\u00ednez, Enginyer Agr\u00f2nom<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\n<\/strong> Llegir Bio Eco Actual Gener 2026<\/strong><\/a><\/p>\n