![\"GRANOS\"](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/PAG.14_SECCIO_ALIMENTACIO.jpg\")
A Espanya es cultiven cereals i es produeixen diferents tipus de farines, per\u00f2 la major part del que arriba als consumidors no \u00e9s producte nacional. El nostre pa\u00eds t\u00e9 una gran depend\u00e8ncia de les importacions de cereals per panificar i de farines. De fet, segons dades oficials, el saldo de la balan\u00e7a comercial del sector de cereals i productes de la molineria ha estat tradicionalment negatiu, amb un volum molt m\u00e9s gran d\u2019importacions que d\u2019exportacions. Espanya exporta sobretot blat dur i el ven principalment a Portugal i a Tun\u00edsia, L\u00edbia, Marroc i una mica tamb\u00e9 a It\u00e0lia. Els productes del sector m\u00e9s importats per Espanya s\u00f3n, amb difer\u00e8ncia, el blat de moro i el blat. El blat importat per Espanya procedeix sobretot de Fran\u00e7a, Ucra\u00efna i tamb\u00e9 de Let\u00f2nia, segons dades de La balan\u00e7a comercial agroaliment\u00e0ria en 2022<\/em> del Ministerio d\u2019Ind\u00fastria, Comer\u00e7 i Turisme.<\/p>\n Totes les farines, siguin de l\u2019origen que siguin els cereals a partir dels quals s\u2019elaboren, han de complir la normativa t\u00e8cnica de qualitat espanyola, el Reial decret 677\/2016, del 16 de desembre, pel qual s\u2019aprova la norma de qualitat per a les farines, les s\u00e8moles i altres productes de la m\u00f2lta dels cereals.<\/p>\n La normativa defineix una farina com el producte obtingut de la m\u00f2lta del gra del cereal i constitu\u00eft fonamentalment per l\u2019endosperma (el cor del gra on hi ha el mid\u00f3) per\u00f2, en alguns casos, tamb\u00e9 pel germen i el seg\u00f3. La farina integral \u00e9s el producte resultant de la molturaci\u00f3 del gra de cereal i la composici\u00f3 del qual correspon amb la del gra del cereal complet, ja sigui per molturaci\u00f3 directa del gra sencer o per m\u00f2lta amb separaci\u00f3 dels diferents components que despr\u00e9s s\u2019ajunten de nou per elaborar el producte final. El que s\u00ed que sempre s\u2019ha de complir \u00e9s que totes les farines integrals<\/a> siguin 100% integrals, aix\u00ed que en aquest sentit no hi ha mitges tintes.<\/p>\n<\/div>\n A m\u00e9s, hi ha farines que tenen alguna cosa m\u00e9s que el cereal, s\u00f3n les farines condicionades, a les quals se\u2019ls han afegit additius o enzims autoritzats, gluten o altres ingredients per millorar-ne les propietats. \u00c9s el cas de farines condicionades de for\u00e7a que poden tenir \u00e0cid asc\u00f2rbic i enzims afegits per millorar-ne la fermentaci\u00f3 i elasticitat. Un altre cas \u00e9s el de les farines preparades que s\u00f3n una barreja de qualsevol farina en proporci\u00f3 \u2265 al 50 per cent juntament amb altres ingredients (productes lactis, ovoproductes, sucres, edulcorants, etc.) i destinades a l\u2019elaboraci\u00f3 de productes concrets, per exemple, les farines per brioixos. Aquestes farines especials i els seus ingredients han d\u2019estar ben identificats a l\u2019etiqueta, aix\u00ed com la indicaci\u00f3 del cereal de qu\u00e8 procedeixen. I la legislaci\u00f3 permet que qualsevol farina pugui tenir fins a un 1% d\u2019una farina estranya procedent d\u2019altres cereals i llavors sense haver-ho d\u2019indicar. Per aix\u00f2, en aquest cas la indicaci\u00f3 de possibles al\u00b7l\u00e8rgens, com \u00e9s el gluten, ser\u00e0 de vital import\u00e0ncia per a les persones amb intoler\u00e0ncies o al\u00b7l\u00e8rgies.<\/p>\n<\/div>\n La for\u00e7a d\u2019una farina mesura la quantitat de prote\u00efna (o gluten) que cont\u00e9 i la capacitat per absorbir aigua, resistir el pastat i retenir els gasos de la fermentaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n Tamb\u00e9 estableix els tipus de farines de blat en funci\u00f3 del seu contingut proteic i for\u00e7a per la import\u00e0ncia que aix\u00f2 t\u00e9 per fer diferents tipus de pa i productes de brioxeria i pastisseria. La for\u00e7a d\u2019una farina mesura la quantitat de prote\u00efna (o gluten) que cont\u00e9 i la capacitat per absorbir aigua, resistir el pastat i retenir els gasos de la fermentaci\u00f3. Es defineixen quatre tipus de farines, la panificable, la de mitjana for\u00e7a, la de for\u00e7a i la de gran for\u00e7a, les dues primeres s\u00f3n les m\u00e9s utilitzades per fer gaireb\u00e9 tots els tipus de pa.<\/p>\n <\/p>\n Tot i aix\u00f2, el Reial Decret 677\/2016, no parla d\u2019aspectes t\u00e8cnics importants com \u00e9s la qualitat enzim\u00e0tica. Totes les farines tenen un perfil enzim\u00e0tic que es deu al conjunt d\u2019enzims actius que contenen de forma natural, principalment amilases, proteases i lipases. Aquestes subst\u00e0ncies funcionen com a catalitzadors biol\u00f2gics per transformar els components del gra en components m\u00e9s petits com sucres, amino\u00e0cids i \u00e0cids grassos que afectaran la generaci\u00f3 de gasos per efecte dels llevats i les textures i sabor del producte final. Si l\u2019activitat amil\u00e0ssica \u00e9s insuficient, no es produeixen sucres a partir del mid\u00f3 del cereal i el resultat \u00e9s una massa que no fermenta. Aix\u00f2 es tradueix en pans amb poc volum, molla compacta (sense alv\u00e8ols) i escor\u00e7a p\u00e0l\u00b7lida. Aix\u00f2 afecta tamb\u00e9 les caracter\u00edstiques d\u2019aromes i sabor del pa. A m\u00e9s, el sector s\u2019enfronta a una variabilitat elevada de l\u2019activitat enzim\u00e0tica i aix\u00f2 se sol compensar amb biotecnologia i addici\u00f3 d\u2019additius.<\/p>\n<\/div>\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l\u2019assumpte dels pesticides que es fan servir en la producci\u00f3 de cereals i que estaran presents a les farines que consumim si no procedeixen de cultiu ecol\u00f2gic. En aquest sentit, malgrat que la normativa marca valors suposadament segurs d\u2019aquests productes, no es preveu qu\u00e8 passa amb els efectes sumatoris de tot all\u00f2 que arribem a consumir.<\/p>\n Les farines integrals s\u00f3n les m\u00e9s saludables per la seva composici\u00f3 nutricional molt millor, molt m\u00e9s completa, ja que contenen tot el que t\u00e9 el gra de cereal, per\u00f2 tenen m\u00e9s residus de pesticides que les refinades. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 el pesticida s\u2019acumula a la part exterior del gra, i aquesta capa externa (el seg\u00f3) s\u2019elimina als cereals blancs o refinats, per\u00f2 es queda als integrals. Per aix\u00f2, la millor elecci\u00f3, en general, seran les farines integrals ecol\u00f2giques.<\/p>\n<\/div>\n Autora: <\/strong>Laura I. Arranz, Dra. Farmac\u00e8utica i Dietista-Nutricionista | www.dietalogica.com<\/p>\n Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>Farines condicionades<\/h2>\n
![\"types](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/PAG.15_SECCIO_ALIMENTACIO.jpg\")
Evitant els pesticides<\/h2>\n
\n<\/strong> Llegir Bio Eco Actual Setembre 2026<\/strong><\/a><\/p>\n