{"id":129697,"date":"2026-10-14T11:08:34","date_gmt":"2026-10-14T09:08:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=129697"},"modified":"2026-10-14T11:08:34","modified_gmt":"2026-10-14T09:08:34","slug":"el-cacau-que-no-arriba-a-la-xocolata-nous-usos-per-a-la-closca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2026\/10\/14\/el-cacau-que-no-arriba-a-la-xocolata-nous-usos-per-a-la-closca\/","title":{"rendered":"El cacau que no arriba a la xocolata: nous usos per a la closca"},"content":{"rendered":"

Si hi ha un plaer compartit universalment, aquest \u00e9s la xocolata. La triem pel seu gust, aroma i propietats nutricionals. Tanmateix, la seva elaboraci\u00f3 genera una gran quantitat de biomassa: de fet, s’estima que nom\u00e9s entre el 10% i el 20% del fruit s’aprofita en la producci\u00f3 de xocolata<\/a> i derivats, mentre que la resta es descarta com a residu.<\/p>\n

<\/p>\n

\"\"
123RFLimited\u00a9sarymsakov<\/figcaption><\/figure>\n
\n

Com es generen els subproductes?<\/h2>\n

Abans de gaudir d’una rajola de xocolata, el cacau passa per un llarg proc\u00e9s de transformaci\u00f3 fins a convertir-se en un dels seus ingredients principals. Despr\u00e9s de la collita, les panotxes s’obren i se’n treuen els grans; les llavors, envoltades d’una polpa blanca i mucilaginosa, se sotmeten a fermentaci\u00f3 i assecatge. Posteriorment, els grans es torren, se’n retira la closca i es fragmenten, donant lloc als nibs de cacau, amb el seu caracter\u00edstic perfil sensorial.<\/p>\n

Al llarg d’aquest proc\u00e9s es generen tres subproductes principals: la pela del fruit, el muc\u00edlag i la closca de cacau. Mentre que la pela i el muc\u00edlag solen quedar a les zones de cultiu o processament primari, la closca, una pell fina que recobreix la llavor, acompanya el gra fins a la torrada, despr\u00e9s de la qual se separa. Aquesta coberta representa entre el 10 % i el 17 % del pes sec del gra, i s’estima que anualment se’n generen entre 700.000 i 900.000 tones a tot el m\u00f3n, de les quals fins a 300.000 tones es produeixen a Europa.<\/p>\n

Durant d\u00e8cades, aquests subproductes s’han gestionat principalment com a residus. Tanmateix, estem desaprofitant una part valuosa del fruit del cacau?<\/p>\n<\/div>\n

\n

Una petita coberta amb una qu\u00edmica sorprenent<\/h2>\n

Tot i que sembla una simple pell seca, la closca presenta un perfil qu\u00edmic i nutricional molt interessant. A difer\u00e8ncia del gra, que conserva la major part del greix en forma de mantega de cacau, la closca destaca pel seu alt contingut en fibra aliment\u00e0ria, al voltant del 50 %, que combina fraccions solubles i insolubles.<\/p>\n

Aporta entre un 12 % i un 27 % de prote\u00efna, amino\u00e0cids essencials com la leucina, la lisina, la fenilalanina i la valina, i minerals com el magnesi, el ferro i el calci. La seva riquesa qu\u00edmica inclou compostos bioactius, com els polifenols, entre els quals hi ha l’epicatequina i la catequina, associats a propietats antioxidants i cardioprotectores, i alcaloides, principalment cafe\u00efna i teobromina. Aquesta \u00faltima \u00e9s la m\u00e9s abundant, amb fins a un 1,8 %, i es caracteritza per una estimulaci\u00f3 suau i prolongada, a m\u00e9s d’efectes vasodilatadors i di\u00fcr\u00e8tics.<\/p>\n

Aquesta combinaci\u00f3 de components converteix la closca en una mat\u00e8ria primera d’inter\u00e8s per a la valoritzaci\u00f3 sostenible de subproductes.<\/p>\n<\/div>\n

\"\"
Foto: Fairtrade Ib\u00e9rica<\/figcaption><\/figure>\n
\n

De residu a ingredient<\/h2>\n

Per la seva abund\u00e0ncia, baix cost i riquesa qu\u00edmica, la closca de cacau s’investiga per a la valoritzaci\u00f3 de residus, especialment en alimentaci\u00f3 i nutrac\u00e8utica. El seu \u00fas com a farina, extracte o substitut parcial d’ingredients permet enriquir productes de fleca i pastisseria amb fibra i antioxidants, a m\u00e9s d’aportar aroma i gust de xocolata. Tamb\u00e9 s’ha estudiat com a font d’antioxidants naturals i pectines amb propietats gelificants i texturitzants.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s’utilitza en infusions: com que una part dels polifenols i alcaloides \u00e9s molt soluble en aigua calenta, s’extreu f\u00e0cilment i s’obt\u00e9 una beguda amb aroma de xocolata, contingut antioxidant i un suau efecte energitzant.<\/p>\n

El potencial de la closca va m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit alimentari. En cosm\u00e8tica, s’han investigat extractes de closca com a font de compostos fen\u00f2lics i triterpens, com l’\u00e0cid olean\u00f2lic, per a formulacions amb possibles propietats despigmentants, antioxidants i antiinflamat\u00f2ries. Tamb\u00e9 se n’ha avaluat l’\u00fas com a exfoliant mec\u00e0nic per substituir materials particulats sint\u00e8tics.<\/p>\n

La seva estructura lignocel\u00b7lul\u00f2sica, rica en cel\u00b7lulosa, hemicel\u00b7lulosa i lignina, permet utilitzar-la com a c\u00e0rrega o refor\u00e7 en matrius polim\u00e8riques f\u00f2ssils i de base biol\u00f2gica. Mitjan\u00e7ant extrusi\u00f3, emmotllament o termopremsat s’han desenvolupat materials compostos que incorporen biomassa de cacau, contribuint a valoritzar el subproducte i a desenvolupar alternatives als pl\u00e0stics derivats del petroli<\/p>\n<\/div>\n

\n

Aquesta combinaci\u00f3 de components converteix la closca en una mat\u00e8ria primera d’inter\u00e8s per a la valoritzaci\u00f3 sostenible de subproductes.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Quan ja no queda res per extreure<\/h2>\n

I qu\u00e8 passa quan ja hem extret tot all\u00f2 que ens interessa? S’acaba aqu\u00ed la hist\u00f2ria de la closca?<\/p>\n

Seguint una estrat\u00e8gia d’economia circular, despr\u00e9s de recuperar els compostos de m\u00e9s inter\u00e8s, la closca encara es pot sotmetre, per exemple, a processos de pir\u00f2lisi per obtenir biochar o biocarb\u00f3. Alternativament, aquestes restes es poden incorporar a processos de compostatge, retornant la mat\u00e8ria org\u00e0nica al s\u00f2l.<\/p>\n

Aquest enfocament es coneix com a valoritzaci\u00f3 en cascada: aprofitar primer les fraccions de m\u00e9s valor afegit i destinar posteriorment els materials restants a aplicacions de menor exig\u00e8ncia tecnol\u00f2gica. D’aquesta manera, es maximitza l’aprofitament dels recursos i es minimitza la generaci\u00f3 de residus.<\/p>\n<\/div>\n

\"cacao\"
123RFLimited\u00a9JanPietruszk<\/figcaption><\/figure>\n

La closca de cacau \u00e9s un bon exemple de com la ci\u00e8ncia i la consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica poden canviar la nostra manera d’entendre un residu. Aix\u00ed, la valoritzaci\u00f3 de la closca ens recorda que molts dels residus d’avui es poden convertir en recursos de dem\u00e0 quan en coneixem la composici\u00f3 i dissenyem estrat\u00e8gies per aprofitar-la.<\/p>\n

\n

La veritable oportunitat no rau, per tant, a trobar un \u00fanic \u00fas per a la closca, sin\u00f3 a integrar-la en una cadena de valoritzaci\u00f3 en qu\u00e8 cada fracci\u00f3 es destina a l’aplicaci\u00f3 m\u00e9s adequada.<\/p>\n<\/div>\n

Autora:<\/strong> Laura Morales Erazo, qu\u00edmica i investigadora predoctoral a l’INSA-UB.<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\n<\/strong> Llegir Bio Eco Actual Octubre 2026<\/strong><\/a><\/p>\n