{"id":15127,"date":"2017-03-22T00:59:44","date_gmt":"2017-03-22T00:59:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/2017\/03\/22\/els-sols-indespensables-per-a-la-vida\/"},"modified":"2022-12-28T18:49:56","modified_gmt":"2022-12-28T17:49:56","slug":"els-sols-indespensables-per-a-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2017\/03\/22\/els-sols-indespensables-per-a-la-vida\/","title":{"rendered":"Els s\u00f2ls, indespensables per a la vida"},"content":{"rendered":"

eldiario.es 22\/03\/2017<\/a>
<\/strong><\/em>Sense els s\u00f2ls la vida \u00e9s impossible. <\/strong>Per Alberto Bernues<\/a>.<\/em><\/p>\n

La crisi ambiental generalitzada que vivim es ve explicant fonamentalment com una conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

<\/p>\n

Altres crisis ambientals mica menys publicitades s\u00f3n la p\u00e8rdua generalitzada de biodiversitat i l’escassetat d’aigua potable de boca i per a altres usos, fonamentalment agraris. No obstant aix\u00f2, tot just s’esmenta la degradaci\u00f3 dels s\u00f2ls que pateixen \u00e0mplies zones del planeta (segons la FAO [1], el 25% dels s\u00f2ls agraris del m\u00f3n estan degradats de manera severa).<\/p>\n

El s\u00f2l sol ser considerat com la capa superficial de l’escor\u00e7a terrestre on es fixen i creixen les plantes … en el millor dels casos. Generalment el tractem com si fos un substrat inert, una mena d’esponja on plantar els cultius que ens alimenten, quan no ho ocupem i segellem amb infraestructures de tot tipus, la qual vam inundar, o el contaminem fent-lo servir com a abocador.<\/p>\n

\u00d2bviament, el s\u00f2l \u00e9s molt m\u00e9s que l’espai f\u00edsic on els humans desenvolupem les nostres activitats, el s\u00f2l \u00e9s un sistema viu. Una definici\u00f3 m\u00e9s t\u00e8cnica ens explica que el s\u00f2l \u00e9s el resultat de la desintegraci\u00f3 f\u00edsica o desgast de les roques subjacents, i de la seva alteraci\u00f3 qu\u00edmica, en combinaci\u00f3 amb multitud de processos associats a les plantes, els animals i els microorganismes que el colonitzen. Hi ha multitud de tipus de s\u00f2l en el m\u00f3n en funci\u00f3 d’aquests processos, que v\u00e9nen determinats en gran mesura pel clima.<\/p>\n

Els s\u00f2ls constitueixen doncs uns components essencials, complexos, vius, canviants i din\u00e0mics dels ecosistemes, inclosos els sistemes agraris. No obstant aix\u00f2, la din\u00e0mica dels s\u00f2ls \u00e9s lenta, molt lenta, sobretot comparat amb l’escala temporal humana: un cent\u00edmetre de s\u00f2l superficial triga a formar-se de centenars a milers d’anys.<\/p>\n

La salut dels ecosistemes, de les plantes, els animals i fins i tot les persones, est\u00e0 vinculada a la salut de les plantes, els animals, els ecosistemes i el s\u00f2l.<\/p><\/blockquote>\n

Es podria dir que pel s\u00f2l comen\u00e7a tot.<\/strong> Sense ell la vida \u00e9s impossible. Els nostres cossos estan constitu\u00efts per nutrients que procedeixen dels s\u00f2ls.<\/p>\n

El tipus de s\u00f2l i el seu estat de salut s\u00f3n determinants de la seva fertilitat, \u00e9s a dir, la seva capacitat de produir nutrients per al creixement de les plantes, que constitueixen la base de la nostra alimentaci\u00f3 (el 95% dels nostres aliments prov\u00e9 directament o indirectament del s\u00f2l ). L’estat de salut del s\u00f2l dep\u00e8n en gran mesura de la mat\u00e8ria org\u00e0nica que cont\u00e9. La mat\u00e8ria org\u00e0nica, formada en la seva major part per residus de plantes i animals en divers estat de descomposici\u00f3 per efecte d’organismes invertebrats i microorganismes, \u00e9s per tant essencial en l’agricultura; no nom\u00e9s proporciona nutrients, sin\u00f3 que ret\u00e9 l’aigua i l’aire, necessaris per al manteniment de les arrels i la vida del s\u00f2l.<\/p>\n

El s\u00f2l, en particular la seva mat\u00e8ria org\u00e0nica, t\u00e9 a m\u00e9s altres funcions. Per la seva capacitat d’emmagatzemar aigua, actua com a reservori per a les \u00e8poques de sequera, fent els cultius m\u00e9s resistents a la mateixa. Tamb\u00e9 protegeix enfront d’inundacions, ja que una major proporci\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica al s\u00f2l suposa major capacitat de retenci\u00f3 d’aigua. De la mateixa manera, \u00e9s essencial en la lluita contra l’erosi\u00f3, ja que redueix la quantitat de sediments que s\u00f3n arrossegats cap als rius. Els s\u00f2ls s\u00f3n, per tant, claus en la lluita contra la desertificaci\u00f3 que pateix gran part de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i tota la conca mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

Una altra funci\u00f3 del s\u00f2l, potser menys coneguda pel p\u00fablic, \u00e9s la seva capacitat de retenir carboni. El s\u00f2l \u00e9s un reservori de carboni molt m\u00e9s gran que el conjunt dels boscos del planeta. De manera que el maneig dels s\u00f2ls es revela com a pe\u00e7a clau en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. El Grup Intergubernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic<\/a> <\/strong>(IPCC per les seves sigles en angl\u00e8s) ha estimat que el 89% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents de l’agricultura pot mitigar mitjan\u00e7ant l’increment de mat\u00e8ria org\u00e0nica en el s\u00f2l.<\/p>\n

L’agricultura, causa i soluci\u00f3<\/h3>\n

No obstant aix\u00f2, el maneig dels s\u00f2ls per l’agricultura industrial actual no nom\u00e9s no contribueix a incrementar la mat\u00e8ria org\u00e0nica, sin\u00f3 que \u00e9s la principal causa de la seva gradual desaparici\u00f3, i amb ella de la degradaci\u00f3 del s\u00f2l. El Joint Research Centre de la Comisi\u00f3n Europea<\/a><\/strong> ha estimat que 52 milions d’hect\u00e0rees (el 16% del total de terra arable a Europa) estan afectades per algun tipus de degradaci\u00f3. Aquest percentatge \u00e9s molt m\u00e9s elevat en la conca Mediterr\u00e0nia, amb el centre i sud peninsular al capdavant, on la taxa anual de p\u00e8rdua de s\u00f2l pot sobrepassar les 15 tones per hect\u00e0rea.<\/p>\n

La mecanitzaci\u00f3 creixent i l’\u00fas de maquin\u00e0ria pesada, les successives tasques de cultiu amb volteig de la terra, la perman\u00e8ncia de s\u00f2l nu durant temps prolongats, l’\u00fas freq\u00fcentment excessiu de fertilitzants de s\u00edntesi i pesticides, el monocultiu en grans extensions, el reg en zones susceptibles de salinitzaci\u00f3 o el sobrepasturatge s\u00f3n algunes de les pr\u00e0ctiques agr\u00e0ries responsables de la degradaci\u00f3 dels s\u00f2ls.<\/p>\n

Per enfrontar el problema necessitem analitzar l’agricultura i el sistema agroalimentari amb enfocaments hol\u00edstics i integradors. L’agroecologia \u00e9s una disciplina cient\u00edfica que pret\u00e9n aplicar la teoria ecol\u00f2gica al disseny i maneig dels agro-ecosistemes perqu\u00e8 aquests siguin m\u00e9s sostenibles des d’una perspectiva ambiental, social i econ\u00f2mica. Es basa en una s\u00e8rie de principis que es poden resumir en cinc:<\/p>\n