![\"dondevan](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/dondevan_dedondevienen.jpg\")
<\/p>\nEspanya, des de fan uns anys, \u00e9s el pa\u00eds europeu on es dedica m\u00e9s superf\u00edcie total a obtenir productes ecol\u00f2gics i ocupa, a nivell mundial, la cinquena posici\u00f3, encap\u00e7alada per Australia. A finals de 2015 hi havia gaireb\u00e9 dos milions d\u2019hect\u00e0rees certificades en producci\u00f3 ecol\u00f2gica a tot l\u2019estat que, hores d\u2019ara, ja s\u2019hauran sobrepassat, atenent els imparables \u00edndexs de creixement que s\u2019han produ\u00eft any rere any. <\/p>\n
<\/p>\n
De fet, Espanya ocupa la quarta posici\u00f3 mundial quant al creixement anual de superf\u00edcie convertida a producci\u00f3 ecol\u00f2gica. Per darrera d\u2019Espanya, a nivell europeu, hi trobem It\u00e0lia, Alemanya i Fran\u00e7a, que just passen del mili\u00f3 d\u2019hect\u00e0rees cadascun i, a m\u00e9s dist\u00e0ncia, la resta de pa\u00efsos europeus. <\/p>\n
Aquests s\u00f3n els n\u00fameros absoluts, si els mirem de forma relativa la cosa canvia, ja que els pa\u00efsos on hi ha m\u00e9s percentatge de producci\u00f3 ecol\u00f2gica respecte del total s\u00f3n uns altres, com per exemple \u00c0ustria, amb m\u00e9s del 20% del total de la seva superf\u00edcie agr\u00edcola en producci\u00f3 ecol\u00f2gica, seguida per Su\u00e8cia i Let\u00f2nia, amb m\u00e9s del 16%. A Espanya, m\u00e9s del 7% de la superf\u00edcie agr\u00edcola est\u00e0 en producci\u00f3 ecol\u00f2gica, el que representa, per fer-nos una idea aproximada, que tota la superf\u00edcie agr\u00edcola de la Comunitat Valenciana fos ecol\u00f2gica.<\/p>\n
Les dades de producci\u00f3, per\u00f2, contrasten molt amb les dades de consum de productes ecol\u00f2gics, on la situaci\u00f3 \u00e9s del tot diferent. Mentre les produccions s\u00f3n for\u00e7a elevades, el consum encara \u00e9s molt baix, amb una despesa anual de poc m\u00e9s de 20 euros per persona, molt lluny dels m\u00e9s de 220 euros que es gasten els suissos, per exemple. Malgrat tot, cal dir que aquest consum est\u00e0 creixent amb for\u00e7a, tot i que per darrere del creixement de les produccions.<\/p>\n
Totes aquestes dades s\u2019han d\u2019agafar amb una certa reserva, ja que la situaci\u00f3 \u00e9s molt din\u00e0mica i canvia constantment. Aix\u00ed doncs, si ens fixem en la situaci\u00f3 dins d\u2019Espanya, es poden apreciar grans difer\u00e8ncies entre diferents zones, no hi ha una situaci\u00f3 homog\u00e8nia. Podem veure que la producci\u00f3 est\u00e0 concentrada sobre tot en el sud, amb m\u00e9s de la meitat a Andalusia, seguida per Castella La Manxa, mentre que les ind\u00fastries transformadores i comercialitzadores es concentren sobre tot a Catalunya, amb m\u00e9s d\u2019una quarta part del total. Pel que fa al consum a nivell estatal, m\u00e9s d\u2019una quarta part es produeix a Catalunya, seguida per Madrid i Val\u00e8ncia.<\/p>\n
<\/p>\n
Si ens allunyem una mica dels n\u00fameros i ens fixem en el seu significat, podem provar d\u2019interpretar les tend\u00e8ncies, que \u00e9s el m\u00e9s interessant. El primer tret que crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que es pot comprovar com les produccions i el consum no sempre van de la ma, de fet, m\u00e9s aviat van per camins diferents. Aix\u00ed, en unes zones es desenvolupen amb for\u00e7a les produccions, a vegades molt especialitzades, mentre que en altres creix molt la demanda i el consum. De forma general, s\u2019observa que a les zones m\u00e9s riques hi ha cada cop m\u00e9s consum i una demanda m\u00e9s diversificada i \u00e0mplia, que no es pot abastir de les produccions pr\u00f2pies, i cada cop m\u00e9s productes es porten de zones productives on, sovint, les condicions econ\u00f2miques i socials s\u00f3n for\u00e7a pitjors. Si aix\u00f2 ho referim als dos mercats de consum m\u00e9s importants a nivell mundial, els EEUU i Europa, que junts signifiquen aproximadament el 90% de les vendes mundials totals d\u2019aliments ecol\u00f2gics, es comprova que una gran part de les produccions mundials van destinades a l\u2019exportaci\u00f3 cap aquests dos mercats.<\/p>\n
Per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 es reprodueix dins d\u2019aquestes dues zones. Dins de la Uni\u00f3 Europea, hi ha pa\u00efsos que s\u00f3n b\u00e0sicament productors, com Espanya, i destinen una gran part de les seves produccions a altres pa\u00efsos on la demanda \u00e9s molt m\u00e9s elevada, com Alemanya i Dinamarca. El mateix passa als EEUU, on alguns estats concentren les produccions i altres el consum. De fet, aquest \u00e9s el mateix esquema amb el que funciona el sistema alimentari global a nivell mundial, els productes ecol\u00f2gics no s\u2019allunyen gaire d\u2019aquesta din\u00e0mica, sobre tot quan el mercat de productes ecol\u00f2gics es va desenvolupant i cada cop m\u00e9s consumidors s\u2019interessen per aquest tipus de productes. Aquest sistema permet que aquests consumidors puguin trobar cada cop m\u00e9s productes i a un millor preu, mentre que al mateix temps permet la superviv\u00e8ncia i continu\u00eftat als productors d\u2019altres zones m\u00e9s agr\u00edcoles i\/o menys desenvolupades.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed, independentment de si parlem de productes ecol\u00f2gics o no, tot sembla obeir les mateixes lleis del mercat globalitzat, sobre tot quan es tracta de mercats madurs, com \u00e9s el cas dels pa\u00efsos amb m\u00e9s consumidors i m\u00e9s consum de productes ecol\u00f2gics. La pregunta que sorgeix \u00e9s si hi ha espai per sistemes comercials m\u00e9s ecol\u00f2gics, o nom\u00e9s es pot aspirar a produccions m\u00e9s ecol\u00f2giques comercialitzades de forma convencional. Si la comercialitzaci\u00f3 ha de ser for\u00e7osament convencional i globalitzada, l\u2019impacte positiu dels productes ecol\u00f2gics queda limitat al sistema de producci\u00f3 i a l\u2019obtenci\u00f3 de productes m\u00e9s segurs pel consumidor, que evidentment no s\u00f3n avantatges menyspreables. Si a aquests efectes positius hi sumem altres avantatges relacionats amb el model comercial, com ara potenciar el consum de productes ecol\u00f2gics d\u2019origen m\u00e9s local i comercialitzats en cadenes curtes, llavors es pot aconseguir una millor sobirania alimentaria i potenciar un desenvolupament rural molt m\u00e9s equilibrat. I per aconseguir aquesta mena de distribuci\u00f3 cal consumidors conscients, informats i cr\u00edtics, que s\u00e0piguen triar, amb la seva opci\u00f3 de compra, el que realment ens conv\u00e9.<\/p>\n
Autora:<\/strong> Isidre Mart\u00ednez, Enginyer Agr\u00f2nom Espanya, des de fan uns anys, és el país europeu on es dedica més superfície total a obtenir productes ecològics i ocupa, a nivell mundial, la cinquena posició, encapçalada per Australia. A finals de 2015 hi havia gairebé dos milions d’hectàrees certificades en producció ecològica a tot l’estat que, hores d’ara, ja s’hauran sobrepassat, atenent […]<\/p>\n","protected":false},"author":419,"featured_media":16088,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[],"class_list":["post-16091","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat"],"yoast_head":"\n
<\/em>Bio Eco Actual Abril 2017<\/strong>
<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"