A la catedr\u00e0tica d’Edafologia (la ci\u00e8ncia que estudia els s\u00f2ls) i Qu\u00edmica Agr\u00edcola de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia Dolores Raig\u00f3n el convenciment que \u00e9s millor consumir productes no tractats amb pesticides i plaguicides industrials li va arribar al laboratori.<\/p>\n
Els seus experiments amb enciams, tom\u00e0quets i altres productes hort\u00edcoles el van fer obrir els ulls i preguntar-se, si aix\u00f2 est\u00e0 passant amb les plantes qu\u00e8 no passar\u00e0 al meu organisme?<\/p>\n
Des d’aleshores va al davant l’activisme pel consum de menjar ecol\u00f2gic, que en contra del que tothom pensa \u201cno \u00e9s m\u00e9s car si es tenen en compte les despeses indirectes en aigua, emissi\u00f3 de gasos d’efecte hivernacle per produir-los, o en sanitat\u201d.<\/p>\n
Raig\u00f3n tamb\u00e9 presideix la Societat Espanyola d’Agricultura Ecol\u00f2gica, un grup cient\u00edfic que advoca per formar i informar el consumidor. La professora ha participat aquesta setmana en les Jornades Tem\u00e0tiques de l’Escola d’Enginyers Agr\u00f2noms de Ciudad Real organitzades pels alumnes.<\/p>\n
\u201cEls consumidors hem de generar la necessitat de menjar de qualitat, en la mesura que ho fem hi haur\u00e0 tamb\u00e9 m\u00e9s transformaci\u00f3 dels productors\u201d. Dolors Raig\u00f3n, una de les cient\u00edfiques de refer\u00e8ncia sobre el valor nutricional dels aliments ecol\u00f2gics, respon aix\u00ed quan se li pregunta si encara es pot fer alguna cosa per influir en la manera de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 dels aliments en el mercat actual.<\/p>\n
Ella pensa que s\u00ed, i per a aix\u00f2 societats cient\u00edfiques com la seva treballen per fomentar i divulgar els beneficis d’un tipus d’aliment \u201cque s’obt\u00e9 sota un sistema de producci\u00f3 normalitzat que ve d’Europa i que ha de complir uns requisits: la no exist\u00e8ncia de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques de s\u00edntesi com fertilitzants i plaguicides que es fan servir en l’agricultura convencional\u201d.<\/p>\n
L’ecol\u00f2gic est\u00e0 de moda, per\u00f2 continua sent objecte de controv\u00e8rsies, una d’elles \u00e9s que aconseguir produir d’una manera totalment ecol\u00f2gica, sense subst\u00e0ncies qu\u00edmiques, \u00e9s ara com ara missi\u00f3 impossible, \u201caix\u00f2 \u00e9s cert, el nivell de contaminaci\u00f3 de l’aigua per l’agricultura intensiva no ho podem evitar, per\u00f2 podem intentar no potenciar-lo m\u00e9s i que els productes que s’obtinguin siguin el m\u00e9s respectuosos possibles\u201d.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00faltim ja es fa. La professora assenyala que a m\u00e9s de les normes que fixa la Uni\u00f3 Europea a Espanya existeixen comit\u00e8s d’agricultura ecol\u00f2gica territorials que si detecten t\u00f2xics no certifiquen l’aliment.<\/p>\n
A Castella-la Manxa i Espanya es poden consumir aliments ecol\u00f2gics de bona qualitat? \u201cNo \u00e9s d\u00edficil\u201d, diu, \u201ces poden trobar a qualsevol supermercat de proximitat\u201d.<\/p>\n
Segons Raig\u00f3n encara que Espanya s’ha incorporat m\u00e9s tard al consum de productes ecol\u00f2gics, no ha estat aix\u00ed a la producci\u00f3. \u201cJa som el primer pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea en producci\u00f3 d’aliments ecol\u00f2gics en unitats de superf\u00edcie, el que ocorre \u00e9s que \u00e9s una producci\u00f3 de qualitat que principalment se’n va a l’exportaci\u00f3, perqu\u00e8 el consum intern no s’havia desenvolupat, excepte aquest \u00faltim any en qu\u00e8 ha donat un tomb impressionant\u201d.<\/p>\n
La catedr\u00e0tica assegura que entre els anys 2015 i 2016 el consum intern de menjar ecol\u00f2gic s’ha incrementat un 28%, \u201ci aix\u00f2 ens ha posicionat en nivells de pa\u00efsos capdavanters del nord Europa. Ara mateix som el sis\u00e8 pa\u00eds en consum ecol\u00f2gic de la Uni\u00f3 Europea quan fa poc \u00e9rem al lloc vint-i-tants\u201d.<\/p>\n
Distingir un aliment ecol\u00f2gic \u00e9s senzill, cal buscar l’etiqueta, \u201cqualsevol aliment ecol\u00f2gic, de qualitat diferenciada, ve amb un segell de control que \u00e9s l’ecofull que funciona a nivell de tota la Uni\u00f3 i que com consumidors hem de buscar per assegurar-nos que ho \u00e9s\u201d.<\/p>\n
Quant al preu i la idea estesa que no val la pena gastar una mica m\u00e9s en elegir aquests productes la investigadora afirma que no \u00e9s un condicionant malgrat el que es pensa, \u201cprecisament en els anys en qu\u00e8 m\u00e9s ha crescut el consum ha estat en els de la crisi, la qual cosa significa que hi ha altres factors col\u00b7laterals que influeixen en la decisi\u00f3.\u201d<\/p>\n
Per argumentar que consumir ecol\u00f2gic no m\u00e9s car Raig\u00f3n recorre a una investigaci\u00f3 que va promoure la FAO (Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Alimentaci\u00f3) el 2014 per donar resposta a aquesta cr\u00edtica global als productes ecol\u00f2gics: el preu, \u201cl’estudi va acabar que per cada euro que els consumidors gastem en un aliment convencional cal gastar un altre euro per reparar els problemes mediambientals que genera, m\u00e9s un altre euro per corregir els problemes de salut que estan derivats del consum d’aliments convencionals, per exemple la malnutrici\u00f3, la diabetis tipus b, problemes dardiovasculares, c\u00e0ncer o determinats processos d’al\u00b7l\u00e8rgia que s’estan disparant pels problemes d’alimentaci\u00f3, i aix\u00f2 t\u00e9 un cost per a la sanitat alt\u00edssim\u201d.<\/p>\n
\u201cNo som conscients que el que no ens gastem directament despr\u00e9s se’l gasta l’Estat que \u00e9s com dir que ens el gastem tots, s\u00f3n costos reals, que s\u00f3n all\u00e0, i que si no surten de la nostra butxaca sortiran en impostos\u201d, afegeix.<\/p>\n
La professora de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, que va pronunciar a Ciudad Real fa uns dies la confer\u00e8ncia \u2018Beneficis dels aliments ecol\u00f2gics\u2019 a l’Escola d’Enginyers Agr\u00f2noms de Ciudad Real tamb\u00e9 va dirigir un tast en el qual els alumnes van poder provar i comparar diversos productes del mercat convencionals i altres de produ\u00efts de forma ecol\u00f2gica, \u201ccrec que les difer\u00e8ncies amb aquest simple exercici han estat molt evidents, i nom\u00e9s quant a sabor\u201d.<\/p>\n
Per iniciar-se en el consum d’aquests aliments la professora proposa de comen\u00e7ar per les verdures, \u201ctamb\u00e9 hi ha carn ecol\u00f2gica, per\u00f2 \u00e9s cert que compta amb uns problemes t\u00e8cnics m\u00e9s importants que la producci\u00f3 vegetal en la que ja tenim molt m\u00e9s avan\u00e7at. A l’inici de la xerrada vaig posar una gr\u00e0fica en la qual comparava els nivells de plaguicides en orina en una fam\u00edlia abans del consum d’aliments ecol\u00f2gics i despr\u00e9s de quinze setmanes de menjar ecol\u00f2gic, s’ha comprovat que es redueixen i no apareixen\u201d.<\/p>\n
Un altre aliment que Raig\u00f3n considera molt important per comen\u00e7ar a menjar \u201cverd\u201d \u00e9s l’ou. \u201cHi ha un metge que est\u00e0 molt sensibilitzat per la ingesta en ecol\u00f2gic i ell diu que si hem de comen\u00e7ar per una cosa que comencem per all\u00f2 que constitueix la dieta m\u00e9s b\u00e0sica: fruites, verdures, cereals, la llet i l’ou\u201d.<\/p>\n
Curiosament i segons l’experta en aquests moments la situaci\u00f3 del mercat no \u00e9s la de fa anys, en les que hi havia molt poques botigues especialitzades en productes d’agricultura ecol\u00f2gica. \u201cLes grans superf\u00edcies s\u00f3n les que estan fent l’aposta m\u00e9s clara per incloure aquests productes i crec que aquesta ha estat la clau que el consum s’estigui disparant\u201d.<\/p>\n
La Societat Espanyola d’Agricultura Ecol\u00f2gica, a la qual tamb\u00e9 pertany la professora de l’Escola d’Agr\u00f2noms de Ciudad Real Marta Moreno (\u00e9s vocal de la directiva), centra les seves investigacions en aquests moments en promocionar el consum intern \u201cel veiem vital\u201d, conclou Raig\u00f3n.<\/p>\n
Font:<\/em> <\/strong>agroecologia.net<\/a> | SEAE |\u00a0Bel\u00e9n Rodr\u00edguez, Ciudad Real\u00a0www.lanzadigital.com<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A la catedràtica d’Edafologia (la ciència que estudia els sòls) i Química Agrícola de la Universitat Politècnica de València Dolores Raigón el convenciment que és millor consumir productes no tractats amb pesticides i plaguicides industrials li va arribar al laboratori.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":16749,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[],"class_list":["post-16755","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat"],"yoast_head":"\n