No fa gaires anys que l’\u00fas de l\u2019equin\u00e0cia\u00a0s’ha popularitzat a tota Europa; si ens trasllad\u00e9ssim a uns cinquanta anys enrere, nom\u00e9s la coneixien alguns estudiosos bot\u00e0nics i encara estava molt lluny de la popularitat que m\u00e9s tard prendria.<\/p>\n
L\u2019equin\u00e0cia<\/strong>, una planta molt bonica de la qual existeixen vint-i-tres esp\u00e8cies, creix de forma natural als prats d’Am\u00e8rica del Nord, des de Nou M\u00e8xic fins a Florida i cap al nord fins al Canad\u00e0. La zona de major riquesa d’esp\u00e8cies es troba a Oklahoma i Missouri. En altres zones del m\u00f3n ha de ser\u00a0conreada perqu\u00e8\u00a0no creix espont\u00e0niament. Donada la bellesa de les seves flors molts pa\u00efsos la produeixen com a planta decorativa per aquest motiu que el seu cultiu s’ha est\u00e8s per tot el m\u00f3n.<\/p>\n Diverses tribus americanes la coneixien i usaven des de temps immemorials, tenien una rica tradici\u00f3 en el seu \u00fas: Comanxes,\u00a0Crows, Dakotes,\u00a0Delawars,\u00a0Xeiens, Sioux (entre d\u2019altres) i la dedicaven a la curaci\u00f3 de tot tipus de malalties.<\/p>\n Va ser descoberta pels exploradors i bot\u00e0nics europeus al sud-est d’Am\u00e8rica del Nord al segle XVII, en els viatges d’exploraci\u00f3 del nou m\u00f3n, i va ser enviada per primera vegada a Anglaterra el 1699 pel naturalista i reverend John\u00a0Banister, que havia viatjat a Virg\u00ednia per estudiar la flora i la fauna nord-americanes.<\/p>\n Carl\u00a0von\u00a0Linn\u00e9, l’il\u00b7lustre\u00a0bot\u00e0nic la va classificar i, posteriorment Conrad\u00a0Moench, bot\u00e0nic i qu\u00edmic alemany, va catalogar el g\u00e8nere de les\u00a0equin\u00e0cies\u00a0dins de la fam\u00edlia de les\u00a0aster\u00e0cies\u00a0o compostes.<\/p>\n El que va donar un fort impuls a aquesta planta va ser H.C.F.\u00a0Meyer\u00a0de\u00a0Pawnee\u00a0City (Nebraska) que es feia dir doctor, encara que hi ha dubtes sobre si ho era, que al voltant de l’any 1870 va saber de l’\u00fas de\u00a0l \u2019equin\u00e0cia\u00a0pels ind\u00edgenes i va iniciar la fabricaci\u00f3 i venda d’un elixir anomenat: “Purificador de la sang de\u00a0Meyer” en la composici\u00f3 del qual es trobava l \u2019equin\u00e0cia. A aquest elixir se li atribu\u00efen tot tipus de virtuts \u201cmiraculoses\u201d el que va portar a la popularitzaci\u00f3 de la planta.<\/p>\n Posteriorment els farmac\u00e8utics John\u00a0King\u00a0i\u00a0Kohn\u00a0Uri\u00a0Lloyd\u00a0al voltant de l’any 1931 van realitzar la seva introducci\u00f3 dins de la farmacopea.<\/p>\n Dels estudis efectuats amb diferents esp\u00e8cies d\u2019 equin\u00e0cia, s’ha comprovat que l\u2019Echinacia<\/em>\u00a0<\/em>angustifolia<\/em>\u00a0i l\u2019Echinacia<\/em>\u00a0<\/em>purpurea<\/em>, juntament amb l\u2019Echinacia<\/em>\u00a0pallida<\/em>\u00a0s\u00f3n les que millors resultats proporcionen.<\/p>\n De la revista cient\u00edfica \u201cPharmacognosy Reviews\u201d del juny del 2015, extraiem la seg\u00fcent informaci\u00f3 de l’article titulat: \u201cEchinacea purpurea<\/em>: Pharmacology, phytochemistry and analysis methods\u201d. \u201cL\u2019Echinacea<\/em>\u00a0<\/em>purpurea<\/em>\u00a0<\/em>(Asteraceae) \u00e9s una herba medicinal perenne amb importants propietats\u00a0immunostimulants\u00a0i\u00a0antiinflamat\u00f2ries<\/strong> especialment indicada per a l’alleujament dels s\u00edmptomes del refredat.\u201d<\/p>\n L’activitat\u00a0immunostimulant\u00a0de la planta o de les seves preparacions \u00e9s causada per tres mecanismes: la fagocitosi, l’estimulaci\u00f3 dels fibroblastes i la potenciaci\u00f3 de l’activitat respirat\u00f2ria que es tradueix en l’augment de la mobilitat de leuc\u00f2cits.<\/p>\n Hi ha nombrosos estudis\u00a0\u201cin\u00a0vivo\u201d\u00a0en que els efectes\u00a0immunomoduladors\u00a0i\u00a0antiinflamatoris de l\u2019E. purpurea<\/em>\u00a0suggereixen que la immunitat innata es veu refor\u00e7ada per l’administraci\u00f3 de la planta i que el sistema immune s’enforteix contra les infeccions de pat\u00f2gens a trav\u00e9s de l’activaci\u00f3 dels neutr\u00f2fils, macr\u00f2fags i leuc\u00f2cits. Per aquesta ra\u00f3, pot ser adequada per a la prevenci\u00f3 i el tractament de diverses malalties infeccioses com ara infeccions del sistema respiratori superior i inferior, infeccions de ferides i infeccions p\u00e8lviques cr\u00f2niques.<\/p>\n