No descobreixo res de nou en indicar que la conversi\u00f3 d’un animal viu en un tros de carn implica necess\u00e0riament una manipulaci\u00f3 en l’animal des que neix fins que mor.
\n<\/p>\n
Assumpte diferent \u00e9s que ens h\u00e0gim donat normes legals per a, fins on la camorra <\/em>c\u00e0rnia pensa que \u00e9s econ\u00f2micament justificable, reduir l’impacte visual d’aquesta manipulaci\u00f3, mitigar la seva agressivitat i, en definitiva, excusar-la. \u00c9s probable que les formes m\u00e9s ancianes de manipulaci\u00f3 es presentin com incorporades ja al codi de conducta “natural” de l’animal de manera que, avui, no s\u00f3n percebudes com manipulacions, sin\u00f3 com a expressions de la lliure voluntat animal, feli\u00e7 i c\u00f2modament adaptada a els nostres interessos i suposades necessitats, fraudulentes, o no. No obstant aix\u00f2 el proc\u00e9s de coacci\u00f3 sobre les caracter\u00edstiques f\u00edsiques o temperamentals dels animals per tal de ajustar-les a les canviants formes d’aprofitament carni \u00e9s progressiu, \u00e9s acumulatiu i, sobretot, \u00e9s infinit. Aix\u00f2 vol dir que al costat de les formes velles, tradicionals, i culturals, de la manipulaci\u00f3 n\u2019hi ha altres m\u00e9s recents, derivades de les noves obligacions productives, inserides en sistemes de ramaderia intensiva i alienes a la naturalesa i a la l\u00f2gica dels animals sobre els quals s’apliquen. Aquest \u00e9s el cas de la cria de porcs, subjectes de forma majorit\u00e0ria a una de les m\u00e9s penoses i violentes formes de manipulaci\u00f3: l’amputaci\u00f3.<\/p>\n Els porcs neixen amb cua, amb uns ullals determinats i amb testicles<\/strong>. \u00c9s part de la seva naturalesa, de la seva condici\u00f3 de mam\u00edfer artiod\u00e0ctil. No obstant aix\u00f2 aquestes tres caracter\u00edstiques inherents al porc no interessen, millor dit no convenen, al sector productiu intensiu i, de vegades, tampoc al extensiu pel que de forma rutin\u00e0ria es procedeix a l’amputaci\u00f3 d’un, dos o els tres elements conjuntament, depenent de l’agressivitat del sistema o, acudint al seu pr\u00e0ctic eufemisme actual, les seves necessitats.<\/p>\n Els porcs s\u00f3n sotmesos de forma rutin\u00e0ria a l’amputaci\u00f3 de les seves cues, el llimat dels seus ullals i la castraci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Tots aquests actes coincideixen en la seva metodologia, sense anest\u00e8sia i dolorosa, per\u00f2 difereixen en or\u00edgens, motivacions i capacitat de recerca de m\u00e8todes alternatius. Si volem superar aquesta etapa de amputacions rutin\u00e0ries no ens hem de centrar en el seu aspecte coincident, el dolor que provoquen, que no \u00e9s sin\u00f3 conseq\u00fc\u00e8ncia d’una decisi\u00f3 presa en funci\u00f3 d’un inter\u00e8s buscat pel ramader, sin\u00f3 en el que difereixen, en la causa que va induir a aquesta decisi\u00f3 i en l’exist\u00e8ncia de decisions diferents que conflueixin en el mateix inter\u00e8s.<\/p>\n En el cas de les amputacions de cues i llimat de dents, aquestes pr\u00e0ctiques deriven de les ferides que els ullals provoquen en les mamelles de la truja mare o en el cos d’altres porcs quan es mosseguen entre ells, sobretot la cua, motiu pel el qual tamb\u00e9 s\u2019acostuma a suprimir aquest ap\u00e8ndix. El motiu addu\u00eft, per tant, \u00e9s garantir la integritat f\u00edsica dels animals. No obstant aix\u00f2 aquest h\u00e0bit dels porcs no \u00e9s propi del seu codi gen\u00e8tic sin\u00f3 que es produeix com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’amuntegament i de l’avorriment. Habitualment de les dues coses alhora. Un tractament dels s\u00edmptomes no explica ni soluciona el diagn\u00f2stic. Ni eradica la malaltia. El ramader es veur\u00e0 abocat a continuar ininterrompudament amb les amputacions i a enfrontar els costos en temps, diners i imatge que aquest enfocament implica.<\/p>\n Si sabem per qu\u00e8 els porcs actuen d’aquesta manera, el m\u00e9s l\u00f2gic \u00e9s buscar un model diferent que comporti un comportament diferent. Millorant les condicions de manteniment dels animals, l’enriquiment mediambiental de les instal\u00b7lacions i reduint les densitats, els porcs actuaran responent a aquests nous est\u00edmuls, abandonaran el rosec de les seves cues, i la seva conducta ser\u00e0 m\u00e9s natural i menys perjudicial per als interessos del ramader. Menys porcs i m\u00e9s entretinguts. De fet des de l’any 2002 la legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria prohibeix aquestes amputacions realitzades de forma rutin\u00e0ria i exigeix \u200b\u200bque pr\u00e8viament s’assagin mesures mediambientals i de maneig que eradiquin el problema. Qui no ho faci no nom\u00e9s est\u00e0 actuant en contra dels porcs i dels seus propis interessos sin\u00f3 que a m\u00e9s s’est\u00e0 col\u00b7locant fora de la llei. Una cosa diferent \u00e9s que a la Uni\u00f3 Europea la majoria estigui fora de la llei i aqu\u00ed no passi res. En aquest cas s\u00f3n uns altres els responsables.<\/p>\n En el cas de la castraci\u00f3 el motiu \u00e9s completament diferent ja que no est\u00e0 relacionat amb l’estat f\u00edsic dels animals sin\u00f3 que es tracta d’eludir un possible, i desagradable, olor sexual a la carn que obligaria al descarti de la canal. En aquest cas les alternatives passen per l’aplicaci\u00f3 de sistemes de castraci\u00f3 qu\u00edmics que no impliquen intervencions f\u00edsiques. Tamb\u00e9 es pot sacrificar els animals a edat m\u00e9s primerenca, abans que desenvolupin l’olor sexual, i no castrar-los, sin\u00f3 mantenir-los sencers. De fet aquesta seria la mesura m\u00e9s beneficiosa per als porcs. Feli\u00e7ment, aquest \u00e9s el cas de la immensa majoria dels porcs a Espanya, pa\u00eds en el qual els animals se sacrifiquen abans que a la resta d’Europa i per tant no cal castrar-los. Hi ha una penosa excepci\u00f3 a aquesta norma: la producci\u00f3 de pernil. At\u00e8s que per a l’obtenci\u00f3 d’una pota de pernil de mida estandarditzada cal mantenir els porcs vius fins als 120 quilos m\u00e9s o menys, la castraci\u00f3 es presenta com a inevitable. Fins i tot en el cas de la producci\u00f3 de pernil ib\u00e8ric es solia castrar les femelles, proc\u00e9s molt dolor\u00f3s que a poc a poc va sent substitu\u00eft per la castraci\u00f3 qu\u00edmica. \u00a0\u00c9s probable que, a dia d’avui, l’\u00fanica sortida digna per als animals dedicats a la producci\u00f3 de pernil sigui la realitzaci\u00f3 de la castraci\u00f3 amb anest\u00e8sia i analg\u00e8sia i sempre per part d’un veterinari.<\/p>\n