Espanya segueix sent l’\u00fanic pa\u00eds d’Europa on es conreen quantitats significatives de vegetals transg\u00e8nics (Organismes Gen\u00e8ticament Modificats, OGM). En concret, en 2016 es van conrear a Espanya 129.081 hect\u00e0rees amb l’\u00fanica varietat biotecnol\u00f2gica que actualment est\u00e0 autoritzada d’acord amb la normativa de la Uni\u00f3 Europea, el blat de moro transg\u00e8nic MON-810 (o blat de moro Bt), creat per la multinacional Monsanto.
\n<\/p>\n
La xifra de cultius transg\u00e8nics de 2016 representa un augment del 19,8% respecte a l’extensi\u00f3 del blat de moro transg\u00e8nic a Espanya el 2015, segons el balan\u00e7 anual mundial elaborat pel Servei Internacional d’Adquisici\u00f3 d’Aplicacions de Agrobiotecnolog\u00eda (ISAAA, per les seves sigles en angl\u00e8s), una entitat que d\u00f3na suport sense cap objecci\u00f3 l’\u00fas de cultius biotecnol\u00f2gics.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’Espanya, els \u00fanics pa\u00efsos europeus amb transg\u00e8nics s\u00f3n Portugal (7.069 hect\u00e0rees el 2016), Eslov\u00e0quia (138 hect\u00e0rees) i la Rep\u00fablica Txeca (75). Romania, Pol\u00f2nia i Alemanya, que en anys anteriors tenien petits cultius transg\u00e8nics, no van registrar cap extensi\u00f3 amb aquesta varietat en 2016, segons s’indica en l’informe del ISAAA. Aix\u00ed doncs, durant l’any passat pr\u00e0cticament el 95% dels transg\u00e8nics d’Europa tenien el seu origen en camps de casa nostra.<\/p>\n
Luis Ferreirim<\/strong>, responsable d’agricultura de Greenpeace a Espanya, considera que l’informe de l’ISAAA ve una vegada m\u00e9s a confirmar el “frac\u00e0s dels cultius transg\u00e8nics despr\u00e9s de m\u00e9s de 20 anys de comercialitzaci\u00f3”<\/em>. “Malgrat que les dades mostrin un increment de la superf\u00edcie respecte a l’any anterior, mostren tamb\u00e9 que el cultiu de transg\u00e8nics al m\u00f3n continua sent molt minoritari, no arribant ni tan sols al 10% de la superf\u00edcie agr\u00e0ria mundial, i es concentren en una vintena de pa\u00efsos”<\/em>, explica Ferreirim.<\/p>\n Les dades sobre cultius transg\u00e8nics per comunitats aut\u00f2nomes mostren igualment una gran concentraci\u00f3 territorial. Del total de 129.081 hect\u00e0rees amb transg\u00e8nics a Espanya, 46.546 corresponen a Arag\u00f3, 41.567 s\u00f3n de camps de conreu de Catalunya i 15.039 hect\u00e0rees d’Extremadura; seguits d’Andalusia, Navarra i Castella la Manxa.<\/p>\n Luis Ferreirim destaca en aquest sentit que “seria important i fonamental iniciar una profunda reflexi\u00f3 de l’\u00fas de transg\u00e8nics a Espanya tal com van recomanar els serveis t\u00e8cnics del mateix Govern d’Arag\u00f3, ja que els rendiments no s\u00f3n millors que els de les llavors convencionals i que les p\u00e8rdues per trepant -la plaga que evita el blat de moro transg\u00e8nic que es conrea a Espanya- no s\u00f3n rellevants en els \u00faltims anys”.<\/em><\/p>\n Els sectors ecologistes que s’oposen als transg\u00e8nics consideren que la utilitzaci\u00f3 de varietats manipulades gen\u00e8ticament -com el blat de moro BT respon principalment als interessos de les empreses agroqu\u00edmiques -en aquest cas Monsanto- i als agricultors que intenten treure m\u00e9s beneficis als seus cultius sense fer un balan\u00e7 global dels seus possibles impactes ambientals o socials.<\/p>\n Les exig\u00e8ncies legals imposades als transg\u00e8nics per la Uni\u00f3 Europea responen a l’oposici\u00f3 de diversos sectors socials i grups ecologistes -preocupats pels possibles efectes d’aquest tipus de varietats sobre el medi ambient i la salut- i el plantejament d’alguns t\u00e8cnics i pol\u00edtics que dubten que el cultiu d’OGM sigui la soluci\u00f3 als problemes agr\u00edcoles als quals s’enfronta Europa.<\/p>\n Mentre que a Europa el cultiu de transg\u00e8nics segueix sent pr\u00e0cticament inexistent (sense que aquesta realitat provoqui la ru\u00efna de l\u2019agricultura europea), els pol\u00edtics i agricultors d’altres pa\u00efsos s’han convertit en defensors d’aquest tipus de productes de laboratori. Pa\u00efsos com els Estats Units, Brasil, Argentina, Canad\u00e0 o l’\u00cdndia s’han convertit de fet en l\u00edders mundial de la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria dels transg\u00e8nics.<\/p>\n L’informe de la ISAAA destaca que la superf\u00edcie mundial conreada amb transg\u00e8nics va arribar el 2016 a l’extensi\u00f3 total de 185,1 milions d’hect\u00e0rees, una mica superior a les 179.700.000 d’hect\u00e0rees el 2015 i les 181.500.000 d’hect\u00e0rees el 2014. “En 2016, un total de 26 pa\u00efsos, entre els quals es trobaven 19 pa\u00efsos en desenvolupament i 7 pa\u00efsos industrialitzats, van plantar cultius biotecnol\u00f2gics [transg\u00e8nics]”<\/em>, exposa el resum de l’informe.<\/p>\nProblemes legals i oposici\u00f3 ecologista<\/h3>\n