Visi\u00f3 ecol\u00f2gica 2030 # EUorganic2030<\/h3>\n
El primer dia de congr\u00e9s, despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 i benvinguda de Christopher Stopes<\/em><\/strong>, president d’IFOAM EU<\/strong>, es va celebrar un plenari sobre visi\u00f3 europea per a la sostenibilitat en l’agricultura, on el tema central -com en la presentaci\u00f3 de Stopes<\/em>– va ser la visi\u00f3 per una Europa ecol\u00f2gica el 2030.<\/p>\n En aquest plenari van participar, per part dels “Stakeholders” (parts interessades), Pekka Personen<\/em><\/strong>, secretari general de Copa-Cogeca<\/strong>, Jeremy Wates<\/em><\/strong>, secretari general de l‘European Environmental Bureau<\/strong> i Jan Plagge<\/em><\/strong>, president de Bioland, BOELW<\/strong> i membre de la Board d’IFOAM EU<\/strong>, aix\u00ed com els “Policy Makers” (punt de vista pol\u00edtic) Elisabeth Backteman<\/em><\/strong>, secret\u00e0ria d’estat del Ministeri Rural de Su\u00e8cia<\/strong>, Toomas Kevvai<\/em><\/strong>, diputat secretari general per Seguretat Aliment\u00e0ria i Desenvolupament del Ministeri Rural d’Est\u00f2nia<\/strong> i Flavio Coturni<\/em><\/strong>, cap de la Unitat d’An\u00e0lisi i Perspectives de Pol\u00edtiques sobre Agricultura, DG AGRI, de la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>. Eduardo Cuoco<\/em><\/strong>, director d’IFOAM EU<\/strong>, va moderar el plenari.<\/p>\n En el debat es van poder veure les diferents posicions d’aquests actors, ja que mentre els m\u00e9s afins al sector ecol\u00f2gic -o que formen directament part d’ell- cridaven a innovar i demanaven un PAC (Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comuna) que don\u00e9s zero ajudes a qui contamina i enverina el s\u00f2l i la poblaci\u00f3, i nom\u00e9s don\u00e9s suport -i en major mesura que actualment- als que cultiven en ecol\u00f2gic o “Environmentally friendly”, els representants d’institucions nom\u00e9s volen el canvi i transici\u00f3 cap a l’ecol\u00f2gic en la mesura que els agricultors (convencionals) vulguin i que aix\u00f2 els ajudi. Pekka Personen<\/em> va afirmar “La meva postura \u00e9s s\u00ed a l’ecol\u00f2gic, per\u00f2 un s\u00ed condicional al que vulguin els agricultors: si ells volen apostar pel BIO, estarem amb ells”.<\/em><\/p>\n En una visi\u00f3 m\u00e9s general, Jeremy Wates<\/em> va comentar “el problema que tenim \u00e9s que el menjar convencional \u00e9s massa barat, no paguem el que valen els aliments”<\/em>, i Jan Plagge<\/em> va afirmar “No estem tan lluny (de la visi\u00f3 bio per 2030), hem d’apuntar m\u00e9s amunt i ser valents amb les pol\u00edtiques europees”<\/em>. Flavio Coturni<\/em> va comentar sobre la PAC: “No haur\u00edem de tornar a les antigues pol\u00edtiques de subvenci\u00f3 de preus (Risk Management). La PAC t\u00e9 problemes i el que volem \u00e9s que ajudi els agricultors a fer el que ja volen: tenir cura del s\u00f2l. Si volem una PAC bona en un futur hem de tocar sostenibilitat social i econ\u00f2mica. Els agricultors s\u00f3n els primers que volen preservar els recursos.”<\/em><\/p>\n A la pregunta sobre si els presents en el plenari signarien per tenir un 50% de terra agr\u00edcola conreada en ecol\u00f2gic per al 2030, Elisabeth Backteman<\/em> va explicar el pla suec per tenir un 60% de consum ecol\u00f2gic el 2030 i un 30% d’\u00e0rea conreada en bio , Flavio Coturni<\/em> va expressar la seva voluntat que fos el 100% i, mentre la resta de la taula nom\u00e9s ho va subscriure -de nou- en la mesura que els agricultors vulguin, Jan Plagge <\/em>va comentar: “Per aconseguir un 50% BIO a 2030 el m\u00e9s important \u00e9s fer divulgaci\u00f3 que el 50% BIO no \u00e9s el que es vol, \u00e9s el que es necessita! \u00c9s l’\u00fanica manera d’afrontar els reptes. Com podem condicionar aquest 50% al que vulguin els agricultors? No podem seguir la roda de cultius m\u00e9s barats per vendre m\u00e9s barat … Els primers agricultors bio ho eren per desenvolupar agricultura bio i fer front a la convencional. Estem en el mateix b\u00e0ndol. Hem de donar menjar sa a la societat i aix\u00f2 \u00e9s bo per als agricultors i per als consumidors. No hem de parar de desenvolupar el bio i innovar.”<\/em><\/p>\n Finalment Eduardo Cuoco<\/em> va resumir “tenim posada la vista all\u00e0 i tots hem de millorar. S’ha de pagar el que es just als productors. Ho veig possible. El sector org\u00e0nic ha de ser un dels sectors puntals de la soluci\u00f3 als problemes de l’agricultura i el medi ambient.”<\/em><\/p>\n En resum, Europa mira cap a un futur ecol\u00f2gic el 2030 mentre Espanya es consolida com a l\u00edder europeu en cultius transg\u00e8nics<\/a>. Aix\u00ed estan les coses a casa nostra.<\/p>\n Despr\u00e9s de l’intens plenari i una merescuda pausa per a un caf\u00e8, el congr\u00e9s es va dividir en aquests 3 grups de treball, en els quals es van llan\u00e7ar idees i projeccions, i les conclusions es van extreure el segon dia de congr\u00e9s.<\/p>\n Especialment interessant va ser la participaci\u00f3 a “Organic on Every Table”, de Frank Bardet<\/em><\/strong>, prospector de productes de Biocoop<\/a>, cooperativa francesa amb 950 botigues a Fran\u00e7a, 50 noves l’any i que concentra un 14% de les vendes BIO del pa\u00eds gal. Biocoop no compra pr\u00e0cticament res fora de Fran\u00e7a i sempre busca el menjar local i de proximitat (i \u00f2bviament ecol\u00f2gic). \u00c9s aquest sentit, Bardet <\/em>va remarcar que encara hi ha massa confusi\u00f3 per part del consumidor entre aquests termes. El seu lema: botigues i agricultors han de portar junts un pla de vida.<\/p>\n Gunter Paul\u00ed<\/em><\/strong> va concloure el primer dia de congr\u00e9s amb la seva interessant pon\u00e8ncia, on va mostrar exemples de negoci innovadors i intel\u00b7ligents on, com no podria ser d’una altra manera, l’ecol\u00f2gic ocupa un paper principal.<\/p>\n En breu publicarem a Bio Eco Actual<\/strong> un article de Gunter Pauli sobre la “economia blava”.<\/p>\n El nou reglament BIO, que es planeja sigui efectiu a partir de Juny de 2020, ha estat un important focus d’atenci\u00f3 per a tots els assistents, especialment el segon dia de congr\u00e9s en el panell de discussi\u00f3 sobre regulaci\u00f3, en qu\u00e8 van participar Martin H\u00e4usling<\/em><\/strong>, membre del Parlament Europeu<\/strong> i productor ecol\u00f2gic, Toomas Kevvai<\/em><\/strong>, diputat secretari general per seguretat aliment\u00e0ria i desenvolupament del Ministeri Rural d’Est\u00f2nia<\/strong>, Elena Panichi<\/em><\/strong>, diputada cap de la unitat org\u00e0nica ca DG AGRI<\/strong>, de la Comissi\u00f3 Europea<\/strong> i Thomas Fertl<\/em><\/strong>, Board Member d’IFOAM EU<\/strong> i BioAustria<\/strong>. Markus Arbenz<\/em><\/strong>, director executiu d’IFOAM International<\/strong>, va moderar el panell, que va ser inaugurat pel Professor Nic Lampkin<\/em><\/strong>, director executiu del Organic Research Center<\/strong>.<\/p>\n Si b\u00e9 la nova regulaci\u00f3 no entusiasma tot el sector, s\u00f3n palpables els aven\u00e7os substancials que hi ha al nou text de reglament i que destaquen els assistents. Cal tenir presents les dificultats que comporta una negociaci\u00f3 d’aquesta magnitud causa de les diferents posicions i interessos dels pa\u00efsos i associacions de productors.<\/p>\n Pel que fa a l’ess\u00e8ncia del reglament, el Professor Nic Lampkin<\/em> va comentar “El reglament ecol\u00f2gic hauria de ser m\u00e9s que un sistema de control de qualitat. Limitar el reglament a aix\u00f2 seria un error. El sector ecol\u00f2gic \u00e9s un repte per a les pol\u00edtiques”<\/em>, i Antonio Compagnoni<\/em>, de IFOAM AgriBioMediterraneo<\/strong>, va intervenir des del p\u00fablic per reivindicar que “org\u00e0nic (els productes ecol\u00f2gics) \u00e9s m\u00e9s important que el reglament. \u00a0\u201cEl reglament hauria de estar al servei del moviment org\u00e0nic: no a l’inrev\u00e9s”,<\/em> opini\u00f3 compartida per Martin H\u00e4usling<\/em>, que va afegir “cap granger o agricultor ecol\u00f2gic tornar\u00e0 al convencional o es convertir\u00e0 al BIO pel reglament: el BIO est\u00e0 al cap, \u00e9s un tema de mentalitat”.<\/em><\/p>\n Per la seva banda, Elena Panichi<\/em> va comentar “l’objectiu del reglament \u00e9s clarificar i simplificar”<\/em>, i Thomas Fertl<\/em> ha posat el focus d’atenci\u00f3 en la necessitat d’augmentar recursos per assegurar que els segells BIO amb equival\u00e8ncia a Europa compleixen els criteris org\u00e0nics: “no podem importar i fer convenis amb altres segells si no estem segurs que es compleixen els nostres requisits. Cal augmentar els controls amb el nou reglament, en cas contrari, estarem com en la situaci\u00f3 actual”.<\/em> Amb el nou reglament BIO, la voluntat \u00e9s que les certificacions ecol\u00f2giques d’Estats Units, Canad\u00e0, Xile, Jap\u00f3 i Corea del Sud tinguin equival\u00e8ncia amb el certificat europeu (Euro Fulla<\/strong>). Hi ha la voluntat d’eliminar barreres comercials per\u00f2 les diferents institucions implicades encara es troben en una fase inicial de les negociacions.<\/p>\n Tamb\u00e9 ha estat debatuda la posici\u00f3 que s’ha d’adoptar en els casos de contaminaci\u00f3 creuada de transg\u00e8nics a camps ecol\u00f2gics. El professor Lampkin<\/em> ha afirmat que “l’agricultor ecol\u00f2gic que no fa trampes i \u00e9s perjudicat per les explotacions ve\u00efnes no hauria de ser penalitzat”,<\/em> mentre que Martin H\u00e4usling<\/em> nom\u00e9s es conformaria si els residus de pesticida fossin 0, i ha comentat “El sector ecol\u00f2gic ha de fer molta pressi\u00f3 al sector convencional per prohibir el m\u00e0xim nombre de pesticides, especialment els m\u00e9s perillosos”<\/em>, comentari que ha estat subscrit per tota la taula. A m\u00e9s, H\u00e4usling<\/em> ha esmentat la possibilitat de realitzar un test que mostra si l’agricultor ha estat v\u00edctima de contaminaci\u00f3 creuada o si est\u00e0 utilitzant pesticides. En la mateixa l\u00ednia, Fertl <\/em>ha afegit “Haur\u00edem de tenir l’ambici\u00f3 de reduir el nombre i quantitat de pesticides. \u00c9s evident que la regulaci\u00f3 t\u00e9 possibilitats limitades per desenvolupar el sector ecol\u00f2gic: hem d’aprofitar-la per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanica eina per aconseguir els nostres objectius. Hem emp\u00e8nyer i estimular l’agricultura ecol\u00f2gica molt m\u00e9s enll\u00e0 del reglament ecol\u00f2gic.”<\/em><\/p>\n Despr\u00e9s d’aquest interessant panell el congr\u00e9s s’ha tornat a dividir en els 3 “workshops”<\/strong>, en els quals s’ha complementat el treball iniciat ahir. Despr\u00e9s del dinar, i amb un espectacular mural fet amb les idees i conclusions dels “workshops”, Kristin Karlsson, directora de <\/em>comunicaci\u00f3 de Concord Su\u00e8cia <\/em>va comentar les conclusions de les tres \u00e0rees. Iniciatives com les pol\u00edtiques municipals de Copenhaguen per a menjadors escolars ecol\u00f2gics, els mercats de peu de carrer de tot Europa i les setmanes amb activitats Bio que se celebren en alguns pa\u00efsos com Alemanya, el Regne Unit o Espanya (a Catalunya), han estat remarcades i destacades a “Organic on every table” i a “Inspirer-Deliver, mentre que a” Fair Play – Fair Pay” s’ha destacat el treball de certificadores com Naturland<\/strong> (Alemanya), que inclouen certificaci\u00f3\u00a0 “fair” <\/strong>a m\u00e9s de l’ecol\u00f2gica.<\/p>\n![\"Opening](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/IMG_9029.jpg\")
<\/a>Grups de treball: Organic on every table, Inspire-Improve-Deliver i Fair Play-Fair Pay<\/h3>\n
L’economia blava: 10 anys – 100 innovacions – 100 milions de llocs de treball<\/h3>\n
<\/a>El nou reglament ecol\u00f2gic<\/h3>\n
<\/a><\/a><\/a>