{"id":19046,"date":"2017-09-19T17:12:31","date_gmt":"2017-09-19T15:12:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=19046\/"},"modified":"2017-09-19T17:13:11","modified_gmt":"2017-09-19T15:13:11","slug":"fer-amb-lexcedent-collita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2017\/09\/19\/fer-amb-lexcedent-collita\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 fer amb l’excedent de collita?"},"content":{"rendered":"

Quan arriba la collita, arriba tota de cop. Podem evitar aquest efecte fent sembres successives de cada planta, per exemple cada quinze dies, de manera que la collita es vagi escalonant. Per\u00f2 amb tot, hi ha un moment en que l’hort ens ofereix la seva abund\u00e0ncia i cal saber gestionar-la.
\n<\/p>\n

Un m\u00e8tode senzill de conservar part de la collita de l’hort jard\u00ed \u00e9s buscar llocs frescos, lliures d’humitat i de llum a casa nostra o entorn proper. Per a aquesta conservaci\u00f3, primer buscarem parts de la casa situades al nord-est i lliure d’activitats. El pas seg\u00fcent \u00e9s triar els recipients adequats:<\/p>\n

Caixes de fusta<\/strong><\/p>\n

Aconsellable per a la fruita, sempre en capes o pisos separats per llistons o sostres airejats individuals, deixant ventilaci\u00f3 i col\u00b7locant les peces sense contacte entre elles, en un lloc fosc i lliure de calor. \u00c9s ideal per a pomes, peres, prunes, pr\u00e9ssec de vinya, albercocs o ra\u00efm.<\/p>\n

Orses i gerres<\/strong><\/p>\n

Per maceraci\u00f3 o amaniment de fruits com olives o cebes tendres, pastanagues, remolatxa vermella, nap de taula, o xirivia. Es col\u00b7loquen dins de les gerres, sempre molt netes de terra i seques. Un truc molt efectiu \u00e9s introduir guix d’escriure en pissarra entre capes ja que absorbeix la poca humitat que pugui quedar i permet la bona conservaci\u00f3 dels tubercles.<\/p>\n

Hi ha un moment en que l’hort ens ofereix la seva abund\u00e0ncia i cal saber gestionar-la<\/p><\/blockquote>\n

Pots de vidre<\/strong><\/p>\n

Per a \u00fas de conserves al bany maria com tom\u00e0quets, pebrots, mongeta verda tendra i fruites. Es poden introduir les hortalisses i les fruites crues, amb salsa o com melmelades. Es tapen herm\u00e8ticament i es cou 25 minuts els pots completament submergits en aigua. Despr\u00e9s poden conservar-se fins a un any.<\/p>\n

En contacte directe amb el terra<\/strong><\/p>\n

El s\u00f2l \u00e9s un espai ideal per a la conservaci\u00f3 de collita de patates o cebes de guardar. El contacte directe amb la fresca del s\u00f2l permet que la collita duri mes temps sense grillar-se o podrir-se, sempre que estigui lliure de calor i llum. \u00c9s important no amuntegar les hortalisses per evitar que es podreixin. Podem igualment afegir trossos de guix entre espais per restar la poca humitat que quedi, prevenint el deteriorament de la collita.<\/p>\n

Sitges o dip\u00f2sits sota terra<\/strong><\/p>\n

En un lloc a l’exterior de casa i proper, s’excaven forats circulars d’aproximadament 80×80 cm de di\u00e0metre i d’alt. Dins es poden introduir cols, xicoira, pastanagues, naps, remolatxes. Hi caben entre 10 o 12 unitats de cols o xicoires, i 50 o 100 de pastanagues, naps o remolatxes. Es cobreix amb palla seca, es tapa el forat amb una tapa impermeable i es protegeix amb la terra extreta. Es pot conservar des de la tardor fins a la primavera.<\/p>\n

Deshidrataci\u00f3 en forn solar<\/strong><\/p>\n

Per a la deshidrataci\u00f3 s’usen caixes completament folrades de material fosc, deixant lliure part frontal i superior. Es col\u00b7loquen els fruits i es tanca la part frontal i superior amb un vidre de la seva mida. Se situa la caixa en tot moment orientada a la llum directa del sol, movent-la per seguir el cicle solar. Un cop el fruit ha perdut tota la humitat, el traiem del deshidratador i col\u00b7loquem nous fruits. Per pr\u00e9ssecs, albercocs, baies, tom\u00e0quets, pebrots, carabasses i carbassons trossejats, pomes i codonys en l\u00e0mines, entre d’altres.<\/p>\n

Assecat de figues<\/strong><\/p>\n

Es col\u00b7loquen en superf\u00edcies airejades, com somiers vells o reixetes de malla de galliner. Es col\u00b7loquen sempre orientades al sol directe del dia. Cada cert temps els donem la volta i d’aquesta manera s’assequen uniformement. Un cop seques, es retiren i es conserven en caixes de fusta en poques quantitats. Serveixen per fer el fam\u00f3s “pa de figa”.<\/p>\n

Susp\u00e8s en lligats o trenats<\/strong><\/p>\n

El lloc de conservaci\u00f3 pot ser una habitaci\u00f3 interior de casa on passi l’aire i no acumuli la humitat, com unes golfes o altell. O b\u00e9 en exterior, en una terrassa o balc\u00f3, per\u00f2 preferentment que no toqui el sol directe. Es fan les trenes, enfilats o lligats i es pengen per que es vagin assecant o conservant.<\/p>\n