{"id":19328,"date":"2017-10-10T23:41:27","date_gmt":"2017-10-10T21:41:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=19328\/"},"modified":"2023-04-13T17:24:55","modified_gmt":"2023-04-13T15:24:55","slug":"antiadherents-la-cuina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2017\/10\/10\/antiadherents-la-cuina\/","title":{"rendered":"Antiadherents a la cuina"},"content":{"rendered":"

Coneixent l’origen del primer antiadherent, el tefl\u00f3, resulta dif\u00edcil entendre que acab\u00e9s a la cuina. Es va inventar de manera casual en els anys 30, quan un cient\u00edfic americ\u00e0 investigava sobre refrigerants. Despr\u00e9s, es va utilitzar en la fabricaci\u00f3 de bombes nuclears i actualment t\u00e9 m\u00faltiples usos (ind\u00fastria, construcci\u00f3, medicina i fins a les nostres cuines).
\n<\/p>\n

El tefl\u00f3<\/a> ens va mostrar el que significa utilitzar un antiadherent en les paelles i a tots ens va agradar que no es peguessin les truites i altres, de manera que la paella antiadherent entrar a totes les llars. M\u00e9s tard, va venir l’alarma sobre la seva toxicitat i es va saber que es devia a un compost que contenia el tefl\u00f3, el PFOA (\u00e0cid perfluorooct\u00e1nico). Diem “contenia” perqu\u00e8 actualment ja no el cont\u00e9 (almenys el teflon de Dupont), degut les sancions imposades pels seus efectes cancer\u00edgens i com a\u00a0disruptor endocr\u00ed<\/a>.<\/p>\n

Ara el tefl\u00f3 i molts altres antiadherents s\u00f3n de PTFE (tetrafluoroetileno), la subst\u00e0ncia principal de l’tefl\u00f3 i que realment t\u00e9 les qualitats antiadherents. Per m\u00e9s que s’ha investigat el PTFE (sense PFOA), es tracta d’un material inert i que no suposa cap problema de toxicitat, almenys mentre no sobrepassin els 250\u00ba – 270\u00baC de temperatura. Aix\u00f2 no ha de suposar un inconvenient a la cuina, ja que aquesta temperatura no ha d’arribar mai al cuinar perqu\u00e8 es cremen i desnaturalitzen els olis i s’alteren en major o menys mesura tots els nutrients.<\/p>\n

El PTFE t\u00e9 excel\u00b7lents propietats antiadherents, si b\u00e9 la seva t\u00e9 el desavantatge que es deteriora f\u00e0cilment. Quan el fem servir, encara que ho tinguem cura b\u00e9 (rentat a m\u00e0, no utilitzar objectes punxants, no escalfar a altes temperatures) es fa malb\u00e9 amb for\u00e7a rapidesa la seva superf\u00edcie, sent motiu per rebutjar-lo.<\/p>\n

Alternatives al tefl\u00f3<\/h3>\n

A causa dels inconvenients del PFOA per a la salut, van comen\u00e7ar a sorgir alternatives que el substitu\u00efen. La nostra experi\u00e8ncia, en la recerca de materials lliures de t\u00f2xics i de bona qualitat, \u00e9s que es tracta d’un tema complicat i no molt clar, ja que els fabricants no mostren els “ingredients de la seva recepta” i esbrinar la toxicitat d’una paella no sol ser f\u00e0cil. Actualment, dir “lliure de PFOA” no aporta res, perqu\u00e8 se suposa que tots els antiadherents ho han de ser i per a nosaltres hi ha altres punts a considerar a m\u00e9s del PFOA.<\/p>\n

La nostra conclusi\u00f3, fins al present, \u00e9s que no s’ha superat encara l’opci\u00f3 dels antiadherents de PTFE refor\u00e7ats amb titani, el qual li d\u00f3na duresa i resist\u00e8ncia. La marca alemanya Skk<\/strong><\/a> \u00e9s la que m\u00e9s garanties ens d\u00f3na d’complir amb els nostres requisits de no contenir t\u00f2xics (parlem dels t\u00f2xics que podem identificar): metalls pesants, dissolvents i\u00a0<\/strong>nanomaterials<\/strong><\/a>, condicions que no compleixen tots els antiadherents amb titani. Hi ha diferents categories de antiadherents amb titani, fins i tot SKK t\u00e9 diferents categories, si b\u00e9 des Conasi nom\u00e9s triem la gamma m\u00e9s alta, ja que es tracta del antiadherent de m\u00e9s gruix i capes. S\u00f3n productes indeformables de fosa d’alumini, amb fons difusor i amb una manufactura semiartesanal i d’alt\u00edssima qualitat.<\/p>\n

Hi ha parament de cer\u00e0mica antiadherent<\/a>\u00a0o termocer\u00e0mica que tamb\u00e9 compleix aquests requisits de materials sense t\u00f2xics, tot i que l’experi\u00e8ncia ens mostra que la cer\u00e0mica \u00e9s un antiadherent de menys durada.<\/p>\n

Renunciar als antiadherents?<\/h3>\n

Tamb\u00e9 hi ha l’opci\u00f3 de tornar a les paelles tradicionals, sense antiadherent. Si \u00e9s aix\u00ed, triem estris de ferro que no contingui plom o d’acer inoxidable, tot i que no podrem evitar els metalls pesants (a considerar per cada un fins a quin punt ens preocupem per aquest assumpte, ja que se sap que hi ha una transfer\u00e8ncia de metalls als aliments i una acumulaci\u00f3 en el nostre organisme, per\u00f2 no coneixem quantificacions d’aquests aspectes).<\/p>\n

Per evitar els metalls pesants, tenim com a opcions perfectes els que considerem els materials m\u00e9s segurs per cuina: porcellana<\/a> (la marca Eschenbach fa un tractament de vidre a la superf\u00edcie de la seva porcellana per aconseguir un efecte antiadherent),\u00a0cer\u00e0miques tradicionals<\/a> de bona qualitat amb esmalts lliures de metalls i parament de vidre vitrocer\u00e0mic<\/a>. Amb aquests materials vam recuperar la tradicional cuina lenta<\/a> i utilitzem materials nobles.<\/p>\n

T\u00e9 cura de les teves antiadherents<\/h3>\n

Possiblement, el m\u00e9s adequat sigui prendre el millor de la tradici\u00f3, basant la nostra cuina en olles i cassoles del material saludable que m\u00e9s ens agradi i utilitzar parament antiadherent de la millor qualitat per a aquestes preparacions que tendeixen a enganxar-se. I sempre tenint cura adequadament el antiadherent:<\/p>\n