Als pares ens angoixa molt que els nostres fills no mengin el que nosaltres pensem que haurien de menjar. Ens preocupa que no mengin suficient quantitat i ens preocupa que no mengin determinats aliments que sabem que s\u00f3n importants per a ells. Aquesta preocupaci\u00f3 s’accentua en el cas de les verdures. Les fruites i verdures s\u00f3n un component fonamental d’una alimentaci\u00f3 equilibrada, per\u00f2 no \u00e9s infreq\u00fcent que els nens travessin per \u00e8poques en qu\u00e8 les rebutgen amb intensitat.
\n<\/p>\n
A molts nens i nenes els agraden les verdures des que s\u00f3n nadons. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil que aix\u00f2 passi si en comptes de prendre-les en forma de pur\u00e9s aprenen a assaborir-les senceres (al principi ben cuites i ofertes a trossets) des que comencen l’alimentaci\u00f3 complement\u00e0ria, i \u00e9s tamb\u00e9 molt m\u00e9s f\u00e0cil que els nens desenvolupin gust per les verdures si veuen que els seus pares les mengen regularment i gaudeixen amb elles. Els nens s\u00f3n generalment immunes a les nostres paraules, per\u00f2 ning\u00fa els guanya en la seva capacitat per observar i imitar els nostres actes.<\/p>\n