Durant aquests dies de fred no faltaran fruits d’arbo\u00e7 madurs, el seu color vermell\u00f3s caracteritza els boscos mediterranis de tardor i hivern, s\u00f3n dol\u00e7os que ens acompanyen en les excursions, la seva millor \u00e8poca de maduraci\u00f3, tardor i principis d’hivern, coincideix amb el comen\u00e7ament de la temporada d’anar a buscar bolets.<\/p>\n
Popularment, tamb\u00e9 se’ls coneix com artabellacos, fartabellacos i borrachines<\/em>, sobrenom merescut perqu\u00e8 els fruits madurs produeixen petites dosis d’etanol (CH2OH-CH3), una fermentaci\u00f3 alcoh\u00f2lica. Menjar cireres d\u2019arbo\u00e7 en grans quantitats ens podria provocar estat d’embriaguesa. El seu nom cient\u00edfic Arbutus unedo<\/em> vol dir: nom\u00e9s n\u2019has de menjar un… adverteix que menjar-ne molta quantitat resulta indigest. A Catalunya se l’anomena cireres d’arbo\u00e7 o de pastor<\/em>, a Portugal medronho<\/em>, a Gal\u00edcia \u00e9rbedo<\/em> i a Euskadi gurbitz<\/em>.<\/p>\n En la mitologia grega, explica una llegenda que de la sang del gegant Geri\u00f3, ven\u00e7ut pel grec H\u00e8rcules, va n\u00e9ixer un arbre que donava fruites sense pinyol en l’\u00e8poca en qu\u00e8 surten les Pl\u00e8iades. Aquesta esp\u00e8cie vegetal ori\u00fcnda d’Europa meridional, produeix flors i baies alhora i es troba molt estesa per tota la regi\u00f3 boscosa mediterr\u00e0nia, sobretot, en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, on \u00e9s un s\u00edmbol emblem\u00e0tic en la cultura popular. Al costat d’un \u00f3s, aquest arbre ple de fruits madurs apareix en l’escut de la ciutat de Madrid. L’arbust perenne Arbutus unedo<\/em> forma part de l’\u00e0mplia fam\u00edlia Ericaceae<\/em>, composta per 11 esp\u00e8cies, entre les quals es troben els arbustos que produeixen nabius, brucs, boixeroles i brecines, conegudes com Eric\u00e0cies.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, \u00e9s curi\u00f3s que un fruit tan abundant en els nostres paisatges propers tingui una pres\u00e8ncia tan poc rellevant en el nostre patrimoni culinari del present, en absolut abunda en els mercats … En segles passats, en la vida quotidiana dels pobles del sud d’Europa, era molt comuna \u00a0l’elaboraci\u00f3 de melmelades i confitures a base de arbo\u00e7os, per amanir guisats o preparar salses per a plats salats, per obtenir sidres i vinagres a trav\u00e9s de la seva fermentaci\u00f3, per exemple, el \u00ablicor d’arbo\u00e7\u00bb alacant\u00ed. En algunes zones de la Mediterr\u00e0nia (com a Alg\u00e8ria, a It\u00e0lia i a l’illa de C\u00f2rsega), els fruits fermentats encara avui es fan servir per preparar un vi que, destil\u00b7lat, permet obtenir un tipus de brandi. Com excel\u00b7lent planta mel\u00b7l\u00edfera, en temps passats, a Espanya es feia servir per obtenir sucre. A Portugal encara \u00e9s popular preparar de forma casolana un aiguardent tradicional d’arbo\u00e7.<\/p>\n Per descomptat, tamb\u00e9 ha estat emprat per les seves virtuts medicinals<\/p><\/blockquote>\n L’escor\u00e7a s’ha utilitzat en medicina natural com di\u00fcr\u00e8tic, astringent, antis\u00e8ptic urinari i renal i com antibi\u00f2tic per combatre refredats i grips. Ric en subst\u00e0ncies flavonoides amb una interessant acci\u00f3 antioxidant, recentment ha estat convertit en objecte d’estudi cl\u00ednic, els resultats del qual apunten que els seus fruits comestibles i fulles podrien utilitzar-se en el tractament i en la prevenci\u00f3 de malalties cardiovasculars, ja que els tanins presents en les fulles del arbre s\u00f3n els responsables de l’activitat cardioprotectora.<\/p>\n