{"id":20497,"date":"2018-01-20T15:52:58","date_gmt":"2018-01-20T13:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=20497"},"modified":"2025-06-23T18:17:34","modified_gmt":"2025-06-23T16:17:34","slug":"nutricio-ortomolecular-alimentacio-com-medicina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2018\/01\/20\/nutricio-ortomolecular-alimentacio-com-medicina\/","title":{"rendered":"La nutrici\u00f3 ortomolecular: El retorn a l\u2019alimentaci\u00f3 com a medicina"},"content":{"rendered":"
Des de les antigues cultures i civilitzacions de tot el m\u00f3n, l’alimentaci\u00f3 ha tingut un paper fonamental en la manera de tractar la salut. Hem esmentat ja diverses vegades en aquesta secci\u00f3 a Pit\u00e0gores o a Hip\u00f2crates i el seu concepte de la salut des d’una visi\u00f3 global de l’\u00e9sser hum\u00e0 en el seu entorn.<\/p>\n
L’aposta per una alimentaci\u00f3 ecol\u00f2gica i en general per un consum i estil de vida m\u00e9s saludable \u00e9s, sens dubte, un avantatge per\u00f2 no podem obviar el context social, cultural, econ\u00f2mic i mediambiental en el qual vivim actualment. I els aliments, la forma d’alimentar-nos, l’estil de vida o el medi ambient de l’era moderna res tenen a veure amb els dels nostres avantpassats.<\/p>\n
L’esgotament dels s\u00f2ls, el processament industrial dels aliments, la mala qualitat de l’aire i de l’aigua, l’estr\u00e8s del ritme de vida i els horaris laborals o el consum massiu de medicaments (antibi\u00f2tics, anti\u00e0cids, laxants, antiinflamatoris…) s\u00f3n alguns exemples de com la vida actual produeix necess\u00e0riament efectes en la nostra salut i modificacions en la nostra alimentaci\u00f3.<\/p>\n
Segons el macro estudi “Global Burden of Disease<\/em>” (Cost mundial de la malaltia), publicat per ‘The Lancet’, “una dieta inadequada \u00e9s el factor de risc que m\u00e9s problemes causa en la nostra salut i \u00e9s responsable del 21% de les morts al m\u00f3n; morts que serien evitables”.<\/p>\n
Nom\u00e9s a Espanya moren cada any 90.000 persones per malalties relacionades amb una alimentaci\u00f3 insana<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed es recull en l’informe “Viatge al Centre de l’Alimentaci\u00f3 que ens emmalalteix” elaborat per VSF Just\u00edcia Aliment\u00e0ria Global, amb dades obtingudes de l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME)<\/em>.<\/p>\n
Alimentar-se no vol dir nodrir-se<\/h3>\n
Per comprendre la ter\u00e0pia molecular, caldria potser recordar que mentre l’alimentaci\u00f3 consisteix en un acte voluntari pel qual ingerim subst\u00e0ncies de l’exterior per mantenir la vida (cereals, llegums, hortalisses, fruites, ous,…), la nutrici\u00f3 \u00e9s, per\u00f2, un acte involuntari pel qual els \u00e9ssers vius digerim, assimilem i metabolitzem aquests aliments per obtenir una s\u00e8rie de nutrients (hidrats de carboni, prote\u00efnes, greixos, vitamines, minerals, enzims ..) que compleixen diferents funcions i serveixen per mantenir l’equilibri i la salut en el nostre organisme.<\/p>\n
L’alimentaci\u00f3 seria doncs una cosa educable i que s\u2019hauria de tenir molt en compte de cara a la prevenci\u00f3 de moltes malalties<\/p><\/blockquote>\n
En aquest sentit, Felipe Hern\u00e1ndez Ramos<\/strong>, un dels pioners de la nutrici\u00f3 ortomolecular a Espanya, fundador i director de l’Institut de Nutrici\u00f3 Cel\u00b7lular Activa (INCA) i autor, entre d’altres, dels llibres “Que els teus aliments siguin la teva medicina” i ” Antienvelliment amb nutrici\u00f3 ortomolecular”, fa unes recomanacions b\u00e0siques pel que fa a l’alimentaci\u00f3:<\/p>\n
\n
Triar aliments de la m\u00e0xima qualitat, preferiblement ecol\u00f2gics o de cultiu propi.<\/li>\n
Els vegetals crus han de suposar no menys de 1\/3 de l’alimentaci\u00f3 del dia, segons l’estaci\u00f3 de l’any i les caracter\u00edstiques particulars.<\/li>\n
Evitar additius alimentaris, els edulcorants artificials, els precuinats, l’aigua clorada, els lactis comuns i els olis comuns.<\/li>\n
Reduir al m\u00e0xim (en alguns casos evitar) els aliments amb un percentatge alt de mid\u00f3.<\/li>\n
En malalties cr\u00f2niques o degeneratives evitar el blat i el blat de moro, valorant l’\u00fas de la civada i s\u00e8gol. Incorporar la quinoa, el fajol, el mill i l’arr\u00f2s ecol\u00f2gic.<\/li>\n
Cuinar a temperatures baixes (menys de 110 graus cent\u00edgrads). Evitar els torrats, fregits i fumats.<\/li>\n
No m\u00e9s d’una raci\u00f3 al dia de prote\u00efna animal, o millor cap.<\/li>\n
Deixar per rares excepcions o millor eliminar la carn grassa, el marisc, la rebosteria i els dol\u00e7os.<\/li>\n
Menjar la fruita amb l’est\u00f3mac buit, de cultiu ecol\u00f2gic, madura i de temporada.<\/li>\n<\/ul>\n
Els or\u00edgens: la nutrici\u00f3 ortomolecular, avan\u00e7ament del Genoma Hum\u00e0<\/h3>\nLinus Carl Pauling, Premi Nobel de Qu\u00edmica el 1952<\/figcaption><\/figure>\n
El terme ortomolecular ve del grec “orht\u00f3s” (just, correcte) i de l’adjectiu molecular, que pertany a les mol\u00e8cules, diminutiu de “moles” (massa). Es refereix doncs a la quantitat exacta o correcta.<\/p>\n
Va ser Linus C. Pauling<\/strong>, Premi Nobel, de Qu\u00edmica en 1954 i de la Pau el 1962, el primer a utilitzar aquest terme en el seu article “Ortomolecular Psychiatry”,<\/em> publicat a la revista Science el 1968. En ell, definia la medicina ortomolecular com “ter\u00e0pia que conserva la salut \u00f2ptima i tracta les malalties variant les concentracions de les subst\u00e0ncies que estan presents en l’organisme (mol\u00e8cula justa) i que s\u00f3n necess\u00e0ries per a la bona salut”.<\/em><\/p>\n
L’Associaci\u00f3 espanyola de nutricionistes i terapeutes ortomoleculars qualificats (AENTOC) recull en el seu manifest de defensa de la nutrici\u00f3 ortomolecular, que “no haur\u00edem d’oblidar, ni tan sols des dels estament m\u00e8dics m\u00e9s ortodoxos, que el concepte pioner de “medicina de les mol\u00e8cules” expressat i desenvolupat inicialment per Pauling va aportar tamb\u00e9 les bases del que arribaria a ser la investigaci\u00f3 del genoma hum\u00e0 i que especialitats m\u00e8diques com l’hematologia i serologia, immunologia i gen\u00e8tica aplicada deuen molt a les seves contribucions.”<\/em><\/p>\n
Com deia Roger J. Williams, un altre de els pares de la nutrici\u00f3 ortomolecular, “les necessitats nutricionals de cada individu s\u00f3n tan \u00faniques com les seves empremtes digitals.\u201d Aquesta afirmaci\u00f3, feta ja el 1956<\/strong>, ha quedat tamb\u00e9 m\u00e9s que avalada despr\u00e9s del projecte del Genoma Hum\u00e0 i els estudis de la Nutrigen\u00f2mica i la Nutrigen\u00e8tica.<\/p>\n
![\"Linus](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/nutri_molecular_2.jpg\")