{"id":22268,"date":"2018-05-18T00:39:27","date_gmt":"2018-05-17T22:39:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=22268"},"modified":"2018-05-18T00:39:27","modified_gmt":"2018-05-17T22:39:27","slug":"carlos-prada-la-poblacio-espanyola-i-europea-seguira-exposant-se-durant-molt-temps-als-pesticides-disruptors-endocrins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2018\/05\/18\/carlos-prada-la-poblacio-espanyola-i-europea-seguira-exposant-se-durant-molt-temps-als-pesticides-disruptors-endocrins\/","title":{"rendered":"Carlos de Prada “La poblaci\u00f3 espanyola i europea seguir\u00e0 exposant-se durant molt temps als pesticides disruptors endocrins”"},"content":{"rendered":"

Carlos de Prada<\/strong>, guardonat, entre altres, amb el Premi Nacional de Medi Ambient i el Global 500 de l’ONU, \u00e9s president de FODESAM (Fons per al Desenvolupament Ambiental) i responsable de la campanya “Llar sense t\u00f2xics”.<\/p>\n

Segons la pr\u00f2pia Autoritat Europea de Seguretat Aliment\u00e0ria (EFSA), “prop de la meitat de les mostres d’aliments europeus tenen nivells detectables de residus de pesticides”. No obstant aix\u00f2, argumenta que nom\u00e9s un petit percentatge de mostres, supera els L\u00edmits M\u00e0xims de Residu (LMR) establerts. \u00c9s aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Doncs la veritat \u00e9s que, el que avui sap la ci\u00e8ncia sobre aix\u00f2 planteja una gran incertesa sobre si els LMR i la IDA (Ingesta Di\u00e0ria Admissible) compleixen adequadament la seva funci\u00f3 d’oferir una plena garantia sanit\u00e0ria. Hi ha una s\u00e8rie de fets que, especialment en el cas dels pesticides disruptors hormonals<\/strong>, fan trontollar l’aparen\u00e7a de seguretat d’aquests nivells legals de subst\u00e0ncies a qu\u00e8 ens exposem quotidianament. Un d’aquests fets, s’indica fins i tot en informes de l’OMS, \u00e9s que per a aquest tipus de subst\u00e0ncies no est\u00e0 clar que pugui existir cap nivell segur, per baixa que sigui la concentraci\u00f3, a causa de la forma de funcionament del sistema hormonal sobre el qual actuen. Especialment, sobre els sectors de poblaci\u00f3 m\u00e9s sensibles com els nens o les embarassades. Els actuals sistemes oficials de test de seguretat qu\u00edmica no serveixen per avaluar adequadament aquest tipus d’efectes. A m\u00e9s, resulta totalment insuficient que nom\u00e9s avalu\u00ef i no massa b\u00e9, el risc d’exposar-se a un pesticida a\u00efllat, quan la realitat \u00e9s que ens exposem simult\u00e0niament a mescles d’ells. \u00c9s l’anomenat “efecte c\u00f2ctel”, que no es t\u00e9 en compte malgrat la seva import\u00e0ncia.<\/p>\n

\"Contaminantes<\/a><\/p>\n

Segons un recent informe d’Ecologistes en Acci\u00f3, peres, pomes, pr\u00e9ssecs, taronges, espinacs, cogombres … de cultiu convencional, resultaven estar molt contaminats amb residus de pesticides disruptors endocrins. Ens trobem aqu\u00ed davant d’aquest “efecte c\u00f2ctel”?<\/strong><\/p>\n

Efectivament, en una simple fruita de cultiu convencional, una poma, una maduixa, etc., pot haver 10 o m\u00e9s pesticides alhora. I si a aix\u00f2 li sumem els altres aliments no ecol\u00f2gics que arribarem a ingerir en un mateix \u00e0pat, cadascun amb els seus respectius pesticides… I encara hi ha m\u00e9s,… si tenim en compte que una persona sol tenir ja en el seu cos molts altres contaminants…, el c\u00f2ctel \u00e9s encara m\u00e9s gran. Ens exposem doncs, no a subst\u00e0ncies a\u00efllades sin\u00f3 a mescles d’elles i sabem que l’efecte d’aquestes barreges pot arribar a ser centenars de vegades superior al de les subst\u00e0ncies a\u00efllades.<\/p>\n

Per\u00f2 no havia prohibit fa anys la UE l’\u00fas de pesticides alteradors del sistema endocr\u00ed?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, veient l’amena\u00e7a que representava per a la salut p\u00fablica l’exist\u00e8ncia de pesticides amb aquestes propietats de disrupci\u00f3 endocrina, el Reglament 1107\/2009 de plaguicides de la Uni\u00f3 Europea va establir que no s\u2019havien d\u2019autoritzar pesticides que puguin causar aquest tipus d’efectes. No obstant aix\u00f2, la prohibici\u00f3 no s’ha complert fins a la data a Europa<\/strong>, ni est\u00e0 clar que vagi a aplicar-se degudament, per una s\u00e8rie de maniobres de la ind\u00fastria qu\u00edmica que, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diferents entitats, han retardat i intentat deformar la seva aplicaci\u00f3. La Comissi\u00f3 Europea, que tenia l’obligaci\u00f3 legal de publicar aquests criteris abans de desembre de 2013 -influ\u00efda per les pressions dels fabricants de pesticides- va retardar diverses vegades la seva publicaci\u00f3. En 2016, va presentar una proposta, que no s’adequava als criteris defensats per la comunitat cient\u00edfica i que va ser durament criticada per nacions com Su\u00e8cia, Dinamarca i Fran\u00e7a. Tal com estan ara les coses sembla que la poblaci\u00f3 espanyola i europea seguir\u00e0 exposant-se durant molt temps als pesticides disruptors endocrins. Per aix\u00f2 s’insta en l’informe a que els governs prenguin mesures al respecte a altres nivells.<\/p>\n

Quines podrien ser les mesures?<\/strong><\/p>\n

Doncs fonamentalment la regulaci\u00f3, les campanyes d’informaci\u00f3 ciutadana sobre els riscos reals d’aquests pesticides disruptors endocrins (informant, per exemple, que s\u00f3n subst\u00e0ncies sense llindar segur clar, sobretot durant la gestaci\u00f3, aix\u00ed com de les formes per evitar-ne l’exposici\u00f3, com l’alimentaci\u00f3 ecol\u00f2gica …) i l’agroecologia, per exemple. Dinamarca, ja ha posat en marxa un pla nacional per promoure l’agricultura ecol\u00f2gica i porten ja molt de temps reduint l’\u00fas de pesticides.<\/p>\n

Quin paper juga l’agricultura ecol\u00f2gica en el futur?<\/strong><\/p>\n

Doncs crec que \u00e9s l\u2019\u00fanica forma viable d’alimentar els 9.000 o 10.000 milions de persones que pot tenir el m\u00f3n en l’any 2050. Per contra, l’agricultura industrial, basada en l’agroqu\u00edmica \u00e9s una amena\u00e7a per a aconseguir-ho. Multitud d’estudis i informes (fins i tot de la pr\u00f2pia ONU), manifesten que l’agricultura industrial de la agroqu\u00edmica i els monocultius \u00e9s un absolut frac\u00e0s. No s’ha acabat amb la fam al m\u00f3n, s’han afavorit les plagues, empobrit els s\u00f2ls, que s’han enverinat junt amb les aig\u00fces, s’ha danyat la biodiversitat greument, ha destru\u00eft ocupaci\u00f3 i \u00e9s menys rendible per als agricultors…. augmenta el canvi clim\u00e0tic i acaba amb la pol\u00b7linitzaci\u00f3 (que \u00e9s clau per a la producci\u00f3 mundial d’aliments). L’agricultura ecol\u00f2gica \u00e9s, per contra, infinitament m\u00e9s productiva, m\u00e9s competitiva econ\u00f2micament, beneficia m\u00e9s persones i produeix aliments m\u00e9s sans i nutritius. <\/strong><\/p>\n