{"id":23082,"date":"2018-08-08T00:01:59","date_gmt":"2018-08-07T22:01:59","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=23082"},"modified":"2018-08-08T00:31:19","modified_gmt":"2018-08-07T22:31:19","slug":"especies-i-herbes-aromatiques-descobrir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2018\/08\/08\/especies-i-herbes-aromatiques-descobrir\/","title":{"rendered":"Esp\u00e8cies i herbes arom\u00e0tiques: tot un m\u00f3n per descobrir"},"content":{"rendered":"

La ruta de les esp\u00e8cies va servir d’enlla\u00e7 entre les grans civilitzacions d’Europa i el lluny\u00e0 Orient, durant m\u00e9s de 2.500 anys. Petites embarcacions \u00e0rabs, joncs xinesos i galeres portugueses i hisp\u00e0niques van navegar per una extensa xarxa de ports situats estrat\u00e8gicament als mars i oceans del Vell M\u00f3n. Les esp\u00e8cies i la seda es van convertir en el principal producte que Europa importava de l’\u00cdndia i d’Orient, i per facilitar-ne el tr\u00e0nsit, es van obrir noves rutes terrestres i mar\u00edtimes. L’intercanvi cultural i de patrimoni al llarg d’aquesta gran ruta entre Occident i Orient ha estat determinant per a la Hist\u00f2ria Universal.<\/p>\n

Des de l’Edat Antiga, les esp\u00e8cies i les herbes arom\u00e0tiques van adquirir un gran valor als mercats de les ciutats europees, ja que aquestes oferien quelcom encara m\u00e9s important que millorar la gastronomia, sovint mon\u00f2tona. Gr\u00e0cies a les esp\u00e8cies, a m\u00e9s d’enriquir i variar gustos, es podia conservar els aliments durant m\u00e9s temps, en una \u00e8poca en qu\u00e8 no es disposava de sistemes de refrigeraci\u00f3. Aix\u00ed mateix, els seus efectes terap\u00e8utics ben aviat tamb\u00e9 van ser reconeguts. Aquest valor intr\u00ednsec les va convertir en moneda de canvi i en alguns casos van arribar a ser tan valuoses com l’or, fins i tot, en substituci\u00f3 de moneda per pagar rescats de ciutats conquerides. La possessi\u00f3 dels territoris productors d’esp\u00e8cies va significar poder i riqueses per als que comerciaven amb elles i controlaven el seu tr\u00e0nsit.<\/strong><\/p>\n

A mitjans del segle XV, l’Imperi turc, pont geogr\u00e0fic entre Orient i Occident, va tallar les rutes que passaven pel seu territori i per tant va bloquejar l’arribada d’esp\u00e8cies a Europa. Arran d’aquest bloqueig, les Corones de Castella i Portugal van iniciar projectes propis per crear noves rutes mar\u00edtimes per arribar a l’\u00cdndia sense haver de passar per Turquia.<\/p>\n

El projecte de Ruta Portuguesa consistia a circumnavegar les costes d’\u00c0frica fins a arribar a l’\u00cdndia. Despr\u00e9s de diversos intents fallits, l’any 1.498, el navegant Vasco da Gama va aconseguir arribar a la ciutat de Calicut, al sud de l’Estat de Kerala. La Corona de Castella, a inst\u00e0ncies del projecte presentat per Crist\u00f2for Colom, va planejar una ruta que fins al moment mai ning\u00fa havia intentat. Conven\u00e7uts que la Terra era rodona (tot i que aleshores encara no s’havia demostrat) creien que viatjant cap a l’Oest travessant l’Atl\u00e0ntic hi trobarien l’est del continent Asi\u00e0tic. L\u00f2gicament, desconeixien l’exist\u00e8ncia del continent Americ\u00e0 i les illes del Carib, amb les quals, de manera inesperada, van topar-se creient que havien arribat a l’\u00cdndia.<\/p>\n

De vegades podem confondre les esp\u00e8cies amb els condiments. La diferencia rau en el fet que els condiments s’empren per donar m\u00e9s gust al menjar, com per exemple la sal. Les esp\u00e8cies augmenten la pres\u00e8ncia arom\u00e0tica, com per exemple la canyella. Aix\u00ed, doncs, les esp\u00e8cies s\u00f3n condiments, per\u00f2 els condiments poden no ser esp\u00e8cies.<\/p>\n

Les esp\u00e8cies que m\u00e9s fem servir s\u00f3n el pebre, el safr\u00e0, la canyella, el com\u00ed i la nou moscada<\/p><\/blockquote>\n

Avui, en el nostre patrimoni culinari, molt ric gr\u00e0cies a diverses aportacions de diferents cultures, les esp\u00e8cies que m\u00e9s fem servir s\u00f3n el pebre, el safr\u00e0, la canyella, el com\u00ed i la nou moscada<\/strong>. Les herbes arom\u00e0tiques tamb\u00e9 juguen un paper molt important a la nostra cuina tradicional i en els remeis casolans. La coneixen\u00e7a de les virtuts medicinals de les plantes i els processos d’elaboraci\u00f3 de remeis ancestrals adquirits per transmissi\u00f3 oral van propiciar a mitjans del segle XIX el naixement d’un ofici femen\u00ed: les trementinaires. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que m\u00e9s popularitat els va donar.<\/p>\n