Aix\u00f2 de que “abans tot durava m\u00e9s…”, o “em surt m\u00e9s car reparar-ho que comprar-ne un de nou” s\u00f3n comentaris quotidians, cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents. Qui no s’ha trobat en aquesta paradoxal situaci\u00f3? M\u00f2bils, electrodom\u00e8stics, ordinadors, peces d’autom\u00f2bil\u2026<\/p>\n
<\/p>\n
Es calcula que el 80% dels productes i materials que passen per les mans d’un consumidor es converteixen en escombraries al cap de pocs mesos. L’informe “What a Waste” del Banc Mundial estima que la quantitat de residus s\u00f2lids que es recullen anualment a tot el m\u00f3n augmentar\u00e0 fins a un 70% per a l’any 2025: de 1300 milions de tones que generem actualment es preveu que arribarem als 2200 milions de tones a l’any.<\/p>\n
La fabricaci\u00f3 de molts dels productes que utilitzem di\u00e0riament, comporta una extracci\u00f3 massiva de subst\u00e0ncies minerals, alts costos energ\u00e8tics i gran quantitat d’emissions de residus, la majoria d’ells t\u00f2xics, en les seves diferents fases de la cadena productiva, incloses les escombraries electr\u00f2niques. La revista World Watch publicava fa uns anys que el 15% de la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos industrialitzats consumeix el 61% del alumini, el 60% del plom, el 59% del coure i el 49% de l’acer de tot el m\u00f3n.<\/p>\n
![\"bombillas](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/bombillas_obsolescencia.jpg\")
I, curiosament, mentre el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic avan\u00e7a cap a la fabricaci\u00f3 de dispositius electr\u00f2nics cada vegada m\u00e9s diminuts, l’impacte ambiental dels mateixos creix. Muntanyes d’ordinadors, televisors, electrodom\u00e8stics, lectors de DVD o tel\u00e8fons m\u00f2bils acaben als contenidors d’escombraries, generant diversos riscos de contaminaci\u00f3. 150 milions d’ordinadors s\u00f3n transportats cada any als abocadors dels pa\u00efsos m\u00e9s desfavorits.<\/p>\n
Per\u00f2, com pot ser que amb la tecnologia de qu\u00e8 disposem avui dia, els productes de consum durin cada vegada menys? La resposta est\u00e0 en l’anomenada “obsolesc\u00e8ncia programada”, \u00e9s a dir, la manipulaci\u00f3 dels productes per determinar el seu cicle de vida \u00fatil. El concepte va n\u00e9ixer de la m\u00e0 d’un c\u00e0rtel de productors de bombetes de tot el m\u00f3n anomenat, Phoebus. Despr\u00e9s de la reuni\u00f3 a Ginebra, al desembre de 1924, aquest c\u00e0rtel va comen\u00e7ar a desenvolupar una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques com el control monopolitzat del producte i la planificaci\u00f3 del seu consum per la societat. Els fabricants van comen\u00e7ar a escur\u00e7ar la vida dels productes per augmentar-ne les vendes. Dissenyadors i enginyers van haver de comen\u00e7ar a canviar objectius i crear alguna cosa m\u00e9s fr\u00e0gil. Aix\u00ed es va comen\u00e7ar a fer girar la roda de l’economia de consum.<\/p>\n
En aquell moment, aproximadament el 60% de la riquesa mundial estava en mans del 40% de la poblaci\u00f3. Actualment, el 92 % de la riquesa mundial est\u00e0 en mans del 8% de la poblaci\u00f3. D’altra banda, segons l’Informe del Worldwatch Institute “La Situaci\u00f3 del M\u00f3n 2013<\/strong>“, “nom\u00e9s l\u201911% de la poblaci\u00f3 mundial genera al voltant de la meitat de les emissions de CO2. “S\u00f3n dades que, clarament, q\u00fcestionen la sostenibilitat d’aquest model.<\/p>\n “Aix\u00ed es va comen\u00e7ar a fer girar la roda de l’economia de consum”<\/strong><\/span><\/p>\n El primer producte al qual se li va aplicar l’obsolesc\u00e8ncia programada va ser, per tant, la bombeta. Des que el 1881 Edison la patent\u00e9s, i amb tots els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que tenim, es podria pensar que les bombetes que utilitzem avui en dia haurien de ser millors que les de llavors per\u00f2 la veritat \u00e9s que no \u00e9s aix\u00ed. I no perqu\u00e8 no tinguem la capacitat necess\u00e0ria per fer-ho, sin\u00f3 perqu\u00e8 els fabricants les fan, a prop\u00f2sit, amb una programaci\u00f3 de vida limitada. Per\u00f2, \u00bf\u00e9s possible el creixement de l’economia sense obsolesc\u00e8ncia programada i el seu conseq\u00fcent impacte mediambiental?<\/p>\n Benito Muros, inventor de la bombeta IWOP, ho ha demostrat. Aquesta bombeta dura tota la vida i \u00e9s l’\u00fanica del m\u00f3n reparable i actualitzable. Segons aquest empresari espanyol, “necessitem un model econ\u00f2mic diferent, que no estigui basat en el consumisme. En fabricar una bombeta sense aquesta obsolesc\u00e8ncia programada”, diu Benito Muros, “he volgut demostrar, perqu\u00e8 no em creien…, que \u00e9s possible crear una empresa que no tingui com a objectiu principal aconseguir beneficis econ\u00f2mics, sin\u00f3 socials\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Això de que “abans tot durava més…”, o “em surt més car reparar-ho que comprar-ne un de nou” són comentaris quotidians, cada vegada més freqüents. Qui no s’ha trobat en aquesta paradoxal situació? Mòbils, electrodomèstics, ordinadors, peces d’automòbil…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":673,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[2016,1591,2019,1590,224,2014,1067,2017,2015,2018],"class_list":["post-2318","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat","tag-caducidad","tag-gandarillas","tag-insostenible","tag-marta","tag-motor","tag-obsolescencia","tag-periodista","tag-planificada","tag-programada","tag-sistema"],"yoast_head":"\n