![\"Pesticidas](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/PAG.24_SECCIO_MEDI_AMBIENT_PESTICIEDES_AIGUES.jpg\")
<\/p>\nUn dels greus problemes que afecten a nivell global a les \u00e0rees desenvolupades del m\u00f3n \u00e9s la contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces, tant superficials com subterr\u00e0nies, per pesticides.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Els pesticides es detecten de forma habitual en l’an\u00e0lisi de les aig\u00fces superficials de rius i en els pous d’aigua potable i de reg. L’\u00fas massiu d’aquests contaminants t\u00e9 un efecte negatiu sobre la<\/strong> fauna aqu\u00e0tica de rius i mars<\/strong>, per\u00f2 no nom\u00e9s, ja que tamb\u00e9 afecta les poblacions humanes<\/strong> que s’abasteixen i la utilitzen per beure, cuinar, la higiene di\u00e0ria, o en activitats l\u00fadiques i d’esbarjo com les piscines.<\/p>\n S’observa la pres\u00e8ncia de plaguicides t\u00f2xics en totes les conques analitzades, majorit\u00e0riament insecticides i herbicides<\/p><\/blockquote>\n La principal i m\u00e9s important font d’entrada de pesticides al medi ambient \u00e9s l’agricultura convencional. Els pesticides s\u00f3n mol\u00e8cules qu\u00edmiques dissenyades per actuar com verins letals sobre els organismes diana, per\u00f2 a causa de la seva toxicitat, poden tamb\u00e9 fer mal a altres organismes vius. Aix\u00ed, gran nombre d’insecticides s\u00f3n tamb\u00e9 t\u00f2xics per als mam\u00edfers o peixos<\/strong>. Aix\u00f2 ha portat a que un ampli nombre de pesticides hagin estat prohibits per la seva letalitat, en causar danys i malalties en animals i \u00e9ssers humans. I aquest \u00fas massiu t\u00e9 com a resultat la pres\u00e8ncia de mol\u00e8cules de pesticides, o de restes d’aquestes, en els aliments i en el medi ambient.<\/p>\n Desenes de pesticides s’associen amb trastorns endocrins. S\u00f3n coneguts com a disruptors endocrins<\/strong>, terme que va ser encunyat per la comunitat cient\u00edfica en 1991. Els investigadors van descobrir que les dones que menjaven peix contaminat per PCB, encara que fos en tan poca quantitat com dues vegades al mes, donaven a llum nadons m\u00e9s petits i de menor pes, nadons que presentaven d\u00e8ficit i deteriorament de mem\u00f2ria, d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, i problemes de falta d’atenci\u00f3.<\/p>\n Els disruptors endocrins interfereixen amb els sistemes de senyalitzaci\u00f3 hormonal del cos<\/p><\/blockquote>\n S\u00f3n compostos que entorpeixen amb la natural producci\u00f3, alliberament, transport, metabolisme, uni\u00f3, acci\u00f3 o eliminaci\u00f3 d’hormones en el cos. Les hormones regulen el creixement i el desenvolupament, la resposta a l’estr\u00e8s, el metabolisme, la reproducci\u00f3 i altres funcions org\u00e0niques fonamentals. Se sospita que els disruptors endocrins causen disminuci\u00f3 del nombre d’espermatozoides, provoquen infertilitat, retard en el desenvolupament sexual, obesitat, diabetis i c\u00e0ncer. S’associen al c\u00e0ncer de mama i al c\u00e0ncer de pr\u00f2stata.<\/p>\n La funci\u00f3 endocrina \u00e9s tremendament sensible, de manera que petites alteracions durant certes etapes del cicle de vida poden conduir a efectes perdurables. Hi ha evid\u00e8ncia que l’exposici\u00f3, sobre poblacions d’invertebrats, peixos, aus, r\u00e8ptils i mam\u00edfers, a pesticides disruptors del sistema endocr\u00ed actua desfavorablement sobre el seu desenvolupament reproductiu. Es produeix feminitzaci\u00f3 de peixos, retard i diferenciaci\u00f3 sexual anormal en calamars exposats a plaguicides organoclorats, pres\u00e8ncia simult\u00e0nia d’ambd\u00f3s \u00f2rgans reproductius masculins i femenins en diferents esp\u00e8cies de gaster\u00f2podes marins. Hi ha una \u00e0mplia i contrastada evid\u00e8ncia cient\u00edfica de problemes endocrins associada als disruptors hormonals.<\/p>\n Est\u00e0 demostrat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’aportaci\u00f3 en el cabal de compostos estrog\u00e8nics, de canvis en els \u00f2rgans reproductius de peixos i mol\u00b7luscs en els rius d’Europa i Am\u00e8rica del Nord. Els canvis anat\u00f2mics i fisiol\u00f2gics que es produeixen en la fauna s\u00f3n la feminitzaci\u00f3 de les g\u00f2nades masculines.<\/p>\n La situaci\u00f3 dels rius espanyols no \u00e9s bona. De les dades oficials dels Programes de Vigil\u00e0ncia de la Qualitat de les Aig\u00fces duts a terme per les confederacions hidrogr\u00e0fiques espanyoles, s’observa la pres\u00e8ncia de plaguicides t\u00f2xics en totes les conques analitzades, majorit\u00e0riament insecticides i herbicides, sent les conques hidrogr\u00e0fiques m\u00e9s contaminades aquelles amb una agricultura m\u00e9s intensiva, especialment la del X\u00faquer, que \u00e9s la m\u00e9s afectada. Plaguicides molts d’ells disruptors hormonals endocrins, capa\u00e7os d’afectar el sistema endocr\u00ed d’\u00e9ssers humans i esp\u00e8cies animals.<\/p>\n La principal i m\u00e9s important font d’entrada de pesticides al medi ambient \u00e9s l’agricultura convencional<\/p><\/blockquote>\n Els plaguicides detectats en les aig\u00fces majorit\u00e0riament no estan autoritzats a la UE. Crida l’atenci\u00f3 que segueixin presents en les aig\u00fces plaguicides prohibits fa anys per la seva elevada toxicitat ambiental i persist\u00e8ncia a la degradaci\u00f3, altament perillosos per al medi ambient. \u00c9s el cas del DDT, el lind\u00e0, l’atrazina o el endosulfan. Totes aquestes subst\u00e0ncies poden actuar de forma sin\u00e8rgica amb altres contaminants, variant la seva \u00a0potencial toxicitat, la seva dosi letal, i la manera d’actuaci\u00f3 sobre els diferents organismes exposats. Els compostos detectats pertanyen a diferents grups qu\u00edmics, com organofosforats, (clorpirifos, diazinon), organoclorats (dieldrina, hexaclorobenz\u00e8, DDT i els seus metab\u00f2lits DDE i DDD, lind\u00e0 i els seus is\u00f2mers i metab\u00f2lits alfa i beta-HCH), clorotriazinas (atrazina, terbutilazina), fenilureas (diuron i isoproturon), cloroacetanilidas (alacloro).<\/p>\n![\"Pesticidas](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/PAG.25_SECCIO_MEDI_AMBIENT_PESTICIDESl.jpg\")
<\/p>\n