![\"Patatas](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/patatas-transgenicas-2.jpg\")
<\/p>\nUn cop m\u00e9s ens enfrontem a un potencial problema lligat a un producte agr\u00edcola, en aquest cas un aliment d’ampli \u00fas i gran popularitat. Un problema que s’albira en l’horitz\u00f3 i que de segur portar\u00e0 amb ell la pol\u00e8mica. Es tracta d’un nou cas d’un organisme modificat gen\u00e8ticament (OGM), m\u00e9s concretament, de la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica duta a terme sobre un producte de consum massiu, la patata. Una modificaci\u00f3 gen\u00e8tica, que com veurem a continuaci\u00f3, no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica.<\/p>\n
<\/p>\n
Els organismes modificats gen\u00e8ticament s’han convertit en tema recurrent i habitual. Estem molt acostumats a sentir-ne parlar\u00a0 en els mitjans de comunicaci\u00f3, per\u00f2 no tothom coneix amb certesa a qu\u00e8 es refereix i de que es tracta. Per aix\u00f2, abans de parlar de patates modificades gen\u00e8ticament hem de comentar breument que s\u00f3n els OGM i que implica la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica d’organismes.<\/p>\n
Un organisme modificat gen\u00e8ticament \u00e9s un organisme el genoma del qual ha estat modificat en un laboratori. El genoma d’aquest organisme s’ha dissenyat per afavorir determinades caracter\u00edstiques o trets biol\u00f2gics desitjats pels seus creadors, els enginyers gen\u00e8tics, per potenciar determinades caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques, com poden ser sabor, aspecte, resist\u00e8ncia a infeccions i plagues, resist\u00e8ncia a situacions l\u00edmit, com la derivada de manca d’aigua en episodis de sequera. A difer\u00e8ncia de l’agricultura i ramaderia tradicional, la producci\u00f3 de races i varietats no s’aconsegueix mitjan\u00e7ant temps, esfor\u00e7 i atzar, mitjan\u00e7ant la pr\u00e0ctica de criar individus que tinguin els trets desitjats, individus que s’aparellen i per recombinaci\u00f3 g\u00e8nica fixen aquests car\u00e0cters. La difer\u00e8ncia rau en qu\u00e8 s’actua en laboratori sobre el genoma d’aquests individus i aquest genoma es modifica en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques buscades, obtenint per aquest procediment un organisme que t\u00e9 les peculiaritats desitjades per als fins desitjats.<\/p>\n
Per aconseguir la modificaci\u00f3 gen\u00e8tica s’utilitzen t\u00e8cniques de recombinaci\u00f3 de l’ADN, t\u00e8cniques que permeten actuar sobre el genoma amb precisi\u00f3 extrema a nivell molecular. La modificaci\u00f3 pot ser duta a terme sobre un gen, modificant molecularment part d’aquest, o b\u00e9 inserint un gen o gens d’una altra esp\u00e8cie no relacionada amb l’organisme sobre el qual s’actua<\/strong>, i que aportar\u00e0 aquella o aquelles caracter\u00edstiques o peculiaritats que es busquen. Els trets que s’obtenen mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e8cnica no s’aconseguirien f\u00e0cilment mitjan\u00e7ant la selecci\u00f3 natural tradicional, i en alguns casos, no s’obtindrien mai mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n La modificaci\u00f3 gen\u00e8tica d’organismes t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria en l’agricultura, buscant, al principi, la resist\u00e8ncia a plagues i malalties, a condicions ambientals, i a certs tractaments qu\u00edmics com s\u00f3n els herbicides<\/strong>. Actualment es va m\u00e9s enll\u00e0, i el que es diu que s’est\u00e0 buscant \u00e9s millorar la qualitat del producte, tant caracter\u00edstiques organol\u00e8ptiques com nutricionals. Un bon nombre de modificacions transg\u00e8niques estan dirigides a obtenir resist\u00e8ncia als herbicides usats en l’agricultura, com \u00e9s el cas del glifosat. Les varietats transg\u00e8niques conreades de la soja i del blat de moro s\u00f3n resistents a aquest compost qu\u00edmic. Altres modificacions van dirigides a augmentar resist\u00e8ncia enfront de insectes. Es busca combatre els insectes des de la mateixa planta, de manera que es dissenyen introduint-los en el seu genoma els gens del bacteri Bacillus thuringiensis<\/em><\/strong> que s\u00f3n letals per a ells. Aquest bacteri ed\u00e0fic est\u00e0 sent usat molt efica\u00e7ment com a alternativa biol\u00f2gica als plaguicides, havent demostrat reiteradament que \u00e9s un bon substitut als insecticides que s’usen en l’agricultura.<\/p>\n Un exemple de cultiu transg\u00e8nic l’objectiu del qual \u00e9s augmentar el valor nutricional el trobem en l’arr\u00f2s daurat, que ha estat dissenyat amb tres gens que sintetitzen biol\u00f2gicament el betacarot\u00e8, precursor de la vitamina A. El m\u00f3n dels OGM agr\u00edcoles \u00e9s molt variat. Centrem-nos en la patata OGM batejada com Innata.<\/p>\n Aquest organisme modificat gen\u00e8ticament va ser aprovat pel USDA en 2014 i per la FDA el 2015 per al seu \u00fas en agricultura. El seu nom ve pel fet que per a la seva millora no s’ha utilitzat material extern d’altres esp\u00e8cies, sin\u00f3 \u00fanicament gens “innats” de les patates, gens que s’han desactivat mitjan\u00e7ant biotecnologia. Les modificacions introdu\u00efdes tenen com a fi evitar l’aparici\u00f3 de dos problemes que les seves parentes no modificades tenen. D’una banda, la gran concentraci\u00f3 de l’amino\u00e0cid asparagina, i per l’altre el problema dels blaus o taques negres. La asparagina, juntament amb el mid\u00f3, reacciona a altes temperatures formant l’acrilamida durant el cuinat. L’acrilamida se sap que \u00e9s un cancerigen en humans, pel que \u00e9s necessari controlar la seva aparici\u00f3 durant el fregit. Pel que fa a les taques negres, aquesta varietat ofereix major resist\u00e8ncia a l’impacte que els causen durant la recollida i el transport. El morat es produeix quan un tubercle colpeja contra un objecte que danya les c\u00e8l\u00b7lules que estan sota la pell sense arribar a trencar-la. Al cap d’un o dos dies el teixit danyat es torna cada vegada m\u00e9s fosc fins a fer-se negre.<\/p>\n Els detractors d’aquest OGM diuen entre altres coses que justament el morat \u00e9s la forma visible que la patata est\u00e0 danyada i pot es estar podrint, de manera que les t\u00e8cniques biotecnol\u00f2giques usades per emmascarar l’ennegriment poden fer que els consumidors ingereixin un producte en mal estat originant problemes per la salut.<\/p>\n![\"patatas](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/patatas-transgenicas-1.jpg\")
<\/p>\n