“S\u2019ha d’estar boig o ser economista, per creure que el creixement pot ser il\u00b7limitat en un planeta amb recursos finits”. Amb aquesta frase, Serge Latouche, el prestigi\u00f3s economista franc\u00e8s, autor de la “Teoria del decreixement<\/i>“, alerta amb cert humor, que vivim en una societat on el consum ha deixat de ser una manera de satisfer les nostres necessitats per esdevenir un fi en si mateix i que si no apostem per una altra forma de fer les coses, estem abocats al desastre.<\/p>\n
<\/p>\n
En l’\u00faltim informe “Planeta viu” de WWF s’advertia que “actualment utilitzem un 50 per cent m\u00e9s de recursos dels que la Terra pot proveir i que, si no canviem de rumb, aquesta xifra creixer\u00e0 molt r\u00e0pid: el 2030, fins i tot dos planetes no seran suficients<\/i>\u201d.<\/p>\n
En aquest sentit, l’obsolesc\u00e8ncia programada, de la qual ja vam comen\u00e7ar a parlar al n\u00famero anterior, \u00e9s a dir, la caducitat deliberada i predissenyada pels fabricants per escur\u00e7ar la vida \u00fatil dels articles, resulta ser la clau d’un consumisme descontrolat que \u00e9s urgent frenar.<\/p>\n
Cada any, els aparells electr\u00f2nics, els electrodom\u00e8stics, els dispositius, els cotxes… introdueixen “millores” en la fabricaci\u00f3, que es tradueixen en una millor funcionalitat. Millores que, per\u00f2, no signifiquen que s’allargui la vida de l’article en si. Per\u00f2 no nom\u00e9s passa en el sector de l’electr\u00f2nica o l’automoci\u00f3. La roba, el cal\u00e7at, les joguines, els llibres de text..: la moda d’una temporada a una altra, canvien els formats i les tend\u00e8ncies.<\/p>\n
\u00c9s aix\u00ed com entra en joc un altre tipus d’obsolesc\u00e8ncia: l’anomenada obsolesc\u00e8ncia percebuda<\/strong><\/em>. Es tracta dels intents deliberats, per part de les empreses, de generar el desig de comprar nous productes per mantenir-se al dia en les \u00faltimes tecnologies o tend\u00e8ncies. En aquest sentit, la publicitat \u00e9s tamb\u00e9 un eix clau. Segons els \u00faltims estudis, rebem una mitjana de 3000 anuncis publicitaris al dia.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, \u00e9s precisament, en aquest tram de la cadena, on els consumidors hem d’intentar ser m\u00e9s conscients de la nostra capacitat de decisi\u00f3 i plantejar-nos la nostra responsabilitat en aquesta espiral de consum en la qual hipotequem el nostre futur per coses que no necessitem, endeutant-nos \u00a0per consumir i treballant per pagar un deute cada vegada m\u00e9s gran.<\/p>\n Qu\u00e8 podem fer com a consumidors? D’entrada, encara que ens ho posin dif\u00edcil, ser conscients que en consumir, estem decidint sobre el model que volem.<\/p>\n Abans de comprar, reflexionar i assegurar-nos que realment ho necessitem. La situaci\u00f3 actual del nostre pa\u00eds est\u00e0 sent determinant per deixar de comprar coses que no necessitem amb els diners que no tenim. Per\u00f2 aquesta hauria de ser una opci\u00f3 m\u00e9s que una obligaci\u00f3.<\/p>\n Si som “manetes” o en coneixem a algun proper, intentar reparar. I en qualsevol cas, si no \u00e9s possible, acudir a un punt net. Tamb\u00e9 hi ha col\u00b7lectius que ajuden a resoldre els errors dels aparells per donar-los una vida m\u00e9s llarga que la prevista.<\/p>\n Compartir els productes duradors que ja no volem i abans de llen\u00e7ar-los esbrinar si poden ser \u00fatils a alg\u00fa del nostre entorn o a alguna ONG, associaci\u00f3, centre d’acollida…<\/p>\n Comprar de segona m\u00e0, llogar… poden ser opcions interessants en molts dels productes que consumim, abans de llan\u00e7ar-nos a comprar-ne un de nou. A m\u00e9s es tornaria a crear ocupaci\u00f3 en aquest sector.<\/p>\n Procurar buscar productes dissenyats per ser desmuntats, reparats i reciclables. A m\u00e9s triar els dispositius de f\u00e0cil maneig i, si \u00e9s possible, que no depenguin de fonts energ\u00e8tiques contaminants (per exemple, triar solar abans que piles).<\/p>\n I sobretot, intentar estar m\u00e9s informats i con\u00e8ixer m\u00e9s sobre els productes i les empreses a les que comprem. Donar suport a les empreses que fabriquin productes nets i amb major durabilitat i, en la mesura del possible, de fabricaci\u00f3 local. Practicar la compra al comer\u00e7 de barri.<\/p>\n La tecnologia ho permet i el planeta ho agraeix. El creixement sense la caducitat programada i sense el perjudici al nostre medi ambient ja \u00e9s una realitat que alguns estan duent a terme. No nom\u00e9s decidim a les urnes, tamb\u00e9 en produir i en consumir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “S’ha d’estar boig o ser economista, per creure que el creixement pot ser il·limitat en un planeta amb recursos finits”. Amb aquesta frase, Serge Latouche, el prestigiós economista francès, autor de la “Teoria del decreixement“, alerta amb cert humor, que vivim en una societat on el consum ha deixat de ser una manera de satisfer […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":673,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[2232,1591,2231,1590,2014,2230,1067,2015],"class_list":["post-2582","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat","tag-elegimos","tag-gandarillas","tag-imponen","tag-marta","tag-obsolescencia","tag-percibida","tag-periodista","tag-programada"],"yoast_head":"\n