![\"Tiempo](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Tiempo-de-rehacer-viejas-alianzas_.jpg\")
<\/p>\nAls anys 70 i 80, trobar un aliment produ\u00eft de forma biol\u00f2gica, com es deien llavors, era tota una proesa, nom\u00e9s destinada a alguns consumidors una mica estrafolaris i contracorrent. Cosa de quatre bojos, sobre tot en opini\u00f3 dels productors, t\u00e8cnics, professors i investigadors agraris de l\u2019\u00e8poca, absolutament abocats a la intensivitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 dels aliments i al que llavors es considerava, de forma gaireb\u00e9 indiscutible, la modernitzaci\u00f3 del sector agrari i de la pagesia.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Una pagesia<\/strong> que, inexorablement, ha pagat un alt preu per aquesta modernitzaci\u00f3 i que actualment est\u00e0 en vies d\u2019extinci\u00f3. Les empreses familiars agr\u00e0ries dels pa\u00efsos occidentals i benestants, com el nostre, subsisteixen m\u00e9s pels subsidis i les rendes no agr\u00e0ries que pel fruit del seu treball productiu, i quan la persona que dirigeix l\u2019empresa es jubila, sovint no hi ha ning\u00fa al darrere i s\u2019acaba una llarga l\u00ednia de treball i la nostra societat fa un pas m\u00e9s cap al desastre col\u00b7lectiu, ignorants de la immensa p\u00e8rdua que significa aquesta sagnia, p\u00e8rdua de sobirania alimentaria, de coneixement i cultura rural, de biodiversitat, de paisatge i conservaci\u00f3 del nostre territori, fins i tot de l\u2019equilibri clim\u00e0tic i de la capacitat de recuperaci\u00f3 del nostre rebost.<\/p>\n Catalunya<\/strong> n\u2019\u00e9s un bon exemple. Una societat que progressivament va donant l\u2019espatlla a la pagesia i a la cultura rural, que assisteix imp\u00e0vida a la p\u00e8rdua de la seva poblaci\u00f3 agr\u00e0ria, sovint refugiada en produccions intensives residuals i d\u2019alt impacte ambiental, en mans de grans empreses que controlen les produccions, els insums i els preus, per les quals els pagesos passen a ser una mera ma d\u2019obra esfor\u00e7ada per\u00f2 circumstancial. Mentrestant, rius d\u2019aliments barats arriben als nostres comer\u00e7os per terra, mar i aire, ja sigui estiu o hivern, no importa l\u2019\u00e8poca, el consum i l\u2019explotaci\u00f3 insostenible de recursos i el malbaratament energ\u00e8tic constitueixen la nova religi\u00f3 de les societats riques i opulentes, i els grans centres i eixos comercials en s\u00f3n les seves catedrals i els fons d\u2019inversi\u00f3 els seus tresors.<\/p>\n El consum i l\u2019explotaci\u00f3 insostenible de recursos i el malbaratament energ\u00e8tic constitueixen la nova religi\u00f3 de les societats riques i opulentes<\/p><\/blockquote>\n Aquesta indifer\u00e8ncia social ve generada per una societat molt urbana i hedonista<\/strong>, que ha perdut la connexi\u00f3 amb la terra i els coneixements b\u00e0sics, ofegada en una allau d\u2019informaci\u00f3 generalment in\u00fatil i desconnectada de les necessitats i problemes reals. Al mateix temps, milions de persones malden per sobreviure i molts han de marxar del seu lloc d\u2019origen, en un \u00e8xode social que nom\u00e9s ha fet que comen\u00e7ar i que cada cop ser\u00e0 m\u00e9s gran i dram\u00e0tic. El canvi clim\u00e0tic, \u00a0l\u2019increment demogr\u00e0fic i els conflictes pol\u00edtics agreujaran exponencialment aquests problemes.<\/p>\n Per\u00f2 si parem be l\u2019orella, podem escoltar veus i tamb\u00e9 veure projectes que creixen<\/strong>, potser humils com les herbes del camp, per\u00f2 igual de poderoses i obstinades que elles. En llocs perduts i oblidats, en comunitats pobres i fora dels camins m\u00e9s transitats, per\u00f2 tamb\u00e9 en les ciutats i els seus entorns. Fins i tot a l\u2019ombra d\u2019institucions poderoses. Recon\u00e8ixer aquestes veus i apreciar aquests treballs requereix esfor\u00e7 i sintonia.\u00a0 Per\u00f2 ens hi va el nostre futur.<\/p>\n Sovint pensem que tot est\u00e0 fet i que les nostres accions no serveixen de gaire, que determinats esfor\u00e7os no valen la pena. Efectivament, nom\u00e9s som una gota d\u2019aigua, per\u00f2 una gota d\u2019aigua que amb el seu moviment ajuda a esculpir el seu entorn en un o altre sentit. Nom\u00e9s cal decidir si a aquest moviment li volem imprimir una for\u00e7a pr\u00f2pia o tan sols ens deixem arrossegar pel corrent<\/strong>. No importa que el nostre impacte sigui molt limitat, tot i aix\u00ed, condiciona el nostre valor real i te un impacte en la nostra rodalia, igual que el treball an\u00f2nim de milers de generacions de pagesos han conformat els nostres territoris i una bona part de la nostra cultura.<\/p>\n Un dels grans problemes de la nostra pagesia es la manca d\u2019aliances i de for\u00e7a<\/strong>. Com ja hem dit, cada cop son menys i estan quedant a\u00efllats entre si, per\u00f2 sobretot, la poblaci\u00f3 no dep\u00e8n de la seva pr\u00f2pia pagesia per alimentar-se, ja que hi han perdut la connexi\u00f3, quan no el respecte. Fins i tot s\u2019ha perdut la noci\u00f3 de \u201cla nostra pagesia\u201d. A ulls de molts, els aliments neixen en les prestatgeries dels hipermercats, des d\u2019on es traslladen a les neveres de casa o a les cuines dels restaurants, mentre que els pagesos s\u00f3n com una mena d\u2019\u00e9ssers folkl\u00f2rics que es poden albirar de lluny mentre es va a la muntanya o a la platja en busca del merescut oci i descans.<\/p>\n![\"Tiempo](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/Tiempo-de-rehacer-viejas-alianzas_2.jpg\")
<\/p>\n