{"id":28258,"date":"2019-10-20T11:00:58","date_gmt":"2019-10-20T09:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=28258"},"modified":"2021-01-05T14:37:55","modified_gmt":"2021-01-05T12:37:55","slug":"que-es-la-agroecologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2019\/10\/20\/que-es-la-agroecologia\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s la Agroecologia?"},"content":{"rendered":"

L’agroecologia<\/strong> \u00e9s una ci\u00e8ncia al servei de models agroalimentaris, veritablement sostenibles.<\/p>\n

\"\u00bfQu\u00e9<\/p>\n

L’\u00e9sser hum\u00e0 ha acumulat coneixements sobre l’entorn, per transformar la realitat circumdant; al mateix temps que accedia a altres sabers obtinguts mitjan\u00e7ant una metodologia espec\u00edfica -el m\u00e8tode cient\u00edfic- i ha estat a aquest mode d’adquisici\u00f3 de coneixements, al que se li ha donat el nom de ci\u00e8ncia.<\/p>\n

L’agronomia<\/strong> \u00e9s la ci\u00e8ncia aplicada al maneig dels sistemes agraris. Agronomia prov\u00e9 del llat\u00ed ager <\/em>que significa camp i del grec nomos<\/em> que significa llei. Segons el diccionari de la RAE \u00e9s el “conjunt de coneixements aplicables al cultiu de la terra, derivats de les ci\u00e8ncies exactes, f\u00edsiques i econ\u00f2miques”.<\/p>\n

Hauria llavors resultar evident, que la pr\u00e0ctica agron\u00f2mica estaria recolzada per bases s\u00f2lides cient\u00edfiques i t\u00e8cniques i que aquestes, assegurarien l’adopci\u00f3 d’estrat\u00e8gies reconegudes, per aconseguir sistemes de producci\u00f3 sostenibles.<\/p>\n

L’agroecologia \u00e9s una ci\u00e8ncia innovadora, encara en construcci\u00f3, sist\u00e8mica, hol\u00edstica, interdisciplin\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n

No obstant aix\u00f2, aquest raonament l\u00f2gic, no ofereix els resultats esperats, quan analitzem la pr\u00e0ctica agr\u00e0ria industrial, sorgint nombroses incongru\u00e8ncies, per exemple qu\u00e8 fa que objectius sensats basats en paradigmes cient\u00edfics, condueixin a processos ambientals irreversibles o a greus impactes socioecon\u00f2mics? Com una ci\u00e8ncia enfocada a la producci\u00f3, degrada els pilars que sustenten la productivitat a trav\u00e9s de l’erosi\u00f3 del s\u00f2l, la contaminaci\u00f3 de l’aigua, la p\u00e8rdua de l’agrobiodiversitat? Per qu\u00e8 la seva pr\u00e0ctica soscava les arrels del desenvolupament endogen al menysprear el coneixement tradicional, l’agricultura familiar, l’autosufici\u00e8ncia, els recursos fitogen\u00e8tics locals?<\/p>\n

La realitat \u00e9s que l’enfocament cient\u00edfic que sustenta les ci\u00e8ncies agr\u00e0ries<\/strong> i per tant, el model de producci\u00f3 agr\u00e0ria industrial, ha de ser severament q\u00fcestionat i al mateix temps, \u00e9s necessari i urgent l’adopci\u00f3 d’altres paradigmes per a l’adquisici\u00f3 del coneixement a nivell conceptual i experiencial. En aquest context, sorgeix una ci\u00e8ncia innovadora, encara en construcci\u00f3, sist\u00e8mica, hol\u00edstica, interdisciplin\u00e0ria, anomenada Agroecologia.<\/p>\n

\"\u00bfQu\u00e9<\/p>\n

L’agroecologia<\/strong> \u00e9s una ci\u00e8ncia que proposa un enfocament de l’activitat agr\u00e0ria centrat no nom\u00e9s en la producci\u00f3, sin\u00f3 en l’estabilitat ecol\u00f2gica i l’efici\u00e8ncia socioecon\u00f2mica i l’\u00e8tica, dels models de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum.<\/p>\n

Com a ci\u00e8ncia, es nodreix del coneixement tradicional i del provinent d’altres ci\u00e8ncies –agr\u00e0ries, naturals, socials…- abordant el maneig de les finques de manera sist\u00e8mica, \u00e9s a dir com un conjunt de components interdependents i interrelacionats que es mostren i responen com un tot unificat. Com a model d’usos, dissenya sistemes agroalimentaris sostenibles de marcat car\u00e0cter local, que optimitzen i estabilitzen la producci\u00f3 i conserven els recursos productius frenant i mitigant els efectes actuals i futurs del canvi clim\u00e0tic i enfortint la sobirania i la seguretat aliment\u00e0ria<\/strong>. Com a moviment social, persegueix papers multifuncionals per a l’activitat agr\u00e0ria; promou l’\u00e8tica, la just\u00edcia i la igualtat de g\u00e8nere, nodreix la identitat i la cultura local, i refor\u00e7a la resili\u00e8ncia social, econ\u00f2mica i agroambiental de les zones rurals.<\/strong><\/p>\n

Els principis b\u00e0sics de l’agroecologia per al maneig agrosist\u00e8mic inclouen: el reciclatge de nutrients i energia, l’eliminaci\u00f3 de biocides; l’augment de la mat\u00e8ria org\u00e0nica i l’activitat biol\u00f2gica del s\u00f2l; la conservaci\u00f3 de biodiversitat i els recursos fitogen\u00e8tics dels agrosistemes en temps i espai; la integraci\u00f3 dels cultius amb la ramaderia, i l’optimitzaci\u00f3 de les interaccions i la productivitat del sistema agr\u00edcola en la seva totalitat, en lloc dels rendiments a\u00efllats de les diferents esp\u00e8cies (Gliessman 1998). Els sistemes agroecol\u00f2gics estan profundament arrelats en la racionalitat ecol\u00f2gica de l’agricultura tradicional i est\u00e0 demostrat que s\u00f3n clim\u00e0ticament resilients (Altieri, 2009).<\/p>\n

L’agroecologia compta actualment amb el suport d’un nombre cada vegada m\u00e9s gran d’experts dins de la comunitat cient\u00edfica i d’organismes i organitzacions internacionals<\/p><\/blockquote>\n

Que l’agroecologia \u00e9s una ci\u00e8ncia necess\u00e0ria \u00e9s una realitat que ning\u00fa posa en dubte, en un escenari en el qual la producci\u00f3 d’aliments est\u00e0 danyant el planeta i posant en una disjuntiva el compliment dels Objectius del Desenvolupament Sostenible. L’any 2010 l’Informe del Relator Especial sobre el dret a l’alimentaci\u00f3, Olivier De Schutter<\/em> exposava clarament que \u00abavan\u00e7ar cap a formes agroecol\u00f2giques \u00e9s necessari si volem alimentar el m\u00f3n, lluitar contra la pobresa rural i combatre el canvi clim\u00e0tic al mateix temps\u00bb.<\/p>\n

L’agroecologia compta actualment amb el suport d’un nombre cada vegada m\u00e9s gran d’experts dins de la comunitat cient\u00edfica i d’organismes i organitzacions internacionals, aix\u00ed com d’organitzacions de base com Via Campesina, sindicats agraris, col\u00b7lectius socials, etc.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, encara queda un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer, ja que l’agroecologia no \u00e9s un bany de conceptes ambientalistes per a l’enginyeria, \u00e9s una transformaci\u00f3 radical en la manera de concebre la producci\u00f3, la transformaci\u00f3, la distribuci\u00f3 dels aliments; la conservaci\u00f3 dels recursos; els drets sobre la propietat de la terra; la igualtat intergeneracional i de g\u00e8nere; aix\u00ed com sobre l’obligaci\u00f3 de proveir a tota la humanitat d’una alimentaci\u00f3 vital, equilibrada i sana<\/strong>; tot aix\u00f2 necessita de canvis en els \u00e0mbits socials, pol\u00edtics, culturals, \u00e8tics, econ\u00f2mics, cient\u00edfics, t\u00e8cnics que hem d’assumir ja, perqu\u00e8 l’agroecologia \u00e9s la ci\u00e8ncia que pot permetre la continu\u00eftat present i futura de l’\u00e9sser hum\u00e0 en aquest planeta.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies esmentades:<\/p>\n