{"id":3036,"date":"2014-08-27T10:41:26","date_gmt":"2014-08-27T10:41:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/2014\/08\/27\/waldorf-i-montessori-dos-metodes-alternatius-d-educacio-en-practica-des-de-fa-mes-d-un-segle-part-i-per-marta-gandarillas-periodista\/"},"modified":"2025-07-31T16:15:24","modified_gmt":"2025-07-31T14:15:24","slug":"waldorf-i-montessori-dos-metodes-alternatius-d-educacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2014\/08\/27\/waldorf-i-montessori-dos-metodes-alternatius-d-educacio\/","title":{"rendered":"Waldorf i Montessori: dos m\u00e8todes alternatius d’educaci\u00f3, en pr\u00e0ctica des de fa m\u00e9s d’un segle"},"content":{"rendered":"

Segons l’informe Eurostat del 2013, Espanya<\/strong> es mant\u00e9 com el pa\u00eds de la UE amb una major taxa d’abandonament escolar<\/strong> prematur entre els joves de 18 a 24 anys. Amb un 23,5%, dobla la mitjana comunit\u00e0ria<\/strong> (11,9%). Evidentment alguna cosa segueix fallant en el nostre sistema educatiu.\u00a0Al costat dels successius sistemes d’ensenyament oficials, trobem gran quantitat de m\u00e8todes d’ensenyament anomenats “alternatius”, que, no exempts de pol\u00e8mica, busquen possibles camins per millorar.<\/p>\n

<\/p>\n

\"escuela<\/p>\n

Alguns d’ells, porten des de principis del segle XX posant en pr\u00e0ctica altres formes d’ensenyament-aprenentatge. \u00c9s el cas de les escoles Waldorf i Montessori, centres basats en el principi de la llibertat, la responsabilitat i solidaritat entre iguals. S\u00f3n models en continu creixement arreu del m\u00f3n i les seves propostes porten temps sent assumides a t\u00edtol personal per molts educadors de l’ensenyament oficial i privada. En pa\u00efsos com Finl\u00e0ndia, per exemple, molts dels elements de la pedagogia Waldorf es practiquen, des de fa anys, a totes les escoles. A Fran\u00e7a, aproximadament 20.000 alumnes aprenen amb pedagogies alternatives.<\/p>\n

Maria Montessori<\/strong> (1870-1952), metge i educadora i Rudolf Steiner<\/strong> (1861-1925), fil\u00f2sof i pedagog, van desenvolupar en la mateixa \u00e8poca dos m\u00e8todes d’ensenyament diferents per\u00f2 coincidents en algunes de les seves propostes que, sens dubte, han deixat empremta en l’educaci\u00f3.<\/p>\n

En ambd\u00f3s m\u00e8todes, el respecte al nen<\/strong>, al seu enorme potencial i la necessitat d’atorgar-li una gran llibertat<\/strong> s\u00f3n fonamentals per al desenvolupament dels seus talents. Tots dos proposen un entorn escolar fet a mida<\/strong> per als nens. Els mobles estan fets a mida i els nens tenen llibertat de moviment <\/strong>a l’aula. Les activitats art\u00edstiques<\/strong> com la m\u00fasica tenen un gran pes i a m\u00e9s s’intenta reproduir la vida dom\u00e8stica<\/strong> a l’escola. Els alumnes no tenen llibres de text<\/strong>, els confeccionen ells mateixos i els ex\u00e0mens no existeixen<\/strong>, es considera que les qualificacions no nom\u00e9s s\u00f3n in\u00fatils sin\u00f3 perjudicials. El nen ha de competir amb si mateix i no amb els altres per poder adquirir seguretat i capacitat de col\u00b7laboraci\u00f3. Els pares<\/strong> formen part de la comunitat escolar <\/strong>de manera participativa.<\/p>\n

El 1919, a l’austr\u00edac Rudolf Steiner, creador de l’Antroposofia i de l’agricultura biodin\u00e0mica, se li va encomanar la tasca de crear una escola per als fills dels treballadors de la f\u00e0brica Waldorf-Astoria, a Alemanya. El seu m\u00e8tode d’ensenyament brolla de la capacitat innata dels nens d’imitar, imaginar i experimentar i busca adaptar-se al desenvolupament personal de cada nen i despertar el seu inter\u00e8s per con\u00e8ixer el m\u00f3n.<\/p>\n

Es procura un desenvolupament integral<\/strong>, respectant els aspectes fisiol\u00f2gics, ps\u00edquics i espirituals de l’infant. Els pares participen plenament<\/strong> en el proc\u00e9s educatiu.<\/p>\n

Es mant\u00e9 un mateix mestre-tutor<\/strong> durant els 6 anys de cada cicle per fer un millor seguiment de l’evoluci\u00f3 del nen, sense necessitat de fer ex\u00e0mens, i afermar una bona conviv\u00e8ncia. S’estudien els continguts que exigeix \u200b\u200bel Ministeri d’Educaci\u00f3, per\u00f2 els alumnes no utilitzen llibres de text<\/strong>. Les mat\u00e8ries s’adapten als nens.<\/p>\n

Tenen gran import\u00e0ncia les assignatures art\u00edstiques (m\u00fasica, dansa, teatre, pintura<\/strong>) aix\u00ed com els oficis i treballs d’artesania<\/strong> amb diferents materials com llana, fang, fusta, pedra… Els alumnes aprenen arts i oficis<\/strong>.<\/p>\n

En la primera inf\u00e0ncia, es considera que el joc \u00e9s l’eina indispensable<\/strong>. L’aprenentatge de la lectura no t\u00e9 lloc abans dels set anys.<\/p>\n

Com ens comenta Antonio Malag\u00f3n, mestre fundador el 1979 del primer centre Waldorf a Espanya i president de l’Associaci\u00f3 de Centres educatius Waldorf, “als nens se’ls roba la inf\u00e0ncia. De forma prematura s\u2019 els asseu a fer fitxes sense cap sentit pedag\u00f2gic\u201d. \u00a0Per al fundador de l’Escola Lliure Micael,” els nens necessiten jugar, experimentar, exercitar la conviv\u00e8ncia amb els seus companys i els seus mestres, desenvolupar la seva imaginaci\u00f3 i la seva voluntat de manera lliure perqu\u00e8, en el futur, siguin persones creatives, valentes i solid\u00e0ries. Est\u00e0 comprovat que l’escriptura, la lectura i el c\u00e0lcul s’aprenen r\u00e0pid i amb ganes quan estan madurs per fer-ho”.<\/p>\n