{"id":39032,"date":"2020-08-19T11:00:11","date_gmt":"2020-08-19T09:00:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=39032"},"modified":"2020-08-19T11:00:11","modified_gmt":"2020-08-19T09:00:11","slug":"la-contaminacio-que-samaga-al-mare-nostrum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2020\/08\/19\/la-contaminacio-que-samaga-al-mare-nostrum\/","title":{"rendered":"La contaminaci\u00f3 que s’amaga al Mare Nostrum"},"content":{"rendered":"

Amb una mica de sort, la platja de la Mediterr\u00e0nia en qu\u00e8 ens hem refrescat aquest estiu estava aparentment neta. Els serveis municipals de neteja treballen amb relativa efic\u00e0cia en bona part de la nostra costa per\u00f2, malauradament, la realitat del conjunt del Mare Nostrum \u00e9s molt m\u00e9s fosca<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>\n

\"La<\/p>\n

En el Mare Nostrum trobem residus de tota mena -en especial pl\u00e0stics-, restes d’hidrocarburs i medicaments, productes qu\u00edmics sint\u00e8tics com herbicides i insecticides … Una llarga i complexa llista de contaminants han convertit a aquesta superf\u00edcie d’aproximadament 2,5 milions de quil\u00f2metres quadrats en el mar amb m\u00e9s contaminaci\u00f3 del planeta.<\/p>\n

El director cient\u00edfic d’Oceana Europa<\/strong>, Ricardo Aguilar<\/em><\/strong>, explicava el 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, que es calcula que, “anualment, la Mediterr\u00e0nia rep entre 400.000 i 500.000 tones de petroli i residus oliosos”, un indicador de l’amena\u00e7a de contaminaci\u00f3 en aquest mar que fa d\u00e8cades que es considera en perill. Els ecosistemes de la Mediterr\u00e0nia no es troben en una fase terminal per\u00f2 no hi ha dubte que en molts casos pateixen d’una situaci\u00f3 de contaminaci\u00f3 cr\u00f2nica aguda, indicava Aguilar.<\/p>\n

A m\u00e9s dels contaminants dissolts, la Mediterr\u00e0nia acumula grans quantitats de residus que suren en les seves aig\u00fces o que han estat abocats durant anys i ara reposen en el llit mar\u00ed.<\/p>\n

Des del nostre pa\u00eds s’aboquen 126 tones de pl\u00e0stics al dia, col\u00b7locant-se com el segon pa\u00eds que m\u00e9s pl\u00e0stics aboca a la Mediterr\u00e0nia<\/p><\/blockquote>\n

El projecte NIXE III<\/strong> liderat per investigadors del Centre d’Estudis Avan\u00e7ats de Blanes<\/strong> (CEAB-CSIC) ha perm\u00e8s calcular que nom\u00e9s en la part superficial de la Mediterr\u00e0nia (fins 20-25 cent\u00edmetres de profunditat) s’acumulen en l’actualitat unes 1.455 tones de residus pl\u00e0stics . \u201cPotser no es veu a simple vista per\u00f2, en aquesta part superficial de la Mediterr\u00e0nia suren una mitjana de 147.500 peces o fragments de pl\u00e0stic per cada quil\u00f2metre quadrat; amb un pes aproximat de 579 grams de residus pl\u00e0stics per cada quil\u00f2metre quadrat\u201d, explica Lu\u00eds Francisco Ruiz-Orej\u00f3n<\/em><\/strong>, cient\u00edfic del CEAB-CSIC doctorat en 2018 amb la tesi titulada Residus pl\u00e0stics flotants al mar Mediterrani; concentraci\u00f3 actual i percepci\u00f3 social.<\/em><\/p>\n

Les dades de NIXE III milloraven els c\u00e0lculs presentats en 2014 en un estudi publicat a la revista PLoS One<\/em><\/strong> per l’equip dirigit per Marcus Eriksen<\/em><\/strong>, del ‘5 Gyre Institute’<\/strong> de Los Angeles (Estats Units). Despr\u00e9s de revisar dades de 24 expedicions marines, els autors van calcular que en mars i oceans del planeta suren actualment “com a m\u00ednim” uns 5,25 bilions de part\u00edcules de materials pl\u00e0stics, amb un pes total de 268.940 tones.<\/p>\n

Al mar Mediterrani, l’equip encap\u00e7alat per Marcus Eriksen calculava que la contaminaci\u00f3 flotant de pl\u00e0stics est\u00e0 formada com a m\u00ednim per 247.000 milions de fragments, amb un pes en sec de 23.150 tones.<\/p>\n

\"La<\/p>\n

La pres\u00e8ncia de residus en zones m\u00e9s profundes va quedar igualment en evid\u00e8ncia el passat mes de mar\u00e7 amb la publicaci\u00f3 a la revista Scientific Reports<\/em><\/strong> d’una investigaci\u00f3 sobre els abocaments a l’Estret de Messina (It\u00e0lia).<\/p>\n

Els autors de l’estudi, cient\u00edfics del Consell Nacional d’Investigaci\u00f3 d’It\u00e0lia i de la Universitat de Roma ‘Sapienza’, van localitzar entre l’illa de Sic\u00edlia i l\u2019It\u00e0lia Peninsular, una zona a 500 metres de profunditat en la qual s’han comptabilitzat uns 200 objectes o part\u00edcules d’escombraries per metre quadrat, la densitat de residus “m\u00e9s elevada descoberta fins ara” en aig\u00fces de la Mediterr\u00e0nia. Amb ajuda del robot submar\u00ed Pollux III<\/strong>, pilotat amb control remot des de la nau cient\u00edfica MinervaUno<\/strong>, es va aconseguir filmar l’enorme acumulaci\u00f3 de residus dipositats durant anys en aquesta \u00e0mplia franja de l’Estret de Messina, no lluny de la zona de costa.<\/p>\n

Les dades publicades indiquen que el pl\u00e0stic constitueix la majoria de les runes abocades en aquests fons marins de forma il\u00b7legal, amb gaireb\u00e9 el 70% del total, seguit per materials de construcci\u00f3 (maons, teles asf\u00e0ltiques i ferralla).<\/p>\n

L’informe Un parany de pl\u00e0stic<\/em><\/strong>, publicat el 2018 per WWF<\/strong>, destaca d’altra banda que tamb\u00e9 Espanya susp\u00e8n a l’hora de controlar els residus que arriben al mar. Des del nostre pa\u00eds s’aboquen 126 tones de pl\u00e0stics al dia, col\u00b7locant-se com el segon pa\u00eds que m\u00e9s pl\u00e0stics aboca a la Mediterr\u00e0nia, tan sols darrere de Turquia, segons WWF.<\/p>\n

A m\u00e9s dels contaminants dissolts, la Mediterr\u00e0nia acumula grans quantitats de residus que suren en les seves aig\u00fces o que reposen en el llit mar\u00ed<\/p><\/blockquote>\n

Els pl\u00e0stics flotants a la Mediterr\u00e0nia provoquen ferides, asf\u00edxia i molts problemes de salut en desenes d’esp\u00e8cies d’animals marins, incloses esp\u00e8cies protegides i en perill d’extinci\u00f3, com les tortugues. A m\u00e9s, els micropl\u00e1sticos arriben a la Mediterr\u00e0nia a nivells fins i tot superiors a algunes de les denominades illes de pl\u00e0stics al Pac\u00edfic, segons l’informe Un parany de pl\u00e0stic<\/em>.<\/p>\n

De forma paral\u00b7lela, el documental Salvem el nostre Mediterrani<\/em><\/strong>, del bi\u00f2leg mar\u00ed i explorador de National Geographic<\/strong> Manu San F\u00e9lix<\/em><\/strong> documenta gr\u00e0ficament el problema dels residus al Mare Nostrum. El reportatge ha estat produ\u00eft i realitzat a Espanya, i se centra en l’estat actual dels fons marins de la costa mediterr\u00e0nia espanyola, a la qual Manu San F\u00e9lix ha dedicat m\u00e9s de 30 anys d’estudiar i d’activisme conservacionista.<\/p>\n

Sant F\u00e9lix coincideix a afirmar que la Mediterr\u00e0nia s’ha convertit en el mar m\u00e9s contaminat del planeta per\u00f2 insisteix que el m\u00e9s important segueix sent que “som a \u00a0temps de salvar-l\u2019ho, i per a aix\u00f2 hem d’actuar ja”. Esperem que Sant F\u00e8lix tingui ra\u00f3 i puguem tornar a gaudir de la bellesa del m\u00f3n mar\u00ed com la va immortalitzar Jacques-Yves Cousteau<\/em><\/strong> i el seu equip del Calypso<\/strong> fa m\u00e9s de mig segle.<\/p>\n

Documentaci\u00f3 de refer\u00e8ncia:<\/code><\/p>\n

https:\/\/journals.plos.org\/plosone\/article?id=10.1371\/journal.pone.0095839<\/a><\/code><\/p>\n

https:\/\/www.tesisenred.net\/handle\/10803\/620795?locale-attribute=ca_ES<\/a><\/code><\/p>\n

https:\/\/journals.plos.org\/plosone\/article\/authors?id=10.1371\/journal.pone.0111913<\/a><\/code><\/p>\n

https:\/\/www.nationalgeographic.es\/salvemos-nuestro-mediterraneo<\/a><\/code><\/p>\n

https:\/\/d80g3k8vowjyp.cloudfront.net\/downloads\/wwf_trampa_plasticook.pdf<\/a><\/code><\/p>\n

Autor:<\/strong> Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Subscriu-te<\/a>\u00a0a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>,\u00a0el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir\u00a0<\/strong>Bio Eco Actual Agost 2020<\/strong><\/a><\/p>\n