{"id":40926,"date":"2020-10-12T09:00:43","date_gmt":"2020-10-12T07:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=40926"},"modified":"2020-10-12T16:20:51","modified_gmt":"2020-10-12T14:20:51","slug":"agricultura-ecologica-versus-agricultura-convencional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2020\/10\/12\/agricultura-ecologica-versus-agricultura-convencional\/","title":{"rendered":"Agricultura ecol\u00f2gica versus agricultura convencional"},"content":{"rendered":"

El consum de productes ecol\u00f2gics<\/strong> ha augmentat en els \u00faltims anys a mida que la societat s’ha anat conscienciant de l’alt cost que t\u00e9 per al medi ambient i la nostra salut el model alimentari agroindustrial predominant avui dia, que fa un \u00fas intensiu dels recursos. Per\u00f2 sabem quines difer\u00e8ncies hi ha entre l’agricultura ecol\u00f2gica<\/strong> i la convencional?<\/p>\n

<\/p>\n

\"agricultura<\/p>\n

Sistema de producci\u00f3 de l’agricultura ecol\u00f2gica<\/h2>\n

El sistema de producci\u00f3 o d’elaboraci\u00f3 d’un aliment ecol\u00f2gic i un de convencional varia i d’aqu\u00ed v\u00e9nen les difer\u00e8ncies entre els productes obtinguts i els preus. L’agricultura ecol\u00f2gica busca obtenir aliments de m\u00e0xima qualitat sense utilitzar productes qu\u00edmics de s\u00edntesi ni organismes modificats gen\u00e8ticament, mantenir o augmentar la fertilitat del s\u00f2l i persegueix preservar el medi ambient.<\/strong> Aposta per un plantejament integrador entre les t\u00e8cniques i les pr\u00e0ctiques tradicionals i modernes que inclouen la fertilitzaci\u00f3 biol\u00f2gica dels s\u00f2ls, la recuperaci\u00f3 de varietats tradicionals i el respecte pels cicles biol\u00f2gics en les recol\u00b7leccions.<\/p>\n

Difer\u00e8ncies substancials<\/h3>\n

“La difer\u00e8ncia de l’agricultura ecol\u00f2gica amb la convencional \u00e9s de base i de fons. \u00c9s una concepci\u00f3 de la producci\u00f3: l’ecol\u00f2gica basa la seva producci\u00f3 en cicles naturals i la convencional mira a la productivitat”, explica Rub\u00e9n Valls, responsable comercial de Cal Valls, empresa familiar dedicada des de 1978 a la producci\u00f3 i elaboraci\u00f3 de sucs i conserves vegetals de cultiu ecol\u00f2gic.<\/p>\n

“Si vols conrear blat de moro convencional, parles amb un enginyer agr\u00f2nom i et dir\u00e0 el que necessites sense tenir en compte el tipus de s\u00f2l ni el clima. La planta creixer\u00e0, per\u00f2 amb una s\u00e8rie de mancances i en un entorn i clima no adequats. Comen\u00e7ar\u00e0 a tenir problemes: plagues, malalties… i ho solucionaran amb productes qu\u00edmics”, explica Rub\u00e9n Valls, que afegeix:” En canvi, en el cultiu ecol\u00f2gic ens plantegem: quin tipus de s\u00f2l tinc i quines varietats es poden adaptar a aquest tipus de clima perqu\u00e8 la planta creixi sana i no hagi de tractar-la. Els tractaments ecol\u00f2gics no s\u00f3n mai tan eficients ni agressius com els utilitzats en l’agricultura convencional”.<\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles convencionals se centren en els monocultius i en l’\u00fas de fertilitzants i plaguicides que redueixen la fauna i la flora de l’entorn.<\/strong> Aix\u00ed, s’erosiona la fertilitat biol\u00f2gica dels s\u00f2ls, s’empobreixen i s’han d\u2019enriquir de forma artificial. “El s\u00f2l \u00e9s fonamental per cultivar: ha d’estar equilibrat, estructurat i ser ric en mat\u00e8ria org\u00e0nica. No obstant aix\u00f2, en l’agricultura convencional \u00e9s nom\u00e9s el suport”, ens diu Valls.<\/p>\n

Pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles ecol\u00f2giques<\/h3>\n

Xabier Mend\u00eda, gerent de Gumendi, empresa que conrea, condiciona i comercialitza productes ecol\u00f2gics per al seu consum en fresc des de 1992, tamb\u00e9 posa el focus en els s\u00f2ls: “L’agricultura ecol\u00f2gica busca enriquir-los d’una manera molt m\u00e9s natural: amb compost i mat\u00e8ries org\u00e0niques. S\u00f3n uns s\u00f2ls que, al no utilitzar-se pesticides, generen uns nivells de riquesa i fertilitat que no es veuen en la convencional”. I afegeix: “En algunes finques tenim s\u00f2ls amb nivells de fertilitat tan alts als quals no hem de incorporar compost durant llargs per\u00edodes de temps”.<\/p>\n

Com tenir cura del s\u00f2l? “Fent rotacions de cultius, amb adobs en verd -consisteix a conrear i enterrar una planta triturada a terra, especialment lleguminoses-, i aportant mat\u00e8ria org\u00e0nica”, detalla Valls. Aix\u00ed, s’aconsegueix reduir l’erosi\u00f3 h\u00eddrica del s\u00f2l i fixar el nitrogen atmosf\u00e8ric.<\/p>\n

La protecci\u00f3 dels cultius<\/h2>\n

Despr\u00e9s d’analitzar els s\u00f2ls i el clima, els professionals de l’agricultura ecol\u00f2gica trien les esp\u00e8cies i les varietats -tradicionals o millorades- que siguin m\u00e9s resistents. I ara toca protegir les plantes de malalties i plagues. Per a aix\u00f2, cal tenir en compte l’adequat maneig del s\u00f2l, la fertilitzaci\u00f3, el reg i les altres t\u00e8cniques de cultiu, tal com exposa la Societat Espanyola d’Agricultura Ecol\u00f2gica \/ Societat Espanyola d’Agroecologia (SEAE).<\/p>\n

L’esp\u00e8cie de bardissa Ribes nigrum<\/em>\u00a0beneficia pomeres, pereres i presseguers a l’augmentar els enemics naturals de les plagues<\/p><\/blockquote>\n

“Anir\u00e0s reduint les plagues i malalties poc a poc amb la utilitzaci\u00f3 de diferents t\u00e8cniques: pots jugar una mica amb els propis predadors, afavorir la pol\u00b7linitzaci\u00f3 amb abelles, aconseguir eliminar certes plagues amb ratpenats i emprar feromones per la confusi\u00f3 sexual i evitar aix\u00ed la reproducci\u00f3 de les plagues, entre d’altres m\u00e8todes”, exposa Mend\u00eda.<\/p>\n

En l’agricultura ecol\u00f2gica tamb\u00e9 es recomana conservar les tanques vegetals, un refugi temporal de nombroses fam\u00edlies d’insectes auxiliars. Per exemple, segons recull la SEAE, s’ha demostrat que l’esp\u00e8cie de bardissa Ribes nigrum<\/em> (groseller negre) beneficia pomeres, pereres i presseguers a l’augmentar els enemics naturals de les plagues. Aix\u00ed mateix, hi ha moltes plantes a la natura amb subst\u00e0ncies que poden emprar-se com insecticides, sent els m\u00e9s utilitzats en agricultura ecol\u00f2gica la rotenona, les piretrines naturals i l’oli de neem.<\/p>\n

\"Agricultura<\/p>\n

“Al sector convencional, quan tens un determinat problema amb una planta o arbre, vas al cat\u00e0leg de fitosanitaris i obtens una soluci\u00f3 agressiva i efectiva”, diu Mend\u00eda. “En l’agricultura ecol\u00f2gica les solucions s\u00f3n menys potents, aix\u00ed que has de avan\u00e7ar-te al problema i fer tractaments preventius m\u00e9s que curatius”.<\/p>\n

“Per exemple, aquest any el fong de la monilia est\u00e0 fent molt de mal als presseguers. En l’agricultura convencional no \u00e9s un problema important: es tracten i s’elimina. Per\u00f2 no \u00e9s tan senzill a l’ecol\u00f2gica, aix\u00ed que has d’estar en constant alerta per detectar-ho com m\u00e9s aviat millor”. En aquest sentit, Valls afirma: “El cultiu ecol\u00f2gic d’arbres fruiters \u00e9s m\u00e9s complicat si no s\u00f3n arbres aut\u00f2ctons”.<\/p>\n

“La gent que consumeix ecol\u00f2gic est\u00e0 alineada amb el producte local”<\/p><\/blockquote>\n

Segons detalla la SEAE, en els \u00faltims anys l’\u00fas d’argiles, com el caol\u00ed, que creen una barrera protectora en els fruiters, s’est\u00e0 desenvolupant com una eina molt efica\u00e7 en la prevenci\u00f3 i control de plagues tan importants per als fruiters de pinyol com la mosca de la fruita (Ceratitis capitata<\/em>), carpocapsa (Cydia pomonella<\/em>) i psila (Cacopsylia pyri<\/em>).<\/p>\n

Fertilitzants i productes autoritzats en agricultura ecol\u00f2gica<\/h3>\n

En l’agricultura ecol\u00f2gica es poden emprar una s\u00e8rie de fertilitzants i condicionadors del s\u00f2l, plaguicides i productes fitosanitaris autoritzats. Aquests estan recollits en els annexos I i II del Reglament (CE) 889\/2008 de la Comissi\u00f3, de 5 de setembre de 2008, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicaci\u00f3 del Reglament (CE) 834\/2007 de Consell sobre producci\u00f3 i etiquetatge dels productes ecol\u00f2gics, pel que fa a la producci\u00f3 ecol\u00f2gica, el seu etiquetatge i el seu control. El primer reglament de producci\u00f3 ecol\u00f2gica en el qual es va introduir i va protegir el terme va n\u00e9ixer el 1992 tot i que el concepte era anterior: a Espanya ja existien aquest tipus d’aliments.<\/p>\n

Les t\u00e8cniques de recollida de les fruites i les verdures s\u00f3n bastants similars en el sector ecol\u00f2gic i el convencional. Les difer\u00e8ncies arriben a la post-collita (refredament, neteja, classificaci\u00f3 i empaquetatge dels aliments): els productes de l’agricultura convencional s\u00f3n tractats abans d’introduir-los a les cambres frigor\u00edfiques per allargar la seva conservaci\u00f3. Per exemple, afegeixen cera a les pomes (si b\u00e9 la tenen de forma natural, al rentar-les per treure restes de pesticides i brut\u00edcia tamb\u00e9 se’n va la cera) i en cebes i patates s’utilitzen productes per evitar la germinaci\u00f3.<\/p>\n

El sector ecol\u00f2gic aposta m\u00e9s que el convencional per la venda de proximitat, ja sigui directa \u2013d\u2019agricultors a consumidors-o en botigues especialitzades, que “segueixen lluitant i mantenint-se”, ens diu Mend\u00eda. “La gent que consumeix ecol\u00f2gic est\u00e0 alineada amb el producte local”, afegeix.<\/p>\n

M\u00e9s que un sistema de producci\u00f3<\/h2>\n

“La gent que porta ja anys en el sector ecol\u00f2gic va entrar quan no era un negoci: entrava per una s\u00e8rie de valors entre els quals estan unes millors condicions laborals. No \u00e9s quelcom intr\u00ednsec ni obligatori, \u00e9s una cosa conjuntural. No obstant aix\u00f2, a mesura que m\u00e9s empreses s’introdueixen en l’agricultura ecol\u00f2gica, es corre el risc de perdre aquests valors”, diu Mend\u00eda. “A m\u00e9s, degut a que el valor afegit \u00e9s m\u00e9s alt, les condicions solen ser millors que les que hi ha al convencional, on hi ha una guerra de preus”.<\/p>\n

“Ara els petits ens hem de reinventar i tornar a conscienciar al consumidor”<\/p><\/blockquote>\n

En la mateixa l\u00ednia, Valls reflexiona: “Les empreses d’agricultura ecol\u00f2gica eren petites, familiars i artesanals, i compartien uns valors: el producte ecol\u00f2gic no era nom\u00e9s un sistema de producci\u00f3 m\u00e9s saludable i respectu\u00f3s amb el medi ambient, era un sistema integral que buscava una comercialitzaci\u00f3 agr\u00e0ria m\u00e9s justa, una valoraci\u00f3 del producte agrari i de la feina de l’agricultor, que perseguia un consum m\u00e9s responsable i sostenible.<\/strong> Aix\u00f2 ha canviat amb la reestructuraci\u00f3 del sector ecol\u00f2gic: ara hi ha grans empreses que s’hi han posat per especular”.<\/p>\n

“Es pretenia crear un model comercial alternatiu al convencional per no acabar amb els mateixos problemes com la venda per sota del preu de cost. Malauradament, tot aix\u00f2 s’ha quedat pel cam\u00ed i ara els petits ens hem de reinventar i tornar a conscienciar al consumidor”, conclou Valls.<\/p>\n

Autora<\/strong>: Cristina Fern\u00e1ndez<\/a>, Periodista & Blogger<\/p>\n

Subscriu-te<\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Octubre 2020<\/strong><\/a><\/p>\n