{"id":42094,"date":"2020-11-16T11:00:45","date_gmt":"2020-11-16T09:00:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=42094"},"modified":"2022-12-28T17:31:22","modified_gmt":"2022-12-28T16:31:22","slug":"crispr-nova-polemica-tecnica-denginyeria-genetica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2020\/11\/16\/crispr-nova-polemica-tecnica-denginyeria-genetica\/","title":{"rendered":"CRISPR: una nova i pol\u00e8mica t\u00e8cnica d’enginyeria gen\u00e8tica"},"content":{"rendered":"

El debat sobre el cultiu i comercialitzaci\u00f3 de productes transg\u00e8nics es decanta de manera clara a Europa a favor dels consumidors -amb el suport per la gran majoria de pa\u00efsos- que rebutgen aquests productes per considerar-los innecessaris i potencialment perillosos per al medi ambient i la salut humana. Per\u00f2 la nova t\u00e8cnica d’enginyeria gen\u00e8tica CRISPR<\/strong> mant\u00e9 el debat ben obert.<\/p>\n

<\/p>\n

\"CRISPR:<\/p>\n

Aquests factors, entre d’altres, expliquen que la Uni\u00f3 Europea<\/strong> mantingui un nombre molt limitat d’autoritzacions per a varietats transg\u00e8niques (aplicant una morat\u00f2ria de facto<\/em> per a les peticions de legalitzaci\u00f3 en tr\u00e0mit) i apliqui una regulaci\u00f3 relativament estricta sobre la tra\u00e7abilitat i pres\u00e8ncia de transg\u00e8nics en pinsos i productes de consum hum\u00e0.<\/p>\n

Una part de la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria i alguns dels cient\u00edfics que treballen en aquest camp de la biotecnologia, per\u00f2, insisteixen a defensar l’enginyeria gen\u00e8tica, i els transg\u00e8nics en particular, com a f\u00f3rmula per incrementar la producci\u00f3 d’aliments i els beneficis econ\u00f2mics del sector.<\/p>\n

CRISPR<\/h2>\n

En els \u00faltims anys, el debat s’ha ampliat amb l’arribada de la t\u00e8cnica d’enginyeria gen\u00e8tica coneguda com CRISPR \/ Cas, un sistema innovador -amb tot just dues d\u00e8cades de vida- pel que es pot modificar de forma relativament senzilla alguns dels gens de les c\u00e8l\u00b7lules de qualsevol \u00e9sser viu.<\/p>\n

Defensors de la t\u00e8cnica CRISPR<\/h3>\n

Els defensors d’aquesta nova t\u00e8cnica asseguren que, aplicada al sector agroalimentari, la CRISPR \/ Cas pot suposar grans beneficis i que els productes resultants, segons la seva explicaci\u00f3, no han de ser considerats transg\u00e8nics ja que no s’hi ha introdu\u00eft cap gen o fragment de ADN ali\u00e8 a l’organisme original.<\/p>\n

En aquest sentit, els defensors d’aquesta t\u00e8cnica han posat en marxa diverses iniciatives perqu\u00e8 la Uni\u00f3 Europea<\/strong> autoritzi en el futur les varietats agroaliment\u00e0ries que es puguin desenvolupar amb ella sense haver de sotmetre-les a l’actual regulaci\u00f3 europea sobre transg\u00e8nics.<\/p>\n

Un dels arguments d’aquests sectors \u00e9s que els vegetals que es puguin produir amb la CRISPR \/ Cas seran gen\u00e8ticament iguals als originals o, com a m\u00ednim, no es podran detectar les difer\u00e8ncies amb t\u00e8cniques d’an\u00e0lisi d’\u00fas com\u00fa.<\/p>\n

\"Els
Seq\u00fc\u00e8ncia del genoma, investigaci\u00f3, concepte d’enginyeria gen\u00e8tica<\/figcaption><\/figure>\n

Contraris a la t\u00e8cnica CRISPR<\/h3>\n

Per contra, diverses organitzacions ecologistes, de consumidors i de defensa de la producci\u00f3 ecol\u00f2gica consideren que la CRISPR \/ Cas \u00e9s un cavall de Troia de l’enginyeria gen\u00e8tica<\/strong>, \u00e9s a dir, un nou sistema per introduir cultius manipulats gen\u00e8ticament en benefici de les grans ind\u00fastries agroaliment\u00e0ries.<\/p>\n

El debat ha deixat de ser merament te\u00f2ric perqu\u00e8 aquest mateix any l’empresa Cibus<\/em><\/strong> ha anunciat el desenvolupament (sota la marca Falco\u2122) del seu primer producte comercial amb aquest tipus de t\u00e8cniques, (la CRISPR \/ Cas \u00e9s una d’elles per\u00f2 n\u2019hi ha<\/p>\n

d\u2019altres). La llista de nous vegetals o varietats generades amb nous m\u00e8todes d’enginyeria gen\u00e8tica comen\u00e7a a ser \u00e0mplia i els Estats Units<\/strong> no sembla tenir cap inconvenient a facilitar la seva comercialitzaci\u00f3.<\/p>\n

Diverses organitzacions ecologistes, de consumidors i de defensa de la producci\u00f3 ecol\u00f2gica consideren que la CRISPR \/ Cas \u00e9s un cavall de Troia de l’enginyeria gen\u00e8tica<\/p><\/blockquote>\n

Un m\u00e8tode per descobrir els vegetals CRISPR<\/h3>\n

L’argument a favor dels CRISPR que es pret\u00e9n utilitzar a Europa que apunta a la impossibilitat de distingir anal\u00edticament els productes generats amb aquest tipus de t\u00e8cniques podria quedar desmuntat despr\u00e9s que aquest mes de setembre la revista Foods<\/em><\/strong> (del grup editorial MDPI, especialitzat en publicacions t\u00e8cniques i cient\u00edfiques d’acc\u00e9s obert) hagi publicat un estudi signat per especialistes dels Estats Units<\/strong> i Nova Zelanda<\/strong> en el qual es descriu un m\u00e8tode de detecci\u00f3 i quantificaci\u00f3 en temps real<\/strong> del primer vegetal comercialitzat en qu\u00e8 s’ha fet servir l’edici\u00f3 gen\u00e8tica (en aquest cas la canola o colza de l’empresa Cibus).
\nL’equip autor d’aquesta investigaci\u00f3 est\u00e0 liderat per John Fagan<\/em><\/strong>, del Health Research Institute<\/em><\/strong>, a Fairfield (Estats Units), una entitat privada amb laboratoris propis -registrada com a organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre- especialitzada en investigacions cient\u00edfiques i anal\u00edtica avan\u00e7ada per a “la detecci\u00f3 i quantificaci\u00f3 de subst\u00e0ncies presents en els aliments, l’aigua, el s\u00f2l i fins i tot el cos hum\u00e0”, segons indica aquest institut a la seva p\u00e0gina a internet.<\/p>\n

Greenpeace<\/em><\/strong> i altres oeneg\u00e9s i associacions de productors i distribu\u00efdors d’aliments no transg\u00e8nics han celebrat la publicaci\u00f3 d’aquesta investigaci\u00f3 destacant que el seu resultat “refuta les afirmacions de la ind\u00fastria biotecnol\u00f2gica i alguns reguladors que els nous cultius modificats gen\u00e8ticament (MG) dissenyats amb edici\u00f3 gen\u00e8tica no es poden distingir de cultius similars no MG i, per tant, no poden ser regulats”.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El sistema que ara es presenta, “permet als pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea (UE) realitzar controls per evitar que aquest cultiu transg\u00e8nic no autoritzat [a la UE] entri il\u00b7legalment a les cadenes de subministrament d’aliments i pinsos de la UE, destaca Greenpeace recordant que “fins ara, els pa\u00efsos de la UE no podien testar les seves importacions per detectar la pres\u00e8ncia d’aquesta colza”.<\/p>\n

Segons l’organitzaci\u00f3 ecologista, “el nou m\u00e8tode tamb\u00e9 permet a les empreses aliment\u00e0ries, distribu\u00efdors, organismes de certificaci\u00f3 i inspectors nacionals de seguretat aliment\u00e0ria verificar que els productes no contenen aquesta colza transg\u00e8nica”.<\/p>\n

El nou m\u00e8tode de detecci\u00f3 \u00e9s una fita en la protecci\u00f3 dels consumidors i les empreses de la UE<\/p><\/blockquote>\n

Heike Moldenhauer<\/em><\/strong>, assessor de pol\u00edtiques de la UE a l’ Association Food without Genetic Engineering<\/em><\/strong>, afirma: “El nou m\u00e8tode de detecci\u00f3 \u00e9s una fita en la protecci\u00f3 dels consumidors i les empreses de la UE. Les autoritats ara poden comen\u00e7ar a identificar cultius editats gen\u00e8ticament no autoritzats. Aix\u00f2 ajuda als apicultors, agricultors, ramaders, processadors d’aliments i pinsos i distribu\u00efdors a mantenir aquests nous transg\u00e8nics fora de les seves cadenes de subministrament i satisfer la demanda dels consumidors d’aliments sense transg\u00e8nics”.<\/p>\n

Article cient\u00edfic de refer\u00e8ncia:<\/strong><\/p>\n

    \n
  • A Real-Time Quantitative PCR Method Specific for Detection and Quantification of the First Commercialized Genome-Edited Plant<\/em>. Pradheep Chhalliyil<\/a> et al. Revista Foods (MDPI) 9 (9) 1245. Publicat 7 de setembre de 2020.<\/li>\n<\/ul>\n

    M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

      \n
    • Greenpeace, <\/a><\/li>\n
    • Empresa Cibus<\/a><\/li>\n
    • Health Research Institute<\/a><\/li>\n<\/ul>\n

      Autor<\/strong>: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ci\u00e8ncia<\/p>\n

      Subscriu-te<\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

      Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
      \nLlegir <\/strong>      Bio Eco Actual Novembre 2020<\/strong><\/a><\/p>\n