{"id":43057,"date":"2020-12-18T09:15:04","date_gmt":"2020-12-18T07:15:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=43057"},"modified":"2020-12-18T10:17:31","modified_gmt":"2020-12-18T08:17:31","slug":"malbaratament-alimentari-no-satura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2020\/12\/18\/malbaratament-alimentari-no-satura\/","title":{"rendered":"El malbaratament alimentari no s\u2019atura"},"content":{"rendered":"

Mentre molts no tenen res per portar-se a la boca, uns altres llencen menjar a les escombraries. Aquesta realitat \u00e9s una m\u00e9s de les contradiccions de la nostra societat: parlem de l’escandal\u00f3s malbaratament alimentari.<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

\"El
Creative Commmons: Foto: Aliments recuperats per Rob Greenfield a Madison, Wisconsin<\/figcaption><\/figure>\n

Xifres del malbaratament alimentari<\/h2>\n

Prop d’un ter\u00e7 dels aliments produ\u00efts al m\u00f3n per al consum hum\u00e0 es perd o malbarata -uns 1.300 milions de tones, segons dades de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Alimentaci\u00f3 i l’Agricultura (FAO) -. Una quantitat m\u00e9s que suficient per alimentar els 690 milions de persones que pateixen fam al m\u00f3n, el 8,9% de la poblaci\u00f3 mundial.<\/p>\n

En xifres econ\u00f2miques, el malbaratament de menjar suposa uns 990.000 milions de d\u00f2lars a l’any, segons un document del Consell de la Uni\u00f3 Europea de 2016. Per\u00f2, a m\u00e9s, s’empren recursos naturals en va, com l’aigua, l’energia i la m\u00e0 d’ obra. Concretament, els aliments que es perden o malgasten consumeixen al voltant d’una quarta part de tota l’aigua utilitzada amb fins agr\u00edcoles; requereixen una superf\u00edcie conreada de la mida de la Xina; s\u00f3n responsables d’un 8% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle i contribueixen a la p\u00e8rdua de biodiversitat.<\/strong><\/p>\n

P\u00e8rdua versus malbaratament<\/h3>\n

La FAO difer\u00e8ncia entre p\u00e8rdua <\/strong>i malbaratament <\/strong>d’aliments, segons el moment en qu\u00e8 es descarten els aliments. La p\u00e8rdua es produeix per un funcionament ineficient de la cadena de subministrament i el malbaratament est\u00e0 relacionat amb mals h\u00e0bits de compra i consum, i per una inadequada gesti\u00f3 i manipulaci\u00f3 dels comestibles. Aix\u00ed, per exemple, en les explotacions agr\u00edcoles es perden aliments per les condicions clim\u00e0tiques i les pr\u00e0ctiques de la recol\u00b7lecci\u00f3; mentre que en els comer\u00e7os per la necessitat que els productes compleixin amb unes normes est\u00e8tiques en termes de color, forma i mida, i la variabilitat de la demanda.<\/p>\n

“Potser un dels motius m\u00e9s importants del malbaratament d’aliments en l’etapa de consum en els pa\u00efsos rics \u00e9s simplement que la gent es pot permetre desaprofitar menjar. La quantitat d’aliments disponibles per persona en botigues i restaurants ha augmentat en les \u00faltimes d\u00e8cades, tant als Estats Units com a la Uni\u00f3 Europea”, afirma l’historiador angl\u00e8s Tristram Stuart en la seva obra Malbaratament: l’esc\u00e0ndol global del menjar.<\/em><\/p>\n

La FAO difer\u00e8ncia entre p\u00e8rdua i malbaratament d’aliments, segons el moment en qu\u00e8 es descarten els aliments<\/p><\/blockquote>\n

La situaci\u00f3 a Espanya<\/h3>\n

A la Uni\u00f3 Europea, cada habitant malbarata 179 quilos d’aliments, \u00e9s a dir, cada any, entre un 30% i un 50% d’aliments comestibles acaben en les galledes d’escombraries. Espanya, amb 7,7 milions de tones, se situa en setena posici\u00f3 de la llista de pa\u00efsos que malgasten aliments, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Ambient (MAPAMA).<\/p>\n

2019 va ser un any d’estabilitat del malbaratament a les llars espanyoles: va augmentar un 1% respecte al 2018, segons publica el MAPAMA. La pujada contrasta amb l’augment del 8,9% registrat el 2018 enfront de l’any anterior, que acabava amb la tend\u00e8ncia a la baixa que s’havia produ\u00eft els dos exercicis anteriors.<\/p>\n

L\u2019any 2019 es van llan\u00e7ar a les escombraries 1.352.000 de kg \/ l d’aliments i begudes (un 4,7% dels aliments que comprem), un 84,7% de productes sense elaborar i 15,3% de plats cuinats. Pel que fa al 2018, es van desaprofitar m\u00e9s productes sense elaborar (principalment fruites, hortalisses i verdures), per\u00f2 va baixar el malbaratament de plats cuinats (en major mesura llegums, sopes, cremes i pur\u00e9s, i plats de carn i arr\u00f2s).<\/p>\n

Espanya no compta amb una legislaci\u00f3 espec\u00edfica contra el malbaratament alimentari, tot i que diversos col\u00b7lectius la demanen des de fa anys<\/p><\/blockquote>\n

A prop de 8 de cada 10 llars espanyoles reconeix desaprofitar aliments, i destaquen les llars familiars amb parelles de fins a 49 anys, amb fills petits o d’edat mitjana. La renda \u00e9s un dels factors que influeix: les fam\u00edlies de classe baixa i mitjana-baixa s\u00f3n les que menys rebutgen menjar en bon estat.<\/p>\n

I les empreses? Segons un avan\u00e7 de dades del Estudi sobre malbaratament alimentari a la ind\u00fastria i la gran distribuci\u00f3 a Espanya 2018<\/em><\/strong>, elaborat pel MAPAMA en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019AECOC (Associaci\u00f3 de fabricants i distribu\u00efdors), un 71% disposa d’una estrat\u00e8gica interna definida per lluitar contra la problem\u00e0tica, un 61% promou bones pr\u00e0ctiques destinades a la prevenci\u00f3 o reducci\u00f3 en origen, i un 51% promou accions conjuntes amb els seus prove\u00efdors per reduir-lo.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Mesures per frenar el malbaratament<\/h3>\n

La FAO ha llan\u00e7at la Plataforma t\u00e8cnica sobre el mesurament i la reducci\u00f3 de les p\u00e8rdues i el desaprofitament d’aliments<\/em><\/strong> amb l’objectiu de crear consci\u00e8ncia sobre el malbaratament d’aliments i implementar accions que abordin la q\u00fcesti\u00f3 d’arrel.<\/p>\n

Per la seva banda, el gener de 2012 el Parlament Europeu va instar, amb la Resoluci\u00f3 sobre Com evitar el malbaratament d’aliments: estrat\u00e8gies per millorar l’efici\u00e8ncia de la cadena aliment\u00e0ria a la UE, <\/em><\/strong>als estats membres i als agents de la cadena agroaliment\u00e0ria a posar fre a la p\u00e8rdua i malbaratament de menjar. El Govern espanyol va presentar a l’abril de 2013 l’estrat\u00e8gia M\u00e9s aliments, menys desaprofitament.<\/em><\/strong><\/p>\n

Espanya no compta amb una legislaci\u00f3 espec\u00edfica contra el malbaratament alimentari, tot i que diversos col\u00b7lectius la demanen des de fa anys. Pa\u00efsos ve\u00efns com Fran\u00e7a i It\u00e0lia s\u00ed que tenen una normativa en aquesta mat\u00e8ria. I al mar\u00e7 de 2020 Catalunya va aprovar la Llei de Prevenci\u00f3 de les p\u00e8rdues i el desaprofitament alimentaris<\/em><\/strong> que es proposa reduir en un 50% el desaprofitament alimentari en els propers 10 anys. La norma prioritza la prevenci\u00f3 en origen davant la redistribuci\u00f3 dels excedents, i durant tota la cadena aliment\u00e0ria.<\/p>\n

Qu\u00e8 poden fer els ciutadans? A casa, planificar millor el qu\u00e8 menjaran, comprar menys, congelar, fer pur\u00e9s amb les verdures i fruites m\u00e9s passades, diferenciar entre data de consum preferent i caducitat i fer noves creacions culin\u00e0ries amb les sobres. I en els restaurants, portar-se a casa el que no s’hagin pogut menjar. Aix\u00ed poden posar el seu granet de sorra per frenar el malbaratament alimentari.<\/p>\n

Autora: Cristina Fern\u00e1ndez<\/a>, Periodista & Blogger<\/p>\n

Subscriu-te<\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Desembre 2020<\/strong><\/a><\/p>\n