{"id":51835,"date":"2021-10-23T09:00:02","date_gmt":"2021-10-23T07:00:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=51835"},"modified":"2021-10-23T10:05:27","modified_gmt":"2021-10-23T08:05:27","slug":"que-mengen-animals-que-mengem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2021\/10\/23\/que-mengen-animals-que-mengem\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 mengen els animals que mengem?"},"content":{"rendered":"

En els \u00faltims trenta anys, el preu del menjar d’origen animal no ha augmentat, \u00e9s a dir, que, si ho comparem amb totes les altres despeses, el que costa aquest tipus de prote\u00efnes s’ha mantingut. No obstant aix\u00f2, el granger ha de produir cada vegada m\u00e9s si vol sobreviure, aix\u00f2 ens porta a preguntar-nos qu\u00e8 mengen aquests animals?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una aritm\u00e8tica molt senzilla, per\u00f2 terriblement endimoniada.<\/p>\n

<\/p>\n

\"Qu\u00e8
123rfLimited\u00a9izikmd. Processament d\u2019aus de corral a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 mengen i com viuen aquests animals?<\/h2>\n

El resultat d’aquesta premissa s\u00f3n experiments gen\u00e8tics, animals atape\u00efts en condicions inacceptables des de qualsevol punt de vista, falta d’higiene (l’olor insuportable de l’amon\u00edac que desprenen els excrements en una granja de pollastres d’engreix \u00e9s capa\u00e7 de matar els propis animals), antibi\u00f2tics i additius.<\/p>\n

M\u00e9s “producci\u00f3” a menor cost<\/h3>\n

No \u00e9s f\u00e0cil trobar informaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 real del menjar d’origen animal que arriba avui en dia a les cuines. No tindria per qu\u00e8 ser aix\u00ed: la domesticaci\u00f3 de pollastres, gallines i la resta d’animals de granja va comen\u00e7ar fa gaireb\u00e9 10.000 anys i avui gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de tota la superf\u00edcie del planeta es dedica a la ramaderia<\/strong>. Avui, per\u00f2, es desconeix el que de veritat ingereixen aquests animals domesticats.<\/p>\n

Per raons d’espai repassarem breument i fins on ha estat possible -en les granges d’engreix ning\u00fa diu el que de veritat se’ls d\u00f3na per menjar- el proc\u00e9s que ha portat a l\u2019actual alimentaci\u00f3 de pollastres i gallines.<\/p>\n

A la granja<\/h3>\n

L\u2019any 1879 es va inventar el vag\u00f3 refrigerat i en el 1908 es van introduir els sistemes de cintes transportadores en les cadenes dels escorxadors. Des de llavors la velocitat de la cadena ha anat augmentant (s’ha multiplicat per m\u00e9s de tres) en els \u00faltims vuitanta anys.<\/p>\n

En les granges d’engreix ning\u00fa diu el que de veritat se’ls d\u00f3na per menjar<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00f2 de tenir els animals tancats data de 1923, quan una grangera nord-americana, Celia Steele, va rebre per error una comanda de 500 pollastres en comptes dels 50 que havia encarregat. Ella va fer la prova de tenir-los tancats durant l’hivern i provar un curi\u00f3s sistema de menjadores amb el qual va aconseguir que la majoria sobrevisquessin. El 1926 tenia 10.000 aus, i el 1935, 250.000.<\/p>\n

En deu anys, la pen\u00ednsula Delmarva, als EUA, era la capital av\u00edcola del m\u00f3n. Avui produeixen 250 milions de pollastres, gr\u00e0cies a aix\u00f2, la zona \u00e9s una de les m\u00e9s contaminades per nitrats<\/strong>, amb un ter\u00e7 del total d’aig\u00fces que reguen les zones agr\u00edcoles. Un sistema que s’ha tornat insostenible.<\/p>\n

Vitamines afegides als pinsos<\/h4>\n

Tornem al menjar, perqu\u00e8 de seguida es van descobrir els beneficis d‘afegir vitamines A i D al pinso dels pollastres<\/strong>. I a mitjan del segle passat, un h\u00edbrid del blat de moro proporcionaria el tipus de menjar barat que calia: de seguida va ser incorporat a les cadenes d’alimentaci\u00f3 de les granges. Despr\u00e9s es va inventar l’amputaci\u00f3 del pic, del que estalviarem els detalls.<\/p>\n

En la d\u00e8cada de 1950 es va comen\u00e7ar a afegir sulfats i antibi\u00f2tics al pinso aviari<\/p><\/blockquote>\n

Una mica despr\u00e9s, els llums i ventiladors autom\u00e0tics van fer possibles majors densitats i van donar lloc a la manipulaci\u00f3 del creixement, que \u00e9s avui una pr\u00e0ctica comuna. Se’ls deixen els llums encesos quatre hores al dia durant la primera setmana de vida de les cries. Aix\u00f2 les anima a menjar m\u00e9s. Despr\u00e9s s’apagaran una mica els llums, donant-los una mitjana de quatre hores de foscor al dia. Aix\u00f2 els permet dormir el m\u00ednim per a la seva superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Al llarg d’uns pocs anys, cada detall de la vida dels pollastres es va anar remodelant per produir m\u00e9s menjar a menor cost. Era el moment de donar un altre pas: amb l’encreuament de races es va aconseguir un tipus de pollastre que “produ\u00efa” pits m\u00e9s grans i m\u00e9s carn… donant-li menys menjar.<\/p>\n

\"\u00bfQu\u00e9
123rf Limited\u00a9kokotewan<\/figcaption><\/figure>\n

Sulfats i antibi\u00f2tics<\/h3>\n

Per estimular el creixement dels pollastres, en la d\u00e8cada de 1950 es va comen\u00e7ar a afegir sulfats i antibi\u00f2tics<\/strong> al pinso aviari. Els r\u00e8gims de menjar i medicaments es van desenvolupar de manera coordinada amb aquella nova ra\u00e7a de pollastres, i deu anys despr\u00e9s ja havia dues esp\u00e8cies: una per carn i una altra per ous.<\/p>\n

La pr\u00f2pia gen\u00e8tica d’aquestes aus, juntament amb l’alimentaci\u00f3 i l’entorn, estava sent sotmesa a una intensa manipulaci\u00f3, ja fos amb la finalitat de produir un excessiu nombre d’ous o de carn (sobretot de pits).<\/p>\n

De 1993 a 1995, el pes mitj\u00e0 de les aus va augmentar un 65%, mentre que el temps que trigaven a arribar al mercat es va rebaixar en un 60% i les necessitats de menjar -gr\u00e0cies als sistemes d’alimentaci\u00f3 automatitzada plena de f\u00e0rmacs, aigua, calefacci\u00f3 i ventilaci\u00f3- en un 57%.<\/p>\n

Als EUA, els estudis cient\u00edfics i els registres governamentals indiquen que entre el 39 i el 75% dels pollastres que arriben a les botigues presenten una infecci\u00f3 d’E coli<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Pits alterats<\/h3>\n

Els teixits musculars i grassos dels pollastres manipulats gen\u00e8ticament creixen molt m\u00e9s de pressa que els seus ossos, el que comporta deformitats i malalties. Aquests canvis en la gen\u00e8tica de les aus no van suposar un canvi m\u00e9s: van dictar com podien ser criades. Amb aquestes noves alteracions, els medicaments i el confinament no es feien servir nom\u00e9s per augmentar els beneficis, sin\u00f3 perqu\u00e8 les aus ja no estaven mai \u00absanes\u00bb. Tres de cada quatre presenten algun tipus de problema de mobilitat.<\/p>\n

Aquests pollastres una mica estrafolaris de ra\u00e7a \u00fanica ( “pollastres de f\u00e0brica”) s\u00f3n avui dia pr\u00e0cticament els \u00fanics que es crien per al gran consum. Per aix\u00f2 no es tracta tant de la poca qualitat del pinso que mengen els pollastres i gallines a les granges industrials, sin\u00f3 que els additius els converteixen en un aliment de qualitat molt pobre<\/strong>.<\/p>\n

Als EUA, els estudis cient\u00edfics i els registres governamentals indiquen que entre el 39 i el 75% dels pollastres que arriben a les botigues presenten una infecci\u00f3 d’E coli <\/em>(indicador de contaminaci\u00f3 fecal). I per eliminar un altre patogen potencialment letal, la campylobacteria<\/em>, se sol rec\u00f3rrer a banys de clor.<\/p>\n

Els consumidors poden notar que els pollastres no tenen gaire bon gust. No \u00e9s f\u00e0cil que tingui bon gust un animal brut per la seva pr\u00f2pia femta fermentada, malalt i atape\u00eft de f\u00e0rmacs. El que mengen els porcs i les vaques encara \u00e9s m\u00e9s interessant, com veurem pr\u00f2ximament. ( “Qu\u00e8 menjar\u00e0s de segon? Cloranfenicol”).<\/p>\n

Autor<\/strong>: Jaume Rossell\u00f3, Editor especialitzat en salut i alimentaci\u00f3<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Octubre 2021<\/strong><\/a><\/p>\n